No, les institucions de Catalunya no es neuliren amb el pas del temps ni s’apagaren amb l’absència dels sobirans. Tampoc no s’enrunaren per l’acció de forces internes que les haguessin minades i dutes al col·lapse, sinó que caigueren derrotades pel pes superior de les armes estrangeres

Autor: Víctor Ferro i Pomà (Barcelona, 1936 - Barcelona, 2007), jurista i historiador del dret. 


Font: El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta (Eumo, 1987). Vist al bloc Per a bons patricis.

Context: No, les institucions de Catalunya no es neuliren amb el pas del temps ni s’apagaren amb l’absència dels sobirans. Tampoc no s’enrunaren per l’acció de forces internes que les haguessin minades i dutes al col·lapse, sinó que caigueren derrotades pel pes superior de les armes estrangeres [...] Fa estrany que, si prescindim de l’evocació exaltada i, sovint, inexacta dels mers noms d’unes institucions, la restauració cultural catalana hagi descurat un tresor tan carament i tan exemplarment defensat pels nostres avantpassats, amb el record del qual eixordaria el món qualsevol altre poble que el pogués reconèixer com a seu. Creiem que s’ho paga d’estudiar allò que fou una especialitat del nostre poble i que arribà a constituir-ne una característica nacional, fins al punt que tota una generació ofrenà la seva vida no per defensar-lo per a ells sinó per protestar, en benefici de llurs descendents, de la seva segura expoliació.

Nota Segons el mateix bloc: "Víctor Ferro, nascut el 1936, fill de l’exili català a l’Uruguai, amb la seva obra El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta (Eumo, 1987), constituí un veritable revulsiu durant les darreres dècades del segle XX en el procés de revalorització de la història del sistema institucional català, bastit amb paciència, peça a peça, durant cinc segles, fins a la sagnant ocupació borbònica del nostre país."