Autor: Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 1927), escriptor i periodista català.Font: Llegida al diari digital Directe!cat, en la conferència que Espinàs va fer en el primer simposi casteller de Valls.
dissabte, 29 de gener del 2011
Catalunya ha d'aprendre del món casteller a construir un futur de forma col·lectiva
Autor: Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 1927), escriptor i periodista català.Font: Llegida al diari digital Directe!cat, en la conferència que Espinàs va fer en el primer simposi casteller de Valls.
divendres, 28 de gener del 2011
Estic assedegat d'una conversa que sigui alguna cosa més que una cerimònia
Autor: Stendhal, pseudònim de Henri Beyle (Grenoble, 1783 - París, 1842), escriptor francès.Font: Llegida al capítol 6 de Les desventures d'un llibre vagabund de Paul Desalmand.
dissabte, 22 de gener del 2011
Com Venècia flota sobre l'Adriàtic, doncs Barcelona flota sobre la bona consciència
Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), llicenciat en història i filosofia. També ha publicat el recull d'aforismes Viure mata i l'assaig Pensar l'art. Kant, Nietzsche, Tàpies, Bauçà.Font: Vista al llibre La mort de Miquel Bauçà. Editorial Fonoll, 2009, p. 104.
dissabte, 8 de gener del 2011
Si mai fos el cas, deixaria un cadàver prou decent a la posteritat
Autor: Roberto Fludd de la Nuez. Escriptor. Autor de novel·la negra. Blogaire fantasmal inclinat a l'erotisme. Traductor (?). Se'n tenen escassíssimes dades biogràfiques. Alguna carta el situa residint al carrer Bailèn de Barcelona. El nom potser sigui només un pseudònim. De vegades signa Roberto de la Nuez. De vegades Fludd apareix entre cometes, com si fos un malnom.
Equivalent [ES]: Si se diera el caso, dejaría un cadáver bastante decente a la posteridad.
Equivalent en versió expandida [ES]: Llevaba puesto mi traje azul oscuro. El único que me queda. Había intentado mejorar la apariencia de mis zapatos pasándoles un trapo húmedo. Hace años que no tengo betún. Ni siquiera estoy seguro de que el betún aún exista. Mi doble en el espejo me quería convencer de que iba decentemente peinado y afeitado. Lástima del ojo morado. Casi me sentía sobrio. Mi aspecto difería un poco del de costumbre. Aquella mañana me parecía bastante al director que una vez fui. No sabía a ciencia cierta si estaba a punto de cobrar un cheque de 250.000 euros o a encontrarme de frente con la muerte. Fuera cual fuera el desenlace, mi aspecto no estaba del todo mal. Si se diera el caso, dejaría un cadáver bastante decente a la posteridad.
Citació en versió expandida: Duia posat el meu vestit blau fosc. L’únic que em queda. Havia intentat millorar l’aparença de les meves sabates passant-les-hi un drap humit. Fa anys que no tinc betum. Ni tan sols estic segur que encara existeixi el betum. El meu doble al mirall em volia convèncer que anava decentment pentinat i afaitat. Llàstima de l’ull de vellut. Gairebé em sentia sobri. El meu aspecte diferia del d’habitud. Aquell matí m’assemblava força al director que una vegada vaig ser. No sabia del cert si estava a punt de cobrar un xec de 250.000 euros o a trobar-me de cara amb la mort. Fos quin fos el desenllaç, el meu aspecte no estava del tot malament. Si mai fos el cas, deixaria un cadàver prou decent a la posteritat.
Font: Novel·la Todo es incierto (Dead Letters Editors, Barcelona, 2010).
Nota: Aquesta citació és una picada d'ull a la citació Viu de pressa, mor jove i llega un cadàver atractiu, publicada al Diccitionari el 26 de desembre de 2010.
Equivalent [ES]: Si se diera el caso, dejaría un cadáver bastante decente a la posteridad.
Equivalent en versió expandida [ES]: Llevaba puesto mi traje azul oscuro. El único que me queda. Había intentado mejorar la apariencia de mis zapatos pasándoles un trapo húmedo. Hace años que no tengo betún. Ni siquiera estoy seguro de que el betún aún exista. Mi doble en el espejo me quería convencer de que iba decentemente peinado y afeitado. Lástima del ojo morado. Casi me sentía sobrio. Mi aspecto difería un poco del de costumbre. Aquella mañana me parecía bastante al director que una vez fui. No sabía a ciencia cierta si estaba a punto de cobrar un cheque de 250.000 euros o a encontrarme de frente con la muerte. Fuera cual fuera el desenlace, mi aspecto no estaba del todo mal. Si se diera el caso, dejaría un cadáver bastante decente a la posteridad.
