Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.
Poema complet:
25
Me la mamaves fins al cep: tenies
tota la boca plena, i amb la llengua
iniciaves moviments, i et vares
posar més blava que altre cop: llavors
te la vaig treure, i respiraves, i altre
cop retornaves i me la mamaves
i, extenuada, desistires: no
podies més; i pel forat darrer,
ben agafada a la barana, et vaig
iniciar la penetració,
que fou penosa, dolorosa i lenta,
fins que va entrar-te per complet, i jo
evoque els pèls de l’entrecuix pegant
cops a les teues rodonors invictes.
Font: "Pedres de foc". A: Coral romput (1971). Vist al bloc Olora la pluja.
4 comentaris:
Marc, que has començat la setmana del marro sense dir-nos res? :-)
Que potser treballareu?
Santantonigloriós! Què és tot això? Pel forat "darrer"? Oh!
Darrer no és tan clar.
Publica un comentari a l'entrada