Segons el Ministeri d’Educació, des de Santiago de Xile fins a Valladolid poden parlar l’espanyol com a idioma únic; des de Vancouver fins a Melbourne poden tenir l’anglès com a idioma únic; però esquarteren la llengua de Francesc de Borja Moll i Marià Villangómez en català, valencià i mallorquí

Imatge adaptada de la capçalera del blog , Andreu Caballero.

Autor: Andreu Caballero, regidor a l’Ajuntament d’Inca en representació del grup MÉS per Inca.

Citació completa:

«És a dir, segons el Ministeri d’Educació, des de Santiago de Xile fins a Valladolid poden parlar l’espanyol com a idioma únic; des de Vancouver fins a Melbourne poden tenir l’anglès com a idioma únic; però esquarteren la llengua de Francesc de Borja Moll i Marià Villangómez en català, valencià i mallorquí.

És del tot inacceptable que el Ministeri d’Educació fomenti el segregacionisme lingüístic; però que ho faci des d’una web creada expressament per ensenyar un idioma és una autèntica aberració.»

Font: Hi he arribat a través d'una notícia de Vilaweb, que enllaçava amb el seu blog, Andreu Caballero.

Potser ja intuïa el que amb els anys he anat descobrint: que les idees filosòfiques sovint només són paraules (envasos buits), de manera que els anomenats grans sistemes filosòfics o teològics s'haurien d'incloure dins de la literatura de ficció

Imatge treta del portal Lletra

Autor: Pep Coll i Martí (Pessonada, 16 d'octubre de 1949), escriptor català.

Citació completa: «Recordo que quan estudiava filosofia, a la Universitat de Barcelona, em passejava tot orgullós pel vell claustre de la universitat central amb un volum de Marcuse sota el braç, mirant amb aires de superioritat els companys d'Hispàniques o de Filologia Catalana, un departament tot just estrenat. Per a mi l'important eren els conceptes no pas les paraules, els grans sistemes filosòfics, no les obres literàries de ficció. Les paraules només eren els envasos, l'embolcall del tresor de les idees que explicaven els secrets del viure. Abans d'acabar els estudis, em vaig desencantar dels sistemes filosòfics, igual com anys enrere m'havia decebut la religió. Potser ja intuïa el que amb els anys he anat descobrint: que les idees filosòfiques sovint només són paraules (envasos buits), de manera que els anomenats grans sistemes filosòfics o teològics s'haurien d'incloure dins de la literatura de ficció.»

Font: Tret de l'article del mateix autor Qui sóc i per què escric, del portal Lletra (2008). Vist en un dels enllaços del Rodamots d'avui.

Per a mi l'important eren els conceptes no pas les paraules, els grans sistemes filosòfics, no les obres literàries de ficció

Imatge treta del portal Lletra

Autor: Pep Coll i Martí (Pessonada, 16 d'octubre de 1949), escriptor català.

Citació completa: «Recordo que quan estudiava filosofia, a la Universitat de Barcelona, em passejava tot orgullós pel vell claustre de la universitat central amb un volum de Marcuse sota el braç, mirant amb aires de superioritat els companys d'Hispàniques o de Filologia Catalana, un departament tot just estrenat. Per a mi l'important eren els conceptes no pas les paraules, els grans sistemes filosòfics, no les obres literàries de ficció. Les paraules només eren els envasos, l'embolcall del tresor de les idees que explicaven els secrets del viure. Abans d'acabar els estudis, em vaig desencantar dels sistemes filosòfics, igual com anys enrere m'havia decebut la religió. Potser ja intuïa el que amb els anys he anat descobrint: que les idees filosòfiques sovint només són paraules (envasos buits), de manera que els anomenats grans sistemes filosòfics o teològics s'haurien d'incloure dins de la literatura de ficció.»

Font: Tret de l'article del mateix autor Qui sóc i per què escric, del portal Lletra (2008). Vist en un dels enllaços del Rodamots d'avui.

