dijous, 6 de juny de 2013

Aquests homes no diuen mai: la nostra terra, perquè ells són la nostra terra








Autor: Josep Maria Llompart de la Peña (Palma, 23 de maig de 1925 - 28 de gener de 1993), poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor.


Font: "Memòria d'un viatge". Vist al Twitter de la Francisca Nicolau i al Youtube.



Vídeo: 5è moviment de "Mallorca. Un viatge a l'interior" (Diada de Mallorca 2006). Espectacle de Biel Jordà. Música de Joan Martorell. Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Director: Joan Company. Piano: Joan Martorell. Rapsode: Jordi Boixaderas.



Poema complet:

De vegades diem: la nostra terra.
Paraules escollides, aleshores,
paraules de crestall -no les de cada
dia: treball, taula, cullera-,
paraules ben cruixents i tebiones
acaronen el dring de la conversa:
paraules
per al nostre bon ús de patriotes.
I somriem, molt còmplices.

Escolteu: jo he vist la pluja
pels teulats de la vila; he vist carrers
amb fang, avars de passes; un cinema
de dissabte, amb tuf d'aixella,
tristor de cansament i dies núvols,
aixoplugat dins el capvespre
de l'alta Besalú, vila de comtes.
He vist l'or vell del Priorat; les planes
lentíssimes de l'Ebre
color de riu i sang; el dur silenci
dramàtic de Gandesa; l'enrunada misèria
de l'ínclita Morella.
He vist uns homes
de sang agadigada,
ossos humiliats d'enllà dels segles;
uns homes amb els ulls com ganivetes
per fitar el cel amarg.

Aquests homes
no diuen mai: la nostra terra,
perquè ells són
la nostra terra.

Llavores
he recordat uns cingles furiosos;
la llum de la pineda; les muntanyes de l'illa;
la flaire vellutada
dels romanins de Formentor.

Ells són, també,
la nostra terra.