La cançó trista ha de ser la més breu
Si és que no pots callar, somriu, cor meu.
Com tot el cel després de ploure, encara,
reneix en una gota d'aigua clara
i el crit del mar ressona eternament
en els cargols marins, miralls del vent,
el gran dolor que en el meu cor habita
càpigui en tu, elegia tan petita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada