dimarts, 4 de juny del 2013
Vam estar junts 12 hores, hi va haver moments de tot, però les últimes dues van ser molt especials. No ens vam dir res. Simplement ens vam donar les mansEl meu cor t'aguarda/ fent senyals a la terra/ un alfabet de dol/ i ràbia/ Puig Antich/ vine/ El meu cor aguarda
Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.
Font: Puig Antich (1974).
Context:
INTRODUCCIÓ
[...]
És temps
És temps!
És temps
d'anar
amb la cara ben alta
creuant les avingudes
els balcons
la misèria
l'esperança
amb el cor en un puny
enlairat
més alt que l'alba
molt més
ferruginós
molt més
un grapat
de metralla.
[...]
Companys
amics de lluita
amics de mà anhelada!
Jo us recorde
caiguts entre la pols
als peus del mur de l'alba
i vull dur
el vostre record
la vostra exigència
a la meua jornada
Presidireu el dia
presidireu els treballs
presidireu la taula
Molt us recorde
amics
però si he de ser clar
potser no us recorde massa
Puig Antich
jo t'invoque
i cride
des de la murada
el teu sacrifici
la teua mort
la teua amarga matinada
i espere la irrupció
de la teua mort
cruel com no n'hi ha altra
No duràs
l'acostumat ram de les flors
sinó la sang acostumada
que florirà
dintre un pitxer
amb aigua
mentre per la finestra
puja el dia
la brisa
l'alta
alegria de punys
vindicadors
una crònica tendra
irada
de banderes
de punys
un poble que avança
Puig Antich
jo t'invoque
Vine!
El meu cor t'aguarda
fent senyals a la terra
un alfabet de dol
i ràbia
Puig Antich
vine
El meu cor aguarda
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada