dijous, 11 d’abril de 2013

Sols queden uns noms: arbre, casa, terra, gleva, dona, solc. Només fràgils mots de la meva llengua, arrel i llavor




Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català. 


Font: "Perquè un dia torni la cançó a Sinera". A: Les hores. Obres completes – Edició crítica. Barcelona: Edicions 62 i Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 2002, vol. X. Citació vista al Twitter del Paco Piera. Poema complet, a Lletra.


Foto: Pau Barceló.


Nota: Aquí podeu sentir el poema interpretat per Ramon Muntaner i per Túrnez & Sesé. 



‏Poema complet:  


    El meu somni lent
    de la gran pau blanca
    sota el cel clement.

    Passo pels camins
    encalmats que porten
    la claror dels cims.

    És un temps parat
    a les vinyes altes,
    per damunt del mar.

    He parat el temps
    i records que estimo
    guardo de l'hivern.

    Però tu riuràs,
    car veus com es tanquen
    llavis catalans.

    I es baden al sol
    boques de captaires,
    plagues de leprós.

    Ningú no ha comprès
    el que jo volia
    que de mi es salvés.

    Mai no ha entès ningú
    per què sempre parlo
    del meu món perdut.

    Les paraules són
    forques d'on a trossos
    penjo la raó.

    Branden a ple vent
    cordes que no poden
    suportar més pes.

    El càntic és lluny,
    i la greu campana
    toca pels difunts.

    Ha cessat el ball
    de l'altiva monja
    i de l'embriac.

    La dansa també
    del pelut dimoni
    amb la reina Esther.

    Ja no volta l'ós.
    He llegit el llibre
    del Predicador.

    Deso a poc a poc
    dintre de la capsa
    tots els meus ninots.

    Ara he de callar,
    que no tinc prou força
    contra tant de mal.

    D'un mal tan antic
    aquesta veu feble
    no et sabrà guarir.

    En un estany buit,
    manen el silenci
    i la solitud.

    Sols queden uns noms:
    arbre, casa, terra,
    gleva, dona, solc.

    Només fràgils mots
    de la meva llengua,
    arrel i llavor.

    La mar, el vell pi,
    pressentida barca.
    La por de morir.