Autor: Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 1918 - Johannesburg, 2013), polític
sud-africà, el primer president del seu país escollit per sufragi universal. Més conegut com a Nelson Mandela o "Madiba".
Font: De Citation du jour.
diumenge, 15 de desembre del 2013
dijous, 5 de desembre del 2013
Marxaré sola; | deixeu-me que ara sigui | tant amb vosaltres. | Tindré temps d'enyorar-vos; | l'eternitat és llarga
Autora: Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre del 1013), escriptora i bibliotecària. Font: Del llibre Instants (2009). Vist en un vídeo resum de l'Any Raspall al blog personal de l'autora.
dimecres, 4 de desembre del 2013
Estimo les lletres que formen els mots, i els llavis que els diuen, i el cor que els entén... perquè als mots hi ha l'ànima de tota la gent!
Nota: L'autora ha mort aquesta matinada a 100 anys. DEP.Autora: Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre del 1013), escriptora i bibliotecària.
Font: Introducció de Degotall de poemes. Barcelona: La Galera, 1997.Vist a "La poesia de Joana Raspall", de Josep M. Aloy.
Silenci! Pssst! Camina de puntetes; el jardí s'ha adormit: no li trenquis el son. Està somniant flors. Demà seran obertes i en podrem collir un pom.
Nota: L'autora ha mort aquesta matinada a 100 anys. DEP.Autora: Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913 - 4 de desembre del 1013), escriptora i bibliotecària.
Font: "Silenci". A: Degotall de poemes. Barcelona: La Galera, 1997. Vist al Twitter de La Galera.
dijous, 28 de novembre del 2013
Punt de trobada Punts en comú Sense perdre el punt El punt ge Una puntzella Al Punt de Suert Puntillisme El puntor: Joan Punts Tres punts: Puntserrat Caballé, Adrià Puntí, Eduard Puntset… Punt de cocció, punt d’ebullició, punt de reflexió… Punt-drive Punt com? Punt cat?
Autor: Xavier Giol Abril, poeta manresà, em sembla.Font: “Llibreta d’apunts i de puntes”, poema inèdit vist a El bloc efímer.
Poema complet:
Punt de sortida.
Esteu a punt?
Apunteu!
Primer punt (el punt): (dos punts)
dos punts. (que ja són quatre punts)
Els punts sobre les is.
Punts de vista, punts de creu, punts cardinals, punts suspensius…
Punts de llibre, fent punt. Les puntaires. L’apuntador.
Punt de cadeneta… Puntes de coixí. Pes-punt. Taló i punta.
Match point
Punt de partit
Punt de partida
He perdut el puntrol.
Punt de trobada
Punts en comú
Sense perdre el punt
El punt ge
Una puntzella
Al Punt de Suert
Puntillisme
El puntor: Joan Punts
Tres punts:
Puntserrat Caballé, Adrià Puntí, Eduard Puntset…
Punt de cocció, punt d’ebullició, punt de reflexió…
Punt-drive
Punt com? Punt cat?
De puntetes
Al punt de la mitja nit
El punt de la puríssima
A la una en punt
El fill de punta
D’un cop de punt
Li clavà una punta
Apunta i dispara
Pim, pam, punt.
Quina punteria!
Punt de mira, punt de fuga… puntuació
punt i coma.
Li van treure els punts… de sutura
El carnet de punts.
Al despuntar el dia a Puntacana.
Li tallem les puntes?
Quina puntada!
Punt… i apart: punt i apart. Punt i seguit.
Gèneres de punt
La bandera japunt-esa
Punter
Puntevedra
Pilota de ping-punt
Punt-zero
El punt del diable
Fent punta
Mala punta!
El dinar és a punt
Un punt-pourri
Un puntal
Un punt negre
Punts fora de casa
Punts de diferència
Punts de connexió
Punts d’assistència
Punts de llum
Punt i ratlla.
Repunt
Indepuntdència! És puntssible!
Punt i final
Ho he dit … i punt!
La felicitat no existeix, només es desitja
Autor: Jordi Puntí Garriga (Manlleu, 1967), filòleg i escriptor.Font: Maletes perdudes. Barcelona: Empúries, 2010. ISBN: 978-84-9787-616-2.
La diversitat lingüística pot semblar cara, però ho és tant com la democràcia. El monolingüisme jivaritza
Autor: Màrius Serra i Roig (Barcelona, 1 de maig de 1963), escriptor i ludolingüista.
Font: "Cim o càstig". A: Hodel Dilluns (24/02/2013).
Nota: "El mot jivarització (amb ve) és un derivat de jívaro que no vol dir pas ‘convertir en jívaro’ (com es podria deduir automàticament de la formació), sinó que s’usa figuradament per referir-se a una pràctica d’alguns pobles jívaros consistent a reduir els caps dels guerrers enemics morts en combat. No es tracta d’un terme, sinó més aviat d’una forma argòtica."
L'Índia ha canviat molta més gent que cap altre lloc del món, a excepció de Nova York, la Patagònia, Roma, París, Londres, Samarcanda, Jerusalem, Vladivostok, el Tirol, Marràqueix i Can Brians
Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor. Font: Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Biblioteca Mínima, 178. Barcelona: Quaderns Crema, 2010.
Foto: Francesc Melcion.
Acceptar la Medalla d'Oro al Mèrit en les Belles Arts seria acceptar l'autoritat del Govern espanyol i jo no vull saber res del ministre Wert ni del govern de Rajoy, perquè a ells no els interessa en absolut ni la cultura ni l'educació
Font: D'unes declaracions recollides a La Vanguardia (28/11/2013).
Foto: Arxiu de Josep Soler LV / Xavier Gómez.
Potser la nostra vida sigui un mal instrument, però és música, viure!
Nota: "Estrenem el videoclip de "Mozart", una de les peces de l'últim disc de la cantant, dedicat al poeta lleidatà [Màrius Torres]" Autor del poema i font: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942), poeta català. "Mozart", poema inclòs a Poesies. A cura de Joan Sales. Coyoacan: Quaderns de l’Exili, 1947.
Autora de la cançó i font: Meritxell Gené, cantautora i artista catalana. "Mozart", cançó del disc Així t'escau la melangia (Khlamor, 2013), en homenatge a Màrius Torres
Foto: Del seu web.
Poema com déu mana: Enduts d'un ritme fàcil i profund
també els nostres compassos voldrien, un a un,
volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
ala d'un ordre en moviment,
ràpida, lliure...
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
però és música, viure!
Gener, 1941
El dret a la pròpia vida, als pensaments propis ia la seva expressió oral i escrita sense traves ens semblava tan naturalment nostre com la respiració, com els batecs del cor
Nota: Avui fa 132 anys que va néixer l'autor. Autor: Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petrópolis, Brasil, 1942), escriptor austríac.
Font: Montaigne (1942). Barcelona: Acantilado, 2008.
Context: Y por otro lado, aquella libertad individual, cuyo más decidido heraldo de todos los tiempos había sido Montaigne, no nos parecía necesitar todavía, hacia 1900, una defensa tan pertinaz. Porque, ¿acaso no era ya una evidencia desde hacía mucho tiempo? ¿No era ya posesión, garantizada por la ley y la costumbre, de una humanidad emancipada desde mucho antes de la dictadura y la esclavitud? El derecho a la propia vida, a los pensamientos propios y a su expresión oral y escrita sin trabas nos parecía tan naturalmente nuestro como la respiración, como los latidos del corazón. Ante nuestros ojos se abría el mundo entero, tierras y más tierras, no éramos prisioneros del Estado ni esclavos al servicio de la guerra ni estábamos sometidos al arbitrio de ideologías tiránicas; nadie corría el peligro de ser proscrito, desterrado, expulsado o encarcelado. Y, a los de nuestra generación, nos parecía que Montaigne daba tirones inútiles a cadenas que creíamos rotas hacía tiempo, sin sospechar que el destino las había forjado ya de nuevo para nosotros, más duras y crueles que nunca. Y así, honrábamos y respetábamos su lucha por la libertad del espíritu como una lucha histórica que para nosotros era superflua y fútil desde mucho antes. Una de las misteriosas leyes de la vida es que descubrimos siempre tarde sus auténticos y más esenciales valores: la juventud, cuando desaparece; la salud, tan pronto como nos abandona, y la libertad, esa esencia preciosísima de nuestra alma, sólo cuando está a punto de sernos arrebatada o ya nos ha sido arrebatada.
Qui pensa lliurement, respecta tota llibertat sobre la terra
Nota: Avui fa 132 anys que va néixer l'autor.Autor: Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petrópolis, Brasil, 1942), escriptor austríac.
Font: Montaigne (1942). Barcelona: Acantilado, 2008, p. 82.
Equivalent: Quien piensa libremente, respeta toda libertad sobre la tierra. [ES]
Precisament l'excés de saber impartit ofega la capacitat de formar-se una imatge personal del món
Nota: Avui fa 132 anys que va néixer l'autor.Autor: Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petrópolis, Brasil, 1942), escriptor austríac.
Font: Montaigne (1942). Barcelona: Acantilado, 2008, p. 42.
Equivalent: Precisamente el exceso de saber impartido ahoga la capacidad de formarse una imagen personal del mundo. [ES]
dimecres, 27 de novembre del 2013
No cerqui ara les respostes: no li poden ser donades, perquè no les podria viure. I d’això es tracta, de viure-ho tot. Ara visqui les preguntes. Potser després, a poc a poc i sense adonar-se’n, un dia llunyà viurà la resposta
Autor: Rainer Maria Rilke (Praga, 4 de desembre de 1875 - Val-Mont, Vaud, 29 de desembre de 1926), poeta txec en llengua alemanya.
Font: "Carta quarta". A: Cartes a un jove poeta. Barcelona: La Llar del Llibre, 1984, p. 38. Vist a Lleixes i a Sa jungla i es bosc animat.
Context: M’agradaria demanar-li que no s’impacienti davant de tot allò que encara no està resolt en el seu cor, que miri d’estimar les preguntes com si fossin cambres tancades o llibres escrits en un idioma estrany. No cerqui ara les respostes: no li poden ser donades, perquè no les podria viure. I d’això es tracta, de viure-ho tot. Ara visqui les preguntes. Potser després, a poc a poc i sense adonar-se’n, un dia llunyà viurà la resposta. Potser porta en vostè la possibilitat de crear, de plasmar, com una
forma de viure especialment feliç i autèntica: eduqui’s per aquesta
tasca [...]
El fair play és cosa d'antics tennistes, de bany diari, llegir premsa assossegada i no aixecar la veu al casinet. Ser just és cosa de virtut, d'Aristòtil i no de Nietzsche, comprendre la natura humana i destriar el bé del mal.
Font: "Justos". A: Altes valls. Els llibres de Óssa Menor, 316. Barcelona: Edicions Proa, 2010. ISBN: 9788475881836.
Foto: Carles Mercader.
Poema complet:
El fair play és cosa d'antics tennistes, de bany diari,
llegir premsa assossegada i no aixecar la veu al casinet.
Ser just és cosa de virtut, d'Aristòtil i no de Nietzsche,
comprendre la natura humana i destriar el bé del mal.
Siguem homes justos fins i tot si ens pot perjudicar.
Siguem homes justos, llarga cadena del ser, gent
que sotmet els instints, gent que fa plat i no tria.
La bona literatura mai no és un fet revolucionari sinó la constatació perpètua del principi conservador que diu que la realitat és tal com és
Font: Porta incògnita. Barcelona: Destino, 2002, p. 53.
Foto: Carles Mercader.
Al lector se li van omplir de sobte els ulls de llàgrimes, i una veu afectuosa li va dir a cau d'orella: —Per què plores, si tot en aquest llibre és de mentida? I ell va respondre: —Ja ho sé; però el que jo sento és de veritat.
Autor: Ángel González (Oviedo, 6 de setembre de 1925 - Madrid, 12 de gener del 2008), poeta espanyol.Font: Nada grave. Madrid: Visor, 2008. Vist a La maga.
Original:
Al lector se le llenaron de pronto los ojos de lágrimas,
y una voz cariñosa le susurró al oído:
—¿Por qué lloras, si todo
en ese libro es de mentira?
