dimecres, 14 de novembre del 2012

fins que va entrar-te per complet, i jo evoque els pèls de l’entrecuix pegant cops a les teues rodonors invictes



Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.

Poema complet:
25
Me la mamaves fins al cep: tenies 
tota la boca plena, i amb la llengua 
iniciaves moviments, i et vares 
posar més blava que altre cop: llavors

te la vaig treure, i respiraves, i altre 
cop retornaves i me la mamaves 
i, extenuada, desistires: no 
podies més; i pel forat darrer,

ben agafada a la barana, et vaig 
iniciar la penetració,
que fou penosa, dolorosa i lenta,

fins que va entrar-te per complet, i jo 
evoque els pèls de l’entrecuix pegant 
cops a les teues rodonors invictes.  

Font: "Pedres de foc". A: Coral romput (1971). Vist al bloc Olora la pluja.

4 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Marc, que has començat la setmana del marro sense dir-nos res? :-)

reflexions en català ha dit...

Que potser treballareu?

David Gálvez Casellas ha dit...

Santantonigloriós! Què és tot això? Pel forat "darrer"? Oh!

reflexions en català ha dit...

Darrer no és tan clar.