dijous, 11 de juny del 2015

La llengua occitana és un vell de 95 anys que no vol viure

La imatge és extreta de http://www.nuvol.com
Autor: Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (Perpinyà, 15 de setembre de 1963), escriptor i filòleg.

Nota: El passat dimarts, 9 de juny de 2015, va presentar al Centre d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) de Barcelona el Diccionari occità provençal - català, una obra en la qual ha estat treballant durant 15 anys.

Nota: A Nació Digital li van fer una entrevista, d'on he extret  l'afirmació que encapçala aquesta citació.

dissabte, 31 de gener del 2015

Obriu escoles i es tancaran presons

Autora: Concepción Arenal de Ponte (Ferrol, 31 de gener de 1820 - Vigo, 4 de febrer de 1893), escriptora gallega.

Font: Vist als Moods del cercador de Google avui.

Nota: Avui fa 195 anys que va néixer.


divendres, 24 d’octubre del 2014

Segons el Ministeri d’Educació, des de Santiago de Xile fins a Valladolid poden parlar l’espanyol com a idioma únic; des de Vancouver fins a Melbourne poden tenir l’anglès com a idioma únic; però esquarteren la llengua de Francesc de Borja Moll i Marià Villangómez en català, valencià i mallorquí

Imatge adaptada de la capçalera del blog , Andreu Caballero.
Autor: Andreu Caballero, regidor a l’Ajuntament d’Inca en representació del grup MÉS per Inca.

Citació completa:
«És a dir, segons el Ministeri d’Educació, des de Santiago de Xile fins a Valladolid poden parlar l’espanyol com a idioma únic; des de Vancouver fins a Melbourne poden tenir l’anglès com a idioma únic; però esquarteren la llengua de Francesc de Borja Moll i Marià Villangómez en català, valencià i mallorquí.

És del tot inacceptable que el Ministeri d’Educació fomenti el segregacionisme lingüístic; però que ho faci des d’una web creada expressament per ensenyar un idioma és una autèntica aberració.»
Font: Hi he arribat a través d'una notícia de Vilaweb, que enllaçava amb el seu blog, Andreu Caballero.

dilluns, 22 de setembre del 2014

Potser ja intuïa el que amb els anys he anat descobrint: que les idees filosòfiques sovint només són paraules (envasos buits), de manera que els anomenats grans sistemes filosòfics o teològics s'haurien d'incloure dins de la literatura de ficció

Imatge treta del portal Lletra
Autor: Pep Coll i Martí (Pessonada, 16 d'octubre de 1949), escriptor català.

Citació completa: «Recordo que quan estudiava filosofia, a la Universitat de Barcelona, em passejava tot orgullós pel vell claustre de la universitat central amb un volum de Marcuse sota el braç, mirant amb aires de superioritat els companys d'Hispàniques o de Filologia Catalana, un departament tot just estrenat. Per a mi l'important eren els conceptes no pas les paraules, els grans sistemes filosòfics, no les obres literàries de ficció. Les paraules només eren els envasos, l'embolcall del tresor de les idees que explicaven els secrets del viure. Abans d'acabar els estudis, em vaig desencantar dels sistemes filosòfics, igual com anys enrere m'havia decebut la religió. Potser ja intuïa el que amb els anys he anat descobrint: que les idees filosòfiques sovint només són paraules (envasos buits), de manera que els anomenats grans sistemes filosòfics o teològics s'haurien d'incloure dins de la literatura de ficció.»

Font: Tret de l'article del mateix autor Qui sóc i per què escric, del portal Lletra (2008). Vist en un dels enllaços del Rodamots d'avui.

divendres, 19 de setembre del 2014

Per a mi l'important eren els conceptes no pas les paraules, els grans sistemes filosòfics, no les obres literàries de ficció

Imatge treta del portal Lletra
Autor: Pep Coll i Martí (Pessonada, 16 d'octubre de 1949), escriptor català.