La llengua ha de tenir gust del pa del dia i regust de la terra

Fotografia treta de www.nuvol.com

Autor: Jordi Pujol Cofan (Palafrugell, 1933), filòleg i traductor (especialista en Josep Pla).

Font: D'una entrevista a La Vanguardia (22 d'agost de 2014), "Jordi Pujol Cofan: ""Facin com Josep Pla, ni planys ni gemecs, treballin i treballin""

Perquè no es pot bastir res positiu sense esperança de canvi i de millora, sense la constància en els nostres propòsits

Imatge extreta de la Wikipedia

Autor: Josep Lozano i Lerma (Alginet, 24 de novembre de 1948), escriptor i filòleg.

Citació completa:

Alginet, 19 de juliol de 2014

Estimats amigues i amics:

Com faig cada any per aquestes dates, us escric per a encoratjar-vos a què celebreu la 5a FESTA ESTELLÉS en els mesos vinents de setembre i octubre, a partir del 4 de setembre, que és la data de naixement del poeta.

Ja sé que els temps actuals són difícils econòmicament, temps d'estafa, més que de crisi, i que hi ha molts entrebancs a superar; però si volem dignificar i cohesionar la nostra llengua i cultura, i consolidar una festa identitària i lúdica, per a què siga una tradició, un referent, hem de continuar fent-la. Perquè no es pot bastir res positiu sense esperança de canvi i de millora, sense la constància en els nostres propòsits, i aquest és un dels possibles camins.

L’any passat, el 2013, es va celebrar la IV Festa Vicent Andrés Estellés amb uns 58 actes, en els pobles i ciutats següents:

ALAQUÀS
ALBALAT
ALBUIXEC
ALCANAR
ALCÀSSER
ALCÚDIA
ALFAUIR
ALGEMESÍ
ALMISERAT
ALDAIA
ANTELLA
ALGINET
BENAGUASIL
BENIATJAR
BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA
BENIFAIÓ
BENIMODO
BENISSA
BENIGÀNIM
BENIMACLET
BONREPÒS i MIRAMBELL
BURJASSOT
CANALS
CARLET
CARCAIXENT
CASTELLONET DE LA CONQUESTA
CATARROJA
CATADAU
CORBERA
CULLERA
ELX
ESPARREGUERA
GANDIA
LLOC NOU DE SANT JERONI
OLIVA
OLOCAU
MASSALFASSAR
MASSANASSA
MONTSERRAT
MÓRA D’EBRE
PAIPORTA
PEDREGUER
PEGO
PICANYA
POLOP
PUÇOL
QUART DE POBLET
REAL
RÒTOVA
SOLLANA
TAVERNES BLANQUES
TAVERNES DE LA VALLDIGNA
TORRENT
VALÈNCIA (Ca Revolta)
VALÈNCIA (Intersindical)
VALÈNCIA (Micalet)
VILAFRANCA
XÀBIA

També voldria fer-vos un suggeriment, que ja us vaig fer l'any passat. I és que per tal de donar més diversitat a l’acte podríeu, en la primera part, llegir poemes d’altres poetes, preferiblement de poetes en la nostra llengua, i la segona i última dedicar-la a Vicent Andrés Estellés. I també demanar-vos que m’envieu les dates de celebració –per tindre’n constància– i els cartells i les imatges de la 5a FESTA en format jpg, a jlozanolerma@gmail.com, per tal de penjar-les en el bloc Festa Estellés, que gestiona l'escriptor Àlan Greus, i que si voleu entrar-hi és: http://festaestelles.blogspot.com/

Molt afectuosament,

Josep Lozano

Nota: Des del 2010, convoca la Festa d'Estellés, que es fa pels volts del 4 de setembre (data de naixement del poeta de Burjassot), escrivint la Lletra de Convit

Per fer un bon ús dels refranys no n'hi ha prou de conèixer-los, s'han de saber posar a lloc

Autor: José Enrique Gargallo Gil (Puebla de Arenoso, Alt Millars, 1960), professor de lingüística romànica a la UB i membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Citació completa: Per fer un bon ús dels refranys no n'hi ha prou de conèixer-los, s'han de saber posar a lloc. El poc agrada i el molt cansa, per això el Quixot renya Sancho quan encadena refranys sense solta ni volta.

Font: En una entrevista a El Periódico, del dia 4 de juny de 2014, a la columna "Gent corrent", de Gemma Tramullas.

Quan una massa crítica de ciutadans de qualsevol regió o nació actua amb un propòsit comú per tal d'assolir un objectiu just es converteix en una força irresistible

Imatge treta de la Wikipedia

Autor: Desmond Mpilo Tutu (Klerksdorp, Transvaal, Unió Sud-africana, 7 d'octubre de 1931), arquebisbe sudafricà i Premi Nobel de la Pau (1984).

Citació completa: Quan una massa crítica de ciutadans de qualsevol regió o nació actua amb un propòsit comú per tal d'assolir un objectiu just es converteix en una força irresistible. Els qui pretenen aturar-los se'n poden sortir durant un temps, amb un gran cost, però inevitablement s'adonaran que la resistència és inútil. 

Font: Del discurs que va fer el 3 de juny de 2014, en rebre el XXVI Premi Internacional Catalunya. Tret de Vilaweb.

Jo concebo la paraula com una arma pacífica carregada de passat poètic

Autor: José Enrique Gargallo Gil (Puebla de Arenoso, Alt Millars, 1960), professor de lingüística romànica a la UB i membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Citació completa: Jo concebo la paraula com una arma pacífica carregada de passat poètic. Quan descobreixes que record ve de recordar, que ve de cor, te n'adones que el record és la memòria del cor, com diu el romanista Joan Veny.

Font: En una entrevista a El Periódico, del dia 4 de juny de 2014, a la columna "Gent corrent", de Gemma Tramullas.

No els odii. Simplement els plant cara

Imatge treta del seu perfil de Twitter

Autor: Jaume Sastre, professor de llengua i literatura catalanes de l'IES Llucmajor i membre de l'Assemblea Docents Illes Balears.

Citació completa: «No és la primera vegada que es fiquen amb jo. Ell diu que s'alegraria de la meva mort. Jo he de dir que no m'alegraria de la mort de cap col·laborador d'El Mundo. Aquest article ha tengut un efecte contrari al que pretenia, perquè ha desfermat una gran allau d'indignació i ens ha portat moltes simpaties.

Estan nerviosos, desesperats. El Mundo es dedica a crear i a destruir reputacions. Quan veuen que les seves campanyes de descrèdit a Mallorca no tenen èxit, i la gent no els fa cas, es posen histèrics i més nerviosos. I cada vegada les diuen més grosses.

Si algú vol posar-li una denúncia per incitació a l'odi i a la violència, que la hi posi. Jo no faré pas. Perquè al final un jutge dirà que no és res. Haurà servit potser per posar en evidència els jutges. Si és per això, endavant. No és la nostra justícia, què he d'anar a explicar? Ja van liquidar la reforma del nostre estatut, ara liquiden la immersió lingüística. Ells fan justícia depenent de qui és el denunciant i de qui és el denunciat. Si això ho hagués dit un de nosaltres el ministre d'Interior ja hauria actuat.

Amb això que ha dit es desacredita ell. Diu que mataria la discrepància. Jo no ho faria. No tenc gens d'odi a aquest d'El Mundo. Em defens amb el llenguatge. Ens acusen d'odiar i són ells que odien. No els odii. Simplement els plant cara. Ells pensen d'una manera, i nosaltres d'una altra.»

Nota: La citació és d'una entrevista que va concedir a Vilaweb, en motiu de la vaga de fam indefinida iniciada el 10 de maig de 2014, en resposta al columnista d'El Mundo Román Piña Valls, que va dir que celebraria la seva mort.

Podeu seguir l'actualitat de la vaga de fam indefinida de Jaume Sastre a les xarxes socials, a través de Twitter o al seu blog a Vilaweb.

