Font i citació més llarga: Vista a l'article "Mestre Fabra i donya Rita", de Narcís-Jordi Aragó (El Punt-Avui, 05/11/2012), que diu: "Aquelles paraules seves les hi havia sentit a dir de viva veu, en un disc editat per Concèntric. Vaig buscar el single de vinil de 45 revolucions, i va ressonar en el vell tocadiscos domèstic la seva veu clara i forta:
'Molts valencians i balears encara creuen que la unificació del català escrit suposaria la supeditació de llurs varietats dialectals al català de Catalunya. No! No es pretén de supeditar cap varietat a una altra; es tracta que dintre de cada una de les tres grans regions de la llengua catalana es realitzi una obra de depuració. Cada llengua té els seus clàssics; que cada una els prengui com a model per redreçar la seva varietat dialectal. Eliminats dins cada varietat els castellanismes de lèxic i de sintaxi, reintroduïdes les construccions perdudes durant els segles de decadència literària, enriquida la llengua escrita amb els mots i girs actuals i bandejades les corrupteles que hi pul·lulen, les diferències que encara trobaríem entre el català de Catalunya, el de València i el de les Illes es reduirien a unes quantes divergències morfològiques, les quals, per llur nombre i per llur importància, no justificarien pas de parlar d'una llengua valenciana o d'una mallorquina enfront d'una llengua catalana.'
Tot això ho deia el mestre Fabra l'any 1933, aviat farà vuitanta anys. Però encara hi ha gent, com donya Rita Barberà, que no han volgut entendre res de res."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada