Qui vulgui fer de toro, endavant

Autor: Anònim.

Equivalent: El que quiera hacer de toro, adelante. [ES]

Font: Vista en un comentari a El Mundo (espanyol) el 28/07/2010.

Nota: Dedicada a tots els amants de la barbàrie casposa.

No dubtis mai que un petit grup de ciutadans pensants i compromesos puguin canviar el món. De fet, són els únics que ho han aconseguit

Autora: Margaret Mead (Filadèlfia, 16 de desembre de 1901 - Nova York, 15 de novembre de 1978), etnòloga estatunidenca.

Font: Vista a la Lletra 82, el butlletí de Català Sempre.

Els polítics valents passaran a la història. Els covards, també

Autor: Quim Calvo i Vergés (Argentona, Maresme, 8-2-1963), és professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Font: És el lema d'una pancarta de la manifestació sobiranista del 10 de juliol del 2010 a Barcelona. També es va poder veure a l'entrada del Parlament de Catalunya el 16 de juliol del 2010 amb motiu del ple extraordinari sobre la sentència del Tribunal Constitucional ecspanyol. Ens diu el propi autor: «La primera aparició pública de la citació va ser el 28 de juny en un comentari a la noticia de lavanguardia.es: "El TC avala la mayor parte del Estatut pero recorta 14 artículos"».

Nota: Volem agrair el Quim Calvo que ens hagi fet arribar la informació de l'autoria de la pancarta.

Vivim una d’aquestes èpoques de fantàstica incertesa en què les perruques volen amb la brisa més lleugera

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Citació més llarga: Aquests dies és divertit llegir la premsa i veure com la classe política i periodística es va retratant davant dels esdeveniments. Vivim una d’aquestes èpoques de fantàstica incertesa en què les perruques volen amb la brisa més lleugera i els discursos diuen més de qui els pronuncia que no pas de la realitat que pretenen descriure.

Font: Vista a l'article Panorama, del bloc Dietari a destemps.

Si som, siguem i, si no som, deixem-nos/ de somnis, de records i de follies

Autor: Climent Forner i Escobet (Manresa, 1927), sacerdot i poeta català.

Poema complet:

Vosaltres la veieu? Jo no la veig

ni des dels pollegons del Pedraforca;

només hi crec, i amb una fe molt pura,

a prova de prodigis i miracles.

Fou una pàtria. Bella i poderosa

dama d’amors i honors, s’emmirallava

en la profunda i blava mar d’Ulisses,

mentre s’ornava els pits amb tarongina,

es bressolava amb dolços cants de monjos

i es desvetllava al so de roncs clarins.

Ara jeu morta sota fredes lloses

i avergonyides roses en espera

d’un nou oracle que ressusciti.

No és morta, dorm, o és morta ja per sempre?

Cal descalçar-nos i pregar en silenci.

Podem llençar balcons avall senyeres

talment un clam de festa que es desbordi

en quatre rius damunt de les teulades:

d’aigua rosada, els rius no són de sang.

Podem ballar sardanes a la plaça

i fer que les muntanyes amb nosaltres

no parin de ballar-ne: la tenora

fa un espinguet de funeral solemne.

Podem segar a cops de falç fantàstiques

espigues d’or, que no ens duran pa a taula

si les cadenes van oscant la falç.

Podem brandar l’ensenya amb braç ardit,

que no tremola ni una fulla d’àlber.

Podem fer de la parla un baluard,

que l’enemic, astut, és dintre casa.

Podem guarnir de fulles de paraules

el cadavèric Pi de les Tres Branques,

que no reverdirà de primaveres.

El Cavaller, l’ha devorat el drac

i Montserrat és un castell de núvols.

Si un vent de dalt, de ben endalt, no bufa

i esventa cendres i revifa el foc,

se’ns glaçaran de tan ressecs els ossos.

Cal declarar la guerra de la pau

i batre’s a pit nu i ull viu

amb totes les armes invencibles de l’amor.

Mai no serem si no som lliures, mai!

Que els sords ho sentin i que els muts ho cantin:

Mai no serem si no som lliures, mai!

Si som, siguem i, si no som, deixem-nos

de somnis, de records i de follies.

Siguem qui som amb voluntat de ferro.

Només serem allò que vulguem ser,

prínceps que fan honor al nom dels pares

i que s’abriguen amb la sang dels màrtirs.

Poble asservit i desunit, riota

davant altres pobles de la terra!

Posem-nos drets talment un bosc de pins

cridant aurores dins la nit dels segles.

Alcem-nos de la pols com un sol home.

Vosaltres la veieu? Jo no la veig,

només hi crec, i amb una fe molt pura.

Font: Vista a l'article de Quim Torra Escac: independentistes guanyen, a El Singular Digital. Els versos pertanyen al poema Plany per Catalunya.

Tant l'èxit com el fracàs són difícils de suportar. De bracet de l'èxit vénen les drogues, el divorci, la fornicació, la intimidació [...]

Autor: Joseph Heller (Brooklyn, Nova York, 1 de maig de 1923 - East Hampton, Nova York, 12 de desembre de 1999) novel·lista estatunidenc.

Citació completa: Tant l'èxit com el fracàs són difícils de suportar. Juntament amb l'èxit vénen les drogues, el divorci, la fornicació, la intimidació, els viatges, la meditació, la medicació, la depressió, la neurosi i el suïcidi. Juntament amb el fracàs ve el fracàs.

Citació original: Success and failure are both difficult to endure. Along with success come drugs, divorce, fornication, bullying, travel, meditation, medication, depression, neurosis and suicide. With failure comes failure [EN].

Font: Vista a ThinkExist.

Ai, fina pal·lidesa de l'amor,/ que no sap si ha d'esser amor encara!

Autor: Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març de 1894 - Barcelona, 27 de setembre de 1961), escriptor català.

Font: És la capçalera del bloc de l'Edurne.

Aquests parlaires insuportables que sempre et fan saber allò que saben i que no et fan saber mai allò que pensen

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Font: Vista al llibre Pensaments (Proa, 2009), p. 284.

Em pensava que el cervell era l’òrgan més important del cos fins que em vaig dir: “Mira qui t’ho està dient, això”

Autor: Emo Philips (Chigago, EUA, 7 de febrer de 1956), actor, productor i artista estatunidenc.

Font: Vista a Shambalah.com.

La fornicació, vet aquí almenys una cosa bona. Fornicar i prendre drogues contra aquest terrible llinatge d’idiotes que governa el món

Autor: Albert Szent Gÿorgyi (Budapest, Hongria, 16 de setembre de 1893 - Woods Hole, Massachussetts, EUA, 22 d'octubre de 1986), metge estatunidenc d'origen hongarès.

Font: Vista a Shambalah.com.

Si els gossos tenen tants amics és perquè belluguen la cua en lloc de bellugar la llengua

Autor: Anònim.

Font: Vista a Shambalah.com.

Foto: El pesat del Quico, el meu gos.

Alguns porten un reglament carcerari com a projecte de constitució

Autor: Stanislaw Jerzy Lec (Lviv, Ucraïna, 1906-Varsòvia, Polònia, 1966), escriptor polonès.

Font: Pensaments despentinats. Ed. Bosquil, València, 2003. Vista al web Rodamots.

Temeu més vosaltres en pronunciar la sentència que jo en escoltar-la

Autor: Giordano Bruno (Nola, Campània, Itàlia, 1548 - Roma, 17 de febrer de 1600), filòsof i escriptor italià, executat per heretge.

Equivalent: Tembláis más vosotros al pronunciar la sentencia que yo al recibirla [ES].

Nota: La traducció és la versió que apareix a la Viquipèdia. És la resposta que va donar Giordano Bruno al tribunal de la Inquisició que el va condemnar a la foguera per heretge.

Font: L'he llegit al llibre de Víctor Amela, Antología de citas (Ed. Styria, Barcelona, 2010).

Els que no són intel·ligents sempre suposen que l'autor del llibre o del diari ho és molt: per tant pensen o parlen com ell

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Citació completa: Els diaris i tota mena de llibres són més perillosos a França que enlloc, perquè tothom vol ser intel·ligent; i els que no ho són, sempre suposen que l'autor del llibre o del diari ho és molt: per tant pensen o parlen com ell

Font: Vista al llibre Pensaments (Proa, 2009), p. 266-267.

Molts són els empleats i pocs els ben pagats

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalents: Muchos son los empleados y pocos los bien pagados [ES].

Font: Vista al llibre Autopista (1970).

Una societat construïda i pacificada es basa en un entrellat de mutus menyspreus passius

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació una mica més llarga: Veure fins a quin punt la salut física, la satisfacció física, contribueix a la creació de bones persones seria del més gran interès. En la producció de la satisfacció física intervé considerablement la possessió d’una cartera plausible. La meva experiència és molt curta i negligible. En determinats casos concrets he vist, però, en persones de bona salut una clara tendència a l’oblit –a l’oblit del rancor, de la malvolença, de la venjança, de la crueltat. Sense una memòria molt activa, al·lucinant, malaltissa, els actes de crueltat gratuïta, capriciosa, són inconcebibles. La més alta virtut de l’home civilitzat és la capacitat real o aparent d’oblit. Una societat construïda i pacificada es basa en un entrellat de mutus menyspreus passius.

Font: Vista a El quadern gris. Edicions Destino, 1992, p. 319.

La llengua és la meva pàtria i la vull lliure

Autor: Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947), escriptor català.

Font: Vista al butlletí RodaMots d'ahir dimecres, 30 de juny de 2010. Fa referència al discurs que va fer en el lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.