Hi ha escriptors que adjectiven per comparació. És un procediment fàcil. Diuen que aquell home és un gall en garbera, matinal i cridaner, i que aquella senyoreta és una nimfa d'una font grega. Tot és fals. Els homes i les dones són limitats, en general limitadíssims. I no hi ha res més. Els meus escrits m'han permès d'enfrontar-me amb les coses que m'agraden: descriure un paisatge, l'enigma del mar, espiar la insensatesa de la vida dels homes i les dones, trobar l'adjectiu al vol d'un ocell, a les corbes d'una noia jove, què dir davant de la petulància d'una flor

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Font: Per passar l'estona (Destino, 1979). Vista a l'article "Josep Pla i la natura", de Martí Domínguez (Vilaweb, 28/02/2012).

Amb la victòria de les tropes franquistes, podíem veure com s'organitzava una societat on seria absolutament necessari el penis com a targeta de presentació

Autora: Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 3 d'agost de 1918 - Barcelona, 2 d'octubre de 1991), escriptora, activista cultural i activista antifranquista.

Citació més llarga: Molt sovint quan se m’ha demanat la meva opinió en el plet que tenen plantejat els qui podríem anomenar freudians històrics i les feministes, he dit que el meu subconscient va elaborar l’enveja del penis el dia 1 d’abril de 1939.
Vull dir amb aquesta resposta, que pot semblar una boutade, moltes coses. [...]  Amb la victòria de les tropes franquistes, podíem veure com s'organitzava una societat on seria absolutament necessari el penis com a targeta de presentació. [...] Exèrcit i Església dictaven les normes. 

Font: Antifèmina (1978), p. 9. Vista a l'article "Quantes coses em quedaran per fer?", d'Eva Piquer (ARA, 28/02/2012) i al llibre Passió per la llibertat (Edicions Universitat Barcelona, 2004).

L'Holocaust fou, en certa manera, un homenatge als jueus: se'ls va reconèixer com a poble escollit

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), escriptor, llicenciat en història i filosofia.

Font: Del recull d'aforismes Viure mata. Editorial Fonoll, 2006, p.13

Nota: Aquest aforisme va crear força polèmica. El mateix Cutillas en parla en aquest article a l'AVUI (15/03/2007).

Qui sap si la nostra pàtria no tornarà a ser gran fins el dia que quan algú ens digui 'laboriosos' li repliquem amb un cop de puny

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 1912-1983), escriptor i editor català.

Citació més llarga: en relació al que m’assegures respecte a les virtuts dels catalans, he de dir que no hi estic gens d’acord i que qui sap si la nostra pàtria no tornarà a ser gran fins el dia que quan algú ens digui laboriosos li repliquem amb un cop de puny.

Font: Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales. Club Editor, Barcelona, 2007. Vista a Som la Selva.

Nota: Aquest any en fa cent del naixement de Sales.

Si no hem de romandre per sempre en aquest món, / és un gran error de viure sense vi ni amants. / ¿Per què del món m’ha de turmentar el futur o l’antigor? / Si he de marxar, ¿què m’importen l’ahir i el demà?

Autor: Omar Khayyam (Nishapur, Ariana, 18 de maig de 1048 - 4 de desembre de 1131), poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.

Font: Quartetes (Martorell, Adesiara, 2010). Vista al bloc Tinta xinesa.

Traducció: Àlex Queraltó Bartrés.

Saber que el futur no serà millor que el present és l’exili

Autor: Mahmud Darwix (Birwa, Palestina, 1945 - Houston, Estats Units, 2008), poeta palestí.

Citació completa: L’exili forma part de mi. Quan visc a l’exili porto la meva terra amb mi. Quan visc a la meva terra, sento l’exili amb mi. L’ocupació és l’exili. L’absència de justícia és l’exili. Passar-se unes quantes hores en un control militar és l’exili. Saber que el futur no serà millor que el present és l’exili. L’esdevenidor és sempre pitjor per a nosaltres. Això és l’exili.