Citació completa: «Recordo que quan estudiava filosofia, a la Universitat de Barcelona, em passejava tot orgullós pel vell claustre de la universitat central amb un volum de Marcuse sota el braç, mirant amb aires de superioritat els companys d'Hispàniques o de Filologia Catalana, un departament tot just estrenat. Per a mi l'important eren els conceptes no pas les paraules, els grans sistemes filosòfics, no les obres literàries de ficció. Les paraules només eren els envasos, l'embolcall del tresor de les idees que explicaven els secrets del viure. Abans d'acabar els estudis, em vaig desencantar dels sistemes filosòfics, igual com anys enrere m'havia decebut la religió. Potser ja intuïa el que amb els anys he anat descobrint: que les idees filosòfiques sovint només són paraules (envasos buits), de manera que els anomenats grans sistemes filosòfics o teològics s'haurien d'incloure dins de la literatura de ficció.»

Font: Tret de l'article del mateix autor Qui sóc i per què escric, del portal Lletra (2008). Vist en un dels enllaços del Rodamots d'avui.

divendres, 22 d’agost del 2014

La llengua ha de tenir gust del pa del dia i regust de la terra

Fotografia treta de www.nuvol.com
Autor: Jordi Pujol Cofan (Palafrugell, 1933), filòleg i traductor (especialista en Josep Pla).

Font: D'una entrevista a La Vanguardia (22 d'agost de 2014), "Jordi Pujol Cofan: ""Facin com Josep Pla, ni planys ni gemecs, treballin i treballin""

dimarts, 22 de juliol del 2014

Perquè no es pot bastir res positiu sense esperança de canvi i de millora, sense la constància en els nostres propòsits

Imatge extreta de la Wikipedia
Autor: Josep Lozano i Lerma (Alginet, 24 de novembre de 1948), escriptor i filòleg.

Citació completa:

Alginet, 19 de juliol de 2014

Estimats amigues i amics:

Com faig cada any per aquestes dates, us escric per a encoratjar-vos a què celebreu la 5a FESTA ESTELLÉS en els mesos vinents de setembre i octubre, a partir del 4 de setembre, que és la data de naixement del poeta.

Ja sé que els temps actuals són difícils econòmicament, temps d'estafa, més que de crisi, i que hi ha molts entrebancs a superar; però si volem dignificar i cohesionar la nostra llengua i cultura, i consolidar una festa identitària i lúdica, per a què siga una tradició, un referent, hem de continuar fent-la. Perquè no es pot bastir res positiu sense esperança de canvi i de millora, sense la constància en els nostres propòsits, i aquest és un dels possibles camins.

L’any passat, el 2013, es va celebrar la IV Festa Vicent Andrés Estellés amb uns 58 actes, en els pobles i ciutats següents:

ALAQUÀS
ALBALAT
ALBUIXEC
ALCANAR
ALCÀSSER
ALCÚDIA
ALFAUIR
ALGEMESÍ
ALMISERAT
ALDAIA
ANTELLA
ALGINET
BENAGUASIL
BENIATJAR
BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA
BENIFAIÓ
BENIMODO
BENISSA
BENIGÀNIM
BENIMACLET
BONREPÒS i MIRAMBELL
BURJASSOT
CANALS
CARLET
CARCAIXENT
CASTELLONET DE LA CONQUESTA
CATARROJA
CATADAU
CORBERA
CULLERA
ELX
ESPARREGUERA
GANDIA
LLOC NOU DE SANT JERONI
OLIVA
OLOCAU
MASSALFASSAR
MASSANASSA
MONTSERRAT
MÓRA D’EBRE
PAIPORTA
PEDREGUER
PEGO
PICANYA
POLOP
PUÇOL
QUART DE POBLET
REAL
RÒTOVA
SOLLANA
TAVERNES BLANQUES
TAVERNES DE LA VALLDIGNA
TORRENT
VALÈNCIA (Ca Revolta)
VALÈNCIA (Intersindical)
VALÈNCIA (Micalet)
VILAFRANCA
XÀBIA

També voldria fer-vos un suggeriment, que ja us vaig fer l'any passat. I és que per tal de donar més diversitat a l’acte podríeu, en la primera part, llegir poemes d’altres poetes, preferiblement de poetes en la nostra llengua, i la segona i última dedicar-la a Vicent Andrés Estellés. I també demanar-vos que m’envieu les dates de celebració –per tindre’n constància– i els cartells i les imatges de la 5a FESTA en format jpg, a jlozanolerma@gmail.com, per tal de penjar-les en el bloc Festa Estellés, que gestiona l'escriptor Àlan Greus, i que si voleu entrar-hi és: http://festaestelles.blogspot.com/

