Autor: Robert Creeley (Arlington, Massachusetts, 21 de maig de 1926 - Odessa, Texas, 30 de març del 2005), poeta estatunidenc. Font: "Una copa plena". A: A la terra. Vic: Cafè Central / Eumo Editorial, 2013. Traducció: Dolors Udina. ISBN: 978-84-9766-465-3. Vist al bloc de l'Ernest Farrés.
Foto: Elsa Dorfman.
Nota: Segons l'editorial: "Aquest llibre, editat després de la mort de l'autor l'any 2005, està format per una trentena de poemes en què Creeley reflexiona sobre el pas del temps i la pervivència de la memòria, i un assaig que explora l’etapa final de la poesia de Walt Whitman. Amb aquest volum es clou (massa prematurament) una de les aventures intel·lectuals més apassionants de la poesia del segle XX: una proposta representativa del moviment endegat per Olson i la seva teoria del vers projectiu —paral·lela a les postures d'Eliot i Stevens."
Poema complet:
L'edat sap poc més que les seves queixes.
El temps passat mai no serà recuperat.
Els vells, home i dona, són abandonats a ells mateixos.
Quan jo era jove, semblava haver-hi poc temps.
Corria d'un dia al següent com si em perseguissin.
A cada cosa que descobria, una altra em posseïa.
Sobre l'amor no podia fer preguntes, no era res
que preveiés, que mai pensés que era meu.
Encara ara em pregunto si no se m'escaparà.
El que vaig fer, ho vaig fer perquè ho havia de fer
ja per necessitat meva o dels altres.
De fet, és impossible viure i treballar només per la paga.
No sé d'on vinc ni cap a on vaig. La vida és com un riu,
un riu sense principi ni final. Tota la vida
m'ha fet companyia la seva presència, el seu moviment insistent.
L'única saviesa que tinc és el que em devia dir algú:
no acceptar ni donar més del que es pot administrar amb senzillesa.
Treure del pou una copa plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada