dimarts, 14 de maig de 2013

No ens acarnissem, però, amb els imbècils



Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22
de febrer de 1985), escriptor català.


Font: Les roques i el mar, el blau. Obres completes – Edició crítica. Barcelona: Edicions 62 i Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1996, vol. XV. Citació vista al Twitter del Vicenç Pagès Jordà. Context vist a Xtec.


Context: Mnemosine posseïa una memòria prodigiosa, tant, que no va oblidar mai cap dels noms, més aviat abruptes, dels Cíclops i dels Titans. Mnemosine va ser mare de les nou Muses i els recordava tothora els més petits detalls de les seves complexes funcions. Li agradava d’evocar sovint els incidents de la victòria del marit i així l’afalagava. Va esdevenir la personificació de la memòria, una gran qualitat per a qui la posseeix, si és prompta i tenaç. Enorme auxiliar de la intel·ligència, no se l’ha de confondre amb ella. Hi ha estúpids que reciten de cor els volums aclaparadors de les llistes telefòniques, per exemple, i no saben distingir en canvi un gos d’un ós. Per això, ofesos els animals amb justícia, l’un o l’altre, o tots dos, els mosseguen, si s’hi posen a tret. No ens acarnissem, però, amb els imbècils. De primer, perquè cal respectar la llibertat del pensament o de les seves innombrables disfresses. Després, perquè els necis acostumen a mossegar, si no com un ós, almenys com un gos.


Foto: Arxiu de la Biblioteca Arenys de Mar.