Y él respondió:
—Lo sé;
pero lo que yo siento es de verdad.
Això que vostès anomenen cor és bastant más avall del quart botó de l'armilla
Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.
Font: Quaderns de notes. Girona: Edicions de la ela geminada, 2012. Edició i traducció: Amadeu Viana.
Si deixem que ens construeixin el nou ordre, com que Madrid ens vol anul·lats, i la resta de països no mouran un dit mentre puguin estalviar-s’ho, sense cap paper al món la nostra extinció estarà cantada. I no seran només els espanyols que vindran a espoliar-nos
Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.Context: Durant el segle XX, Catalunya no podia jugar fort perquè el número de soldats morts en alguns camps de batalla era superior a la seva demografia. Després de la II guerra Mundial, només amb els alemanys que van ser desplaçats s’hauria pogut repoblar el nostre país quatre o cinc vegades. Ara el context és diferent. Però, en canvi, igual que va passar el 1914, l’equilibri entre ordre i llibertat es resoldrà en funció de l’estira i arronsa entre els vincles creats pels agents més creatius i la tendrència dels estats a conservar antics monopolis. L’Europa del Castell de Kafka és tan inviable com l’Espanya del corredor ferroviari central promoguda per Madrid. Cal un equilibri més sensat entre el nord i el sud perquè el continent funcioni com una unitat. Després de segles de colonització del mediterrani per part dels països atlàntics, Barcelona i la xarxa de ciutats que l’alimenten és la capital del sud amb més múscul per refer aquest equilibri interior. Això és una cosa que els catalans venim dient des dels temps de Jaume Balmes i que la història ha anat confirmant amb un fracàs rera l’altre tant d’Europa com d’Espanya.
Ara tenim l’oportunitat i el deure d’aplicar-ho. Ens juguem tot el segle XXI. Si deixem que ens construeixin el nou ordre, com que Madrid ens vol anul·lats, i la resta de països no mouran un dit mentre puguin estalviar-s’ho, sense cap paper al món la nostra extinció estarà cantada. I no seran només els espanyols que vindran a espoliar-nos.
Font: "L'oportunitat", article publicat al web de la Fundació Catalunya Oberta (27/11/2013).
No estem parlant només d defensar el català a l'escola, estem parlant d la nostra cohesió social. No ens dividiran, Catalunya un sol poble!Que el senyor Miguel Bosé no vulgui entendre que la vicepresidenta de Catalunya s'expressi en la llengua pròpia de Catalunya en qualsevol acte que es faci a Catalunya és molt trist
Autor: Miquel Calçada i Olivella (Sabadell, 13 d'agost de 1965), periodista i empresari.Citació completa: "'El presentador era Miguel Bosé, que ha vingut a Catalunya tres-centes mil vegades i parla molts idiomes. En parla molts de romànics, de cosins germans del català, i l'entén i si volgués fins i tot el podria parlar', ha explicat Calçada. I encara: 'La vice-presidenta de la Generalitat, Joana Ortega, es va adreçar al públic, va fer una salutació en castellà i va fer tot el discurs en català. Un cop va haver acabat, la gent va aplaudir, va sortir Bosé i va dir que quina pena, que segurament era interessant allò que havia dit però que com que ho havia dit en català la gent no ho devia haver entès.'
I ha expressat així el malestar: 'N'hi havia per a aixecar-se i marxar, però per respecte a la gent que treballa en això [de la Gala Sida Barcelona] no ho vaig fer. Que el senyor Miguel Bosé no vulgui entendre que la vice-presidenta de Catalunya s'expressi en la llengua pròpia de Catalunya en qualsevol acte que es faci a Catalunya és molt trist. Em va saber greu.'"
Font: Llegit en una notícia de Vilaweb: 'Miquel Calçada molest amb Miguel Bosé pel menyspreu al català: "N'hi havia per a aixecar-se i marxar"', el 26 de novembre de 2013.
dimarts, 26 de novembre del 2013
La gent rica no m’acaba de fer el pes perquè als pobres ens fan sentir uns pallussos amb el pas canviat. Aviam, tampoc no som pobres. Diria que som mitjanets. El que tenim és molta sort. Això sí. Però vaja, que no està bé que els rics ens facin sentir pallussos amb el pas canviat a la gent mitjaneta.¿Sabrà la gent del futur que els gats de vegades s’esbatussen de matinada? Perquè en aquella època ¿hauran inventat una substància que farà que els gats no s’esbatussin? La nit passada vaig somiar que dos dimonis cardaven i al final va resultar que només eren dos gats que s'esbatussaven prop de la finestra. ¿La gent del futur coneixerà el concepte «dimonis»? ¿Trobaran peculiar la nostra creença en els «dimonis»? ¿Hi haurà «finestres», ja que hi som?
Autor: George Saunders (Amarillo, Texas, 2 de desembre de 1958), escriptor estatunidenc. Font: Tenth of December. Nova York: Random House, 2013. De la citació en català: "El Diari de les noies Semplica", conte de: Deu de desembre. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, p. 111. Traducció de Yannick Garcia.
Foto: George Saunders Books.
Gilead. Farrar: Straus and Giroux, 2004. En castellà: Galaxia Gutenberg, 2011. El nostre somni de vida s'acabarà com s'acaben els somnis, abruptament i completament, quan surt el sol, quan arriba la llum. I pensarem, tota aquella por i aquella angoixa eren per no res
Nota: Avui fa 70 anys que va néixer l'autora.
Autora: Marilynne Robinson (Sandpoint, Idaho, 26 de novembre de 1943), novel·lista i assagista estatunidenca.
Font: Gilead. Farrar, Straus and Giroux, 2004. En castellà: Galaxia Gutenberg, 2011.
m’agradaria que m’estrangulessis per veure’t en l’hora darrera els ulls./ la nineta, el blanc, la por de perdre’m
Autora: Meritxell Cucurella-Jorba (Pierola, 1973), poeta, dramaturga, traductora, "potser performer" i activista poètica.Font: Nuar. Vic: Editorial Emboscall, 2004. Vist a El vertigen del trapezista.
Foto: Del seu web.
Quina enveja més sana que em rosega per dins ara mateix
Font: Del seu Twitter.
Original: Qué envidia más sana me corroe por dentro ahora mismo. [ES]
Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig de la lluna
Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista . Context:
La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
«Me l’estimo molt.
Aquelles veus d’obrers ― Què són?»
Paletes:
manca una casa a la mançana.
«Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany».
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l’estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
Font: "Cambra de tardor". A: Les dones i els dies (1968). També a: Da nuces pueris. Barcelona: Josep Pedreira, 1960. (Les Quatre Estacions; 2). [2a ed. Barcelona: Empúries, 1987 (El ventall; 1); 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1998 (Poesia; 18).]
La vida és sols una ombra passatgera, un trist comediant que gasta fums i s’escalfa damunt de l’escenari una hora, i no se’l sent piular mai més. Una història que ve a contar un beneit inflada de soroll i ferotgia, que al capdavall no significa res!
Autor: William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 23 d'abril de 1564 - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià), poeta, dramaturg i actor anglès.Font: Macbeth. Barcelona: Editorial Bruguera. 1979. Vist a Tinta xinesa.
Calia que hagués mort un xic més tard;
hi hauria hagut un temps per tal paraula!
L’endemà i l’endemà i l’endemà
pugen poc a poquet, dia per dia,
fins arribar a la síl·laba darrera
del que es recorda. I tots nostres ahirs
han fet de llum per a un grapat de folls
en el camí que du cap a la cendra.
Apaga’t, consumeix-te, curta flama!
La vida és sols una ombra passatgera,
un trist comediant que gasta fums
i s’escalfa damunt de l’escenari
una hora, i no se’l sent piular mai més.
Una història que ve a contar un beneit
inflada de soroll i ferotgia,
que al capdavall no significa res!
dilluns, 25 de novembre del 2013
Mentre la gent escriu públicament sobre pecats secrets, jo m’he proposat escriure secretament sobre pecats públics
Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.
Font: Quaderns de notes. Girona: Edicions de la ela geminada, 2012. Edició i traducció: Amadeu Viana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)