La cultura és l’única eina per escalfar-te d’aquest fred moral que segur que et perseguirà tota la vida

Autor: Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig de 1938), poeta i arquitecte català.


Foto: Josep Losada.


Font: D'una entrevista a la revista Portella, núm. 6, primavera 2013.

Context: La poesia –i l’art en general– és imprescindible. Per exemple, malgrat que és hivern, ara, mentre parlem no passem fred perquè he encès la caldera de la calefacció; i no sé res de calderes, només sé que prement un botó funcionen; o sigui que la ciència i la tècnica m’han resolt un problema. La pregunta és: què passa quan el fred que fa no és físic sinó moral. Quin botó s’ha de prémer? De quina caldera disposem perquè el fred moral no ens geli? I veus que no hi ha caldera i que no hi ha botó, que no hi ha res més que les arts, les ciències i la filosofia, per dir-ho ràpidament. Per a alguns també hi haurà la religió, però només hi ha quatre o cinc coses que ens poden ajudar, i tenen una maleïda característica, que el dia que se te’n va un ésser estimat no pots dir “quin fred moral que fa” i encendre la calefacció. No, havies de tenir-la encesa abans, o has de tenir una caldera que saps fer anar perquè l’has manejat des de jove. Aquesta caldera és la cultura: la cultura és l’única eina per escalfar-te d’aquest fred moral que segur que et perseguirà tota la vida.