—Segueix, lector, si encara tens paciència… LA TRAGÈDIA DE CAL PERE LLARG no s’acaba amb un tret… La tragèdia de cal Pere Llarg no s’acaba de cap manera, i és per això que és més tragèdia encara

Autor: Eduard Girbal i Jaume (Girona, 1881 - Barcelona, 1947),
escriptor.


Font: La tragèdia de cal Pere Llarg (1923). Reeditada el 2006 per Edicions de 1984, va ser finalista del Premi Llibreter de narrativa. Edició d’Enric Casasses. "Una mena de Solitud de Caterina Albert, amb la mateixa força i energia però amb molta més conya i tragèdia a la vegada", segons el bloc Tinta xinesa.



Context: “Jo no em considero pas un escriptor, lector, però si mai arribés a esser-ho tingues per segur que ho podria esser dolent però ho seria honrat.
Jo, en aquest punt i lloc de la meva història, hauria pogut dir-te que ressonà un tret, que caigué al fons del torrent un cos feixuc, que després la nit s’acotxà damunt la Serra, tota constel·lada d’estrelles, i ja em teniu alliberat de ma feixuga tasca…
Podria fer-ho, podria dir-ho i aquest meu llibre tindria, literàriament, encara que una mica barroer, un desenllaç…
Mes, jo, que sóc un narrador fidel, allunyo de mi tan manyaga temptació, i et dic:
-Segueix, lector, si encara tens paciència… LA TRAGÈDIA DE CAL PERE LLARG no s’acaba amb un tret… La tragèdia de cal Pere Llarg no s’acaba de cap manera, i és per això que és més tragèdia encara.”