No discuteixis mai amb la idiotesa humana perquè t'hauries de posar al seu nivell

Autor: Immanuel Kant (Königsberg, avui Kaliningrad, 22 d'abril de 1724 - 12 de febrer de 1804), filòsof alemany.

Font: Vist en un article de Vilaweb, sobre una intervenció de David Fernàndez, diputat de les CUP, en una intervenció al Parlament de Catalunya durant el debat d'una moció sobre economia social i solidària, en referència a una intervenció anterior del diputat del PP José Antonio Coto.

Manent és d'una generació que es va posar a lluitar quan semblava absolutament impossible vèncer

Vicenç Villatoro a la Setmana del Llibre en Català
a Sant Cugat el 2009 (imatge presa de la Wikipedia).

Autor: Vicenç Villatoro i Lamolla (Terrassa, 1957), escriptor, periodista i polític català.

Font: Article al Diari Ara (15-4-2014), Albert Manent, l'obra i la feina.

Nota: Ahir, 14 d'abril de 2014, va morir Albert Manent i Segimon, als 83 anys.

Imatge presa del blog de les Biblioteques de Sant Cugat

Allò escrit roman i suavitza una mica la tortura d'allò que s'ha pensat una i mil vegades

Autor: David Gálvez Casellas (Vilanova i la Geltrú, 1 d'agost de 1970), llicenciat en Filologia Anglogermànica (anglès), professor, escriptor, blocaire i piulador andorrà.

Font: pàg. 32 de Cartes mortes (Barcelona: Males Herbes, 2014).

Una mica més:  "Allò escrit roman i suavitza una mica la tortura d'allò que s'ha pensat una i mil vegades. No parlo d'exorcismes, però sí d'auxili. El pensament concatenat potser és més com la melodia sentida per primera vegada. Allò escrit sens dubte es pot repensar, revisar, rellegir, reescriure, variar: però ja és un punt de partida diferent. És gairebé una cosa ferma, tangible i representa alhora un trencament. No sé explicar-li-ho millor."

Catalunya ha estat feta en deu segles, i no la podran desfer en dies, en mesos ni en anys

Autor: Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949), escriptor, historiador i polític català. 

Font: Del llibre Els darrers dies de la Catalunya Republicana (1940), reeditat per l'editorial A Contravent, a través del micromecenatge a Verkami, vist al blog que ha obert Xarxa de Mots en l'àmbit del mateix projecte.

De tant en tant no sé si estic fent l'actor tràgic o estic fent la prostituta

Autor: Josep Pedrals (Barcelona, 1979), poeta i músic. 

Font: El furgatori (Labreu edicions, 2006), p. 75.

Fotografia: de Lorenzo Duaso.

Si callem, en serem còmplices

Autor: Joaquim Maria Puyal i Ortiga (Barcelona, 24 de març de 1949), periodista català.





Citació completa: «Els mateixos que es van carregar Canal 9 i la ràdio autonòmica ara han ordit, organitzat i executat un acte impropi del segle XXI a Occident; ells són els ideòlegs i executors del fet. Ara, tots els altres, polítics, empresaris, professionals, agents socials i ciutadans, si callem, en serem còmplices. No podrem mirar i callar. Es tracta d'un atemptat consumat que fereix l'ànima de tot un poble. És un acte de violència simbòlica, que fa mal. Els qui el pateixen se senten prou sols.»

Font: Vilaweb recull el contundent editorial que Joaquim Maria Puyal va pronunciar en la transmissió del partit entre el Barça i el Llevant, arran del tancament de l'emissió de Catalunya Ràdio al País Valencià (22/01/2014).

Any nou, vida la de sempre

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista. 




Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 20. 

Una de les coses més tèrboles, desconcertants i desagradables de la vida és constatar que a gairebé tots ens apassiona més una mala acció divertida que una bona acció avorrida. Font: El quadern gris,

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista. 


Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 27. 



Foto: Del Diari de Girona.