Poema complet:
ALS SOLDATS MORTS PER LA PÀTRIA
Com una nit serena sobre el camp del vençut
s'aixeca la meva esperança.
I
He fet el meu retorn a la casa pairal.
¡ Quin baf de floridura, sols de passar el portal !
Dins les arques feixugues, que dormen oblidades,
¡ quantes robes de núvia arnades i enrampades !
Pujo els graons de sempre com un desconegut.
— ¿On sou, amigues meves, Infància i Joventut?
¿Qui us ha posat aquí, en un racó de golfa,
entre aquestes andròmines que flairen a taüt? —
Al fons del corredor desert i mig caigut,
sento el solo de flauta del vent que ara hi regolfa.
II
— Flautes que fa sonar el vent d'un altre món,
les tíbies escampades dels teus companys ¿on són?
¡ Ja no hi ha vora seu ni clarins ni banderes
— Ombres evaporades, rosada del matí
que no coneixerà l'angoixa d'envellir,
vau beure d'un sol glop totes les primaveres.
— Sobre els erms oblidats ossos al sol recuits
¡ jove i alegre estol un dia ple de vida !
El feix dels anys estèrils, més pesants com més buits,
no us farà ajupir mai als peus de la Mentida. —
III
Entre la boira blava, cortinatge del temps,
sobre el turó d'Ilerda que un vent de mort escombra,
veig un adolescent en creu. La seva ombra
arriba, Pàtria meva, fins als teus quatre extrems.
És el germà petit del Rei que allà a la riba
regna, vençut i mort, sobre un poble de morts.
L'han eixampat, com una guineu que eixampen viva,
i com un cuc damunt d'una brasa es retorç.
Bah ¿i què? Cada racó de món té els seus Mandonis.
Cal tot aquest cruixir de tendons, i els rogalls,
perquè els Nerons legislin voltats dels seus Petronis.
Podeu tranquil·lament cobrir-lo de gargalls...
— Faç verda ¡ com relluus de suors ignorades !
¿Què guaites a orient?
— Enllà del temps que es fon,
sobre un altre turó tres altres creus plantades.
Pel sol que es va aclucant les ombres allargades,
veig la del mig que arriba als quatre extrems del món.
IV
Déu dels vençuts, dels sants, dels moribunds, dels pobres,
si no et segueixo a Tu, doncs, ¿a qui seguiré?
Als que han mort per la seva Pàtria terrena, sé
que les portes d'una altra Pàtria més seva els obres.
Com un raïm els teus botxins t'han espremut
i es juguen a la morra la túnica inconsútil.
Alquímia de la Creu, Tu, Vençut que has vençut,
de l'aigua del dolor fas un vi de salut.
¡ No hi ha combat estèril ni sacrifici inútil !
Sempre t'he vist, al fons dels horitzons, més alt
que el tedèum dels Cèsars i l'encens dels Caifassos.
He errat, fugint de Tu, fins que els peus m'han fet mal;
¡ tots els camins tenien el rastre dels teus passos !
Barcelona, 1951.
Font: "Als soldats morts per la pàtria", poema de Viatge d'un moribund. A: Cartes a Màrius Torres, Club Editor, 2007, p. 679). Vista al Twitter de la Laura Borràs.
Nota: Avui fa 29 anys de la mort de Joan Sales.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada