dimecres, 15 de maig de 2013

Sí, de què viuríem si no fos d'aquests besllums de permanència feliç que se'ns revelen entre dos clars, quan tot es precipita sense parar a l'abisme i bufa un vent sense recurs?



Autor: Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1984), poeta català.


Font: "Elegia de Vallvidriera". A: Passeig d'aniversari (1984). Es pot llegir a Domini màgic + Poema d'aniversari. Barcelona: Editorial Empúries, 2009. Edició especial numerada del 25è aniversari.


Foto: Joan Vinyoli al bar El Velódromo, 1978. Autor: Jordi Nebot.


Poema complet:


VI

On cessa tot, al centre del silenci,
quiet, sense fissures, i ja tot és molt distant
i sense afany de res, com en un temps
imaginat:
               allà, més d’una volta
vàrem estar, potser perquè estimàrem
sense desig: no ens vàrem mai tocar,
ni no ems besàrem amb goluda fúria,
ans reteníem constantment l’alè,
plens de ser l’un miracle per a l’altre,
vivint en el poètic, assumint
que no és dat posseir res, només absència
devers on es camina amb ulls oberts
a la claror invisible.
                               Sí, de què
viuríem si no fos d’aquests besllums
de permanència feliç que se’ns revelen
entre dos clars, quan tot es precipita
sense parar a l’abisme i bufa un vent
sense recurs?
                      L’oasi
del pur estar beat, l’enyora sempre
l’itinerant.
                 Qui busca en trobarà
potser un miratge fèrtil, que l’oasi
no és enlloc.
                    Què ho fa que el recordem?