dimecres, 15 de maig de 2013

Ja no existiran les paraules sinó l’home assumint la pena del seu poble, i és un silenci



Titular: "Agressió feixista contra l'acte d'homenatge a Estellés a Burjassot." (Vilaweb)


Peu de foto 1: "El batlle de Burjassot, Jordi Sebastià, en la intervenció en l'acte d'homenatge a Estellés, moments abans de l'agressió." (Vilaweb)


Foto 2: "A banda l'atac a l'ajuntament, l'estàtua de Vicent Andrés Estellés a Burjassot, va tornar a ser objecte d'un acte vandàlic, fet que va despertar molta indignació entre veïns i a la xarxa, on molts van criticar l'enèsim atac a l'estàtua del poeta." (Vilaweb)


Font: "Propietats de la pena". A: Llibre de meravelles (València, 1971, Ed. 3i4, 24a edició, 2010). Citació vista al Twitter del Josep Porcar. Poema complet vist a Lletra.


Poema complet: 

    Assumiràs la veu d'un poble,
    i serà la veu del teu poble,
    i seràs, per a sempre, poble,
    i patiràs, i esperaràs,
    i aniràs sempre entre la pols,
    et seguirà una polseguera.
    I tindràs fam i tindràs set,
    no podràs escriure els poemes
    i callaràs tota la nit
    mentre dormen les teues gents,
    i tu sols estaràs despert,
    i tu estaràs despert per tots.
    No t'han parit per a dormir:
    et pariren per a vetllar
    en la llarga nit del teu poble.
    Tu seràs la paraula viva,
    la paraula viva i amarga.
    Ja no existiran les paraules,
    sinó l'home assumint la pena
    del seu poble, i és un silenci.
    Deixaràs de comptar les síl.labes,
    de fer-te el nus de la corbata:
    seràs un poble, caminant
    entre una amarga polseguera,
    vida amunt i nacions amunt,
    una enaltida condició.
    No tot serà, però, silenci.
    Car diràs la paraula justa,
    la diràs en el moment just.
    No diràs la teua paraula
    amb voluntat d'antologia,
    car la diràs honestament,
    iradament, sense pensar
    en ninguna posteritat,
    com no siga la del teu poble.
    Potser et maten o potser
    se'n riguen, potser et delaten;
    tot això son banalitats.
    Allò que val és la consciència
    de no ser res sino s'és poble.
    I tu, greument, has escollit.
    Després del teu silenci estricte,
    camines decididament.