Citació en versió expandida: Duia posat el meu vestit blau fosc. L’únic que em queda. Havia intentat millorar l’aparença de les meves sabates passant-les-hi un drap humit. Fa anys que no tinc betum. Ni tan sols estic segur que encara existeixi el betum. El meu doble al mirall em volia convèncer que anava decentment pentinat i afaitat. Llàstima de l’ull de vellut. Gairebé em sentia sobri. El meu aspecte diferia del d’habitud. Aquell matí m’assemblava força al director que una vegada vaig ser. No sabia del cert si estava a punt de cobrar un xec de 250.000 euros o a trobar-me de cara amb la mort. Fos quin fos el desenllaç, el meu aspecte no estava del tot malament. Si mai fos el cas, deixaria un cadàver prou decent a la posteritat.
Font: Novel·la Todo es incierto (Dead Letters Editors, Barcelona, 2010).
Nota: Aquesta citació és una picada d'ull a la citació Viu de pressa, mor jove i llega un cadàver atractiu, publicada al Diccitionari el 26 de desembre de 2010.
dijous, 6 de gener del 2011
Barreja a la teva saviesa un grapat de bogeria
Equivalent: Misce stultitiam consiliis brevem [LL].
Font: Llegit a Odae, IV, XII, 27.
Agraïment: Donem les gràcies a Andrea Victrix, que ens l'ha feta arribar a través del formulari del Diccitionari.
dimecres, 5 de gener del 2011
L'home invisible existeix... L'he vist!
Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.
Font: El mes de juliol de 1970, Jaume Perich publicava aquest acudit a la pàgina 94 del seu llibre Perich Match (L'Escorpí, 20. Barcelona: Edicions 62).
Agraïment: Donem les gràcies a Francesc Miralles i Domènech, que ens ha fet arribar l'enllaç del blog Punt volat a través del formulari del Diccitionari.
dimarts, 4 de gener del 2011
L'odi implacable no existeix, llevat de quan es tracta d'amor
Autor: Sext Aureli Properci (Úmbria, 57 aC - Roma, 15 aC), poeta elegíac romà.
Equivalent: Nullae sunt inimicitiae nisi amoris acerbae [LL].
Font: Llegit a Elegiae, II, VIII, 3.
Agraïment: Donem les gràcies a Andrea Victrix, que ens l'ha feta arribar a través del formulari del Diccitionari.
Equivalent: Nullae sunt inimicitiae nisi amoris acerbae [LL].
Font: Llegit a Elegiae, II, VIII, 3.
Agraïment: Donem les gràcies a Andrea Victrix, que ens l'ha feta arribar a través del formulari del Diccitionari.
dilluns, 3 de gener del 2011
Vigila tot el que dius, que ho pots arribar a pensar
Autor: Carles Sanjosé (Sanjosex) (La Bisbal d'Empordà, 1977), cantautor català.
Font: Sentida a la cançó "No cal que miris enrere", del disc Temps i rellotge (min. 1:38).
Agraïment: Donem les gràcies a Valentí Rossell, que ens ha fet arribar aquesta citació a través del formulari del Diccitionari.
Font: Sentida a la cançó "No cal que miris enrere", del disc Temps i rellotge (min. 1:38).
Agraïment: Donem les gràcies a Valentí Rossell, que ens ha fet arribar aquesta citació a través del formulari del Diccitionari.
diumenge, 2 de gener del 2011
La rialla és la distància més curta entre dues persones
Autor: Companyia d'espectacles Clown fish.Equivalent: La risa és la distancia más corta entre dos personas [ES].
Agraïment: Donem les gràcies a la Carme Rosanas, que ens ha fet arribar aquesta citació a través del formulari del Diccitionari.
dissabte, 1 de gener del 2011
Si plores perquè no has vist el Sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles
Autor: Rabindranath Tagore (Calcuta, Índia, 1861 - 1941), escriptor, poeta, compositor i filòsof indi, premi Nobel de Literatura el 1913.Agraïment: Gràcies al Roger Vives, que ens l'ha feta arribar a través del formulari del Diccitionari.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)