Molt afectuosament,

Josep Lozano

Nota: Des del 2010, convoca la Festa d'Estellés, que es fa pels volts del 4 de setembre (data de naixement del poeta de Burjassot), escrivint la Lletra de Convit


dimecres, 11 de juny del 2014

Per fer un bon ús dels refranys no n'hi ha prou de conèixer-los, s'han de saber posar a lloc

Autor: José Enrique Gargallo Gil (Puebla de Arenoso, Alt Millars, 1960), professor de lingüística romànica a la UB i membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Citació completa: Per fer un bon ús dels refranys no n'hi ha prou de conèixer-los, s'han de saber posar a lloc. El poc agrada i el molt cansa, per això el Quixot renya Sancho quan encadena refranys sense solta ni volta.

Font: En una entrevista a El Periódico, del dia 4 de juny de 2014, a la columna "Gent corrent", de Gemma Tramullas.

dimarts, 10 de juny del 2014

Quan una massa crítica de ciutadans de qualsevol regió o nació actua amb un propòsit comú per tal d'assolir un objectiu just es converteix en una força irresistible

Imatge treta de la Wikipedia
Autor: Desmond Mpilo Tutu (Klerksdorp, Transvaal, Unió Sud-africana, 7 d'octubre de 1931), arquebisbe sudafricà i Premi Nobel de la Pau (1984).

Citació completa: Quan una massa crítica de ciutadans de qualsevol regió o nació actua amb un propòsit comú per tal d'assolir un objectiu just es converteix en una força irresistible. Els qui pretenen aturar-los se'n poden sortir durant un temps, amb un gran cost, però inevitablement s'adonaran que la resistència és inútil. 

Font: Del discurs que va fer el 3 de juny de 2014, en rebre el XXVI Premi Internacional Catalunya. Tret de Vilaweb.

dilluns, 9 de juny del 2014

Jo concebo la paraula com una arma pacífica carregada de passat poètic

Autor: José Enrique Gargallo Gil (Puebla de Arenoso, Alt Millars, 1960), professor de lingüística romànica a la UB i membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Citació completa: Jo concebo la paraula com una arma pacífica carregada de passat poètic. Quan descobreixes que record ve de recordar, que ve de cor, te n'adones que el record és la memòria del cor, com diu el romanista Joan Veny.

Font: En una entrevista a El Periódico, del dia 4 de juny de 2014, a la columna "Gent corrent", de Gemma Tramullas.

dijous, 22 de maig del 2014

No els odii. Simplement els plant cara

Imatge treta del seu perfil de Twitter
Autor: Jaume Sastre, professor de llengua i literatura catalanes de l'IES Llucmajor i membre de l'Assemblea Docents Illes Balears.

Citació completa: «No és la primera vegada que es fiquen amb jo. Ell diu que s'alegraria de la meva mort. Jo he de dir que no m'alegraria de la mort de cap col·laborador d'El Mundo. Aquest article ha tengut un efecte contrari al que pretenia, perquè ha desfermat una gran allau d'indignació i ens ha portat moltes simpaties.

Estan nerviosos, desesperats. El Mundo es dedica a crear i a destruir reputacions. Quan veuen que les seves campanyes de descrèdit a Mallorca no tenen èxit, i la gent no els fa cas, es posen histèrics i més nerviosos. I cada vegada les diuen més grosses.

Si algú vol posar-li una denúncia per incitació a l'odi i a la violència, que la hi posi. Jo no faré pas. Perquè al final un jutge dirà que no és res. Haurà servit potser per posar en evidència els jutges. Si és per això, endavant. No és la nostra justícia, què he d'anar a explicar? Ja van liquidar la reforma del nostre estatut, ara liquiden la immersió lingüística. Ells fan justícia depenent de qui és el denunciant i de qui és el denunciat. Si això ho hagués dit un de nosaltres el ministre d'Interior ja hauria actuat.

Amb això que ha dit es desacredita ell. Diu que mataria la discrepància. Jo no ho faria. No tenc gens d'odi a aquest d'El Mundo. Em defens amb el llenguatge. Ens acusen d'odiar i són ells que odien. No els odii. Simplement els plant cara. Ells pensen d'una manera, i nosaltres d'una altra.
»

Nota: La citació és d'una entrevista que va concedir a Vilaweb, en motiu de la vaga de fam indefinida iniciada el 10 de maig de 2014, en resposta al columnista d'El Mundo Román Piña Valls, que va dir que celebraria la seva mort.

Podeu seguir l'actualitat de la vaga de fam indefinida de Jaume Sastre a les xarxes socials, a través de Twitter o al seu blog a Vilaweb.

divendres, 9 de maig del 2014

No discuteixis mai amb la idiotesa humana perquè t'hauries de posar al seu nivell

Autor: Immanuel Kant (Königsberg, avui Kaliningrad, 22 d'abril de 1724 - 12 de febrer de 1804), filòsof alemany.

Font: Vist en un article de Vilaweb, sobre una intervenció de David Fernàndez, diputat de les CUP, en una intervenció al Parlament de Catalunya durant el debat d'una moció sobre economia social i solidària, en referència a una intervenció anterior del diputat del PP José Antonio Coto.

dimarts, 15 d’abril del 2014

Manent és d'una generació que es va posar a lluitar quan semblava absolutament impossible vèncer

Vicenç Villatoro a la Setmana del Llibre en Català
a Sant Cugat el 2009 (imatge presa de la Wikipedia).
Autor: Vicenç Villatoro i Lamolla (Terrassa, 1957), escriptor, periodista i polític català.

Font: Article al Diari Ara (15-4-2014), Albert Manent, l'obra i la feina.

Nota: Ahir, 14 d'abril de 2014, va morir Albert Manent i Segimon, als 83 anys.



Imatge presa del blog de les Biblioteques de Sant Cugat

dijous, 20 de febrer del 2014

Allò escrit roman i suavitza una mica la tortura d'allò que s'ha pensat una i mil vegades


Autor: David Gálvez Casellas (Vilanova i la Geltrú, 1 d'agost de 1970), llicenciat en Filologia Anglogermànica (anglès), professor, escriptor, blocaire i piulador andorrà.

Font: pàg. 32 de Cartes mortes (Barcelona: Males Herbes, 2014).

Una mica més:  "Allò escrit roman i suavitza una mica la tortura d'allò que s'ha pensat una i mil vegades. No parlo d'exorcismes, però sí d'auxili. El pensament concatenat potser és més com la melodia sentida per primera vegada. Allò escrit sens dubte es pot repensar, revisar, rellegir, reescriure, variar: però ja és un punt de partida diferent. És gairebé una cosa ferma, tangible i representa alhora un trencament. No sé explicar-li-ho millor."

divendres, 7 de febrer del 2014

Catalunya ha estat feta en deu segles, i no la podran desfer en dies, en mesos ni en anys

Autor: Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949), escriptor, historiador i polític català. 

Font: Del llibre Els darrers dies de la Catalunya Republicana (1940), reeditat per l'editorial A Contravent, a través del micromecenatge a Verkami, vist al blog que ha obert Xarxa de Mots en l'àmbit del mateix projecte.

divendres, 24 de gener del 2014

Si callem, en serem còmplices

Autor: Joaquim Maria Puyal i Ortiga (Barcelona, 24 de març de 1949), periodista català.





Citació completa: «Els mateixos que es van carregar Canal 9 i la ràdio autonòmica ara han ordit, organitzat i executat un acte impropi del segle XXI a Occident; ells són els ideòlegs i executors del fet. Ara, tots els altres, polítics, empresaris, professionals, agents socials i ciutadans, si callem, en serem còmplices. No podrem mirar i callar. Es tracta d'un atemptat consumat que fereix l'ànima de tot un poble. És un acte de violència simbòlica, que fa mal. Els qui el pateixen se senten prou sols.»

Font: Vilaweb recull el contundent editorial que Joaquim Maria Puyal va pronunciar en la transmissió del partit entre el Barça i el Llevant, arran del tancament de l'emissió de Catalunya Ràdio al País Valencià (22/01/2014).

dijous, 9 de gener del 2014

Any nou, vida la de sempre





Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista. 




Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 20. 









Una de les coses més tèrboles, desconcertants i desagradables de la vida és constatar que a gairebé tots ens apassiona més una mala acció divertida que una bona acció avorrida. Font: El quadern gris,




Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista. 


Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 27. 



Foto: Del Diari de Girona.






diumenge, 15 de desembre del 2013

Ser lliure no és simplement desfer-se de les cadenes; és viure d'una manera que respecta i potencia la llibertat dels altres

 
Autor: Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 1918 - Johannesburg, 2013), polític sud-africà, el primer president del seu país escollit per sufragi universal. Més conegut com a Nelson Mandela o "Madiba".

Font: De Citation du jour.

dijous, 5 de desembre del 2013

dimecres, 4 de desembre del 2013

dijous, 28 de novembre del 2013

Punt de trobada Punts en comú Sense perdre el punt El punt ge Una puntzella Al Punt de Suert Puntillisme El puntor: Joan Punts Tres punts: Puntserrat Caballé, Adrià Puntí, Eduard Puntset… Punt de cocció, punt d’ebullició, punt de reflexió… Punt-drive Punt com? Punt cat?


Autor: Xavier Giol Abril, poeta manresà, em sembla.



Font: “Llibreta d’apunts i de puntes”, poema inèdit vist a El bloc efímer.




Poema complet: 

Punt de sortida.
Esteu a punt?
Apunteu!
Primer punt (el punt): (dos punts)
dos punts. (que ja són quatre punts)
Els punts sobre les is.
Punts de vista, punts de creu, punts cardinals, punts suspensius…
Punts de llibre, fent punt. Les puntaires. L’apuntador.
Punt de cadeneta… Puntes de coixí. Pes-punt. Taló i punta.
Match point
Punt de partit
Punt de partida
He perdut el puntrol.

Punt de trobada
Punts en comú
Sense perdre el punt
El punt ge
Una puntzella
Al Punt de Suert
Puntillisme
El puntor: Joan Punts
Tres punts:
Puntserrat Caballé, Adrià Puntí, Eduard Puntset…
Punt de cocció, punt d’ebullició, punt de reflexió…
Punt-drive
Punt com? Punt cat?

De puntetes
Al punt de la mitja nit
El punt de la puríssima
A la una en punt
El fill de punta
D’un cop de punt
Li clavà una punta
Apunta i dispara
Pim, pam, punt.
Quina punteria!
Punt de mira, punt de fuga… puntuació
punt i coma.
Li van treure els punts… de sutura
El carnet de punts.
Al despuntar el dia a Puntacana.
Li tallem les puntes?
Quina puntada!
Punt… i apart: punt i apart. Punt i seguit.

Gèneres de punt

La bandera japunt-esa
Punter
Puntevedra
Pilota de ping-punt
Punt-zero
El punt del diable
Fent punta
Mala punta!
El dinar és a punt
Un punt-pourri
Un puntal
Un punt negre
Punts fora de casa
Punts de diferència
Punts de connexió
Punts d’assistència
Punts de llum
Punt i ratlla.

Repunt
Indepuntdència! És puntssible!
Punt i final
Ho he dit … i punt!




La felicitat no existeix, només es desitja



Autor: Jordi Puntí Garriga (Manlleu, 1967), filòleg i escriptor.



Font: Maletes perdudes. Barcelona: Empúries, 2010. ISBN: 978-84-9787-616-2.












La diversitat lingüística pot semblar cara, però ho és tant com la democràcia. El monolingüisme jivaritza



Autor: Màrius Serra i Roig (Barcelona, 1 de maig de 1963), escriptor i ludolingüista.


Font: "Cim o càstig". A: Hodel Dilluns (24/02/2013).


Nota: "El mot jivarització (amb ve) és un derivat de jívaro que no vol dir pas ‘convertir en jívaro’ (com es podria deduir automàticament de la formació), sinó que s’usa figuradament per referir-se a una pràctica d’alguns pobles jívaros consistent a reduir els caps dels guerrers enemics morts en combat. No es tracta d’un terme, sinó més aviat d’una forma argòtica."



L'Índia ha canviat molta més gent que cap altre lloc del món, a excepció de Nova York, la Patagònia, Roma, París, Londres, Samarcanda, Jerusalem, Vladivostok, el Tirol, Marràqueix i Can Brians



Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor. 


Font: Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Biblioteca Mínima, 178. Barcelona: Quaderns Crema, 2010.



Foto: Francesc Melcion.










Acceptar la Medalla d'Oro al Mèrit en les Belles Arts seria acceptar l'autoritat del Govern espanyol i jo no vull saber res del ministre Wert ni del govern de Rajoy, perquè a ells no els interessa en absolut ni la cultura ni l'educació



Autor: Josep Soler i Sardà (Vilafranca del Penedès, 25 de març de 1935), compositor i assagista.

Font: D'unes declaracions recollides a La Vanguardia (28/11/2013).

Foto: Arxiu de Josep Soler LV  / Xavier Gómez.



Potser la nostra vida sigui un mal instrument, però és música, viure!









Nota: "Estrenem el videoclip de "Mozart", una de les peces de l'últim disc de la cantant, dedicat al poeta lleidatà [Màrius Torres]"



Autor del poema i font: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942), poeta català. "Mozart", poema inclòs a Poesies. A cura de Joan Sales. Coyoacan: Quaderns de l’Exili, 1947.


Autora de la cançó i font: Meritxell Gené, cantautora i artista catalana. "Mozart", cançó del disc Així t'escau la melangia (Khlamor, 2013), en homenatge a Màrius Torres


Foto: Del seu web.


Poema com déu mana:

     Enduts d'un ritme fàcil i profund
també els nostres compassos voldrien, un a un,
          volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
     ala d'un ordre en moviment,
          ràpida, lliure...
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
     però és música, viure!

                 Gener, 1941






El dret a la pròpia vida, als pensaments propis ia la seva expressió oral i escrita sense traves ens semblava tan naturalment nostre com la respiració, com els batecs del cor



Nota: Avui fa 132 anys que va néixer l'autor. 


Autor: Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petrópolis, Brasil, 1942), escriptor austríac.




Font: Montaigne (1942). Barcelona: Acantilado, 2008.  


 


Context: Y por otro lado, aquella libertad individual, cuyo más decidido heraldo de todos los tiempos había sido Montaigne, no nos parecía necesitar todavía, hacia 1900, una defensa tan pertinaz. Porque, ¿acaso no era ya una evidencia desde hacía mucho tiempo? ¿No era ya posesión, garantizada por la ley y la costumbre, de una humanidad emancipada desde mucho antes de la dictadura y la esclavitud? El derecho a la propia vida, a los pensamientos propios y a su expresión oral y escrita sin trabas nos parecía tan naturalmente nuestro como la respiración, como los latidos del corazón. Ante nuestros ojos se abría el mundo entero, tierras y más tierras, no éramos prisioneros del Estado ni esclavos al servicio de la guerra ni estábamos sometidos al arbitrio de ideologías tiránicas; nadie corría el peligro de ser proscrito, desterrado, expulsado o encarcelado. Y, a los de nuestra generación, nos parecía que Montaigne daba tirones inútiles a cadenas que creíamos rotas hacía tiempo, sin sospechar que el destino las había forjado ya de nuevo para nosotros, más duras y crueles que nunca. Y así, honrábamos y respetábamos su lucha por la libertad del espíritu como una lucha histórica que para nosotros era superflua y fútil desde mucho antes. Una de las misteriosas leyes de la vida es que descubrimos siempre tarde sus auténticos y más esenciales valores: la juventud, cuando desaparece; la salud, tan pronto como nos abandona, y la libertad, esa esencia preciosísima de nuestra alma, sólo cuando está a punto de sernos arrebatada o ya nos ha sido arrebatada.







Qui pensa lliurement, respecta tota llibertat sobre la terra



Nota: Avui fa 132 anys que va néixer l'autor.


Autor: Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petrópolis, Brasil, 1942), escriptor austríac.


Font: Montaigne (1942). Barcelona: Acantilado, 2008, p. 82.


Equivalent: Quien piensa libremente, respeta toda libertad sobre la tierra. [ES]