dissabte, 14 de gener de 2012

Com podem fer servir una fraseologia pròpia que no sigui acusada de rància

Imatge de la UdG
Autor: Ramon Solsona i Sancho (Barcelona, 1950), escriptor català.

Citació completa: Faig extracte dels paràgrafs de la nota de premsa de la Universitat de Girona on Solsona parla de la importància de la fraseologia i recorda Joan Solà: «A continuació, s’ha centrat en la denuncia de la desaparició de la fraseologia catalana, tant en la narrativa escrita com en l’audiovisual, una experiència, l’audiovisual, que va conrear com a guionista d’Estació d’enllaç i d’El cor de la ciutat. Solsona ha admès que en el primer dels casos, i sota la direcció de Jaume Cabré, la fraseologia catalana es va limitar molt “per evitar ser considerats uns puristes”. En canvi, els responsables d’El cor de la ciutat la van prohibir totalment, a la vegada que “es permetia una fraseologia d’arrel castellana perquè hi havia una gran ignorància de la llengua”. Els exemples que ha citat el duen a considerar que ens trobem en un procés de substitució de la fraseologia catalana per la castellana “que a mi ningú no m’ha convençut que s’hagi acabat”. Ha recordat Joan Solà perquè el lingüista considerava que era precisament en la fraseologia on ens jugàvem el futur del català i s’ha preguntat, en veu alta, com podem fer servir una fraseologia pròpia que no sigui acusada de rància.»

Font: De la conferència en el cicle “La llengua, avui: reptes i propostes actuals”, fet a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, el dilluns, 9 de gener de 2012.