Equivalent: El exilio es parte de mí. Cuando vivo en el exilio llevo mi tierra conmigo. Cuando vivo en mi tierra, siento el exilio conmigo. La ocupación es el exilio. La ausencia de justicia es el exilio. Permanecer horas en un control militar es el exilio. Saber que el futuro no será mejor que el presente es el exilio. El porvenir es siempre peor para nosotros. Eso es el exilio. [ES]


Font: D'un reportatge a El País l'11 de març del 2008. Vista al bloc L'efecte Jauss 2.0.

He conegut un traficant d'òrgans que em té el cor robat

Autor: Modgi.

Font: Vista al seu Twitter.

Qualsevol mot és el bo si és el primer, qualsevol mot pot salvar-te si ve del fons de tot de tu mateix, si l’escups des de la regió visceral del teu ésser

Autor: Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 - Barcelona, 23 de febrer de 2008 ), escriptor català.

Font: Obres completes (2005), vol. II. Vista al web Lletra.

Un nen que té el català com a primera llengua —de Vic, Manresa o Reus— té clar que una cosa és la llengua formal i una altra la de casa seva; i que de vegades no coincideixen. El problema el té el nen castellanoparlant de l'Hospitalet o el xinès de Badalona o el pakistanès del Raval. Per a ell el català ja és una llengua irreal (allunyada de la quotidianitat)

Autor: Albert Pla Nualart, filòleg i responsable lingüístic del diari ARA.

Citació més llarga: Un nen que té el català com a primera llengua —de Vic, Manresa o Reus— té clar que una cosa és la llengua formal i una altra la de casa seva; i que de vegades no coincideixen. El problema el té el nen castellanoparlant de l'Hospitalet o el xinès de Badalona o el pakistanès del Raval. Per a ell el català ja és una llengua irreal (allunyada de la quotidianitat). Esperar que faci l'esforç d'interioritzar formes diferents per al carrer i un teòric estàndard (qui diu li ho o li'n a TV3?) sembla clarament esperar i demanar massa.

Font: Això del català (Columna, 2010), pàg. 50.

[Les normes gramaticals del català] són tan complicades que condemnen el gruix de la població a un perpetu analfabetisme secundari

Autor: Miquel de Palol (Barcelona, 1953), escriptor català.

Citació una mica més llarga: L'idioma literari català és un instrument desafinat (...), amb unes normes gramaticals incoherents i vacil·lants -i tan complicades que condemnen el gruix de la població a un perpetu analfabetisme secundari-, amb una ortografia obsoleta i arbitrària (...), producte abortiu d'un salt en el buit de l'idioma rural, sense disciplina filosòfica (...) postureja entre la frivolitat dels robatoris mediavelitzants i els préstecs d'alt interès d'una modernitat tan insubstancial com efímera.

Font: Pròleg a Nocturns (Columna, Barcelona, 2002). Vista a l'XTEC.

Vaig anar al metge perquè em tragués les ganes de fumar. Ho va aconseguir. Ara fumo sense ganes

Autor: Eugenio, nom artístic d'Eugeni Jofra i Bafalluy (Barcelona, 11 d'octubre de 1941 - 11 de març de 2001), humorista català.

Equivalent: Fui al médico para que me quitara las ganas de fumar. Lo consiguió. Ahora fumo sin ganas [ES].

Font: Sentida al programa La competència, de RAC-1, el 10/02/2012 a les 12.47 hores.

La joventut és un disbarat; la maduresa, una lluita; la vellesa, un remordiment

Autor: Benjamin Disraeli (Londres, 21 de desembre de 1804 - Londres, 19 d'abril de 1881), polític anglès.

Font: Viquidites.

El perdó és la forma sublim del menyspreu

Autor: Nicolás Gómez Dávila (Bogotà, Colòmbia, 18 de maig de 1913 – 17 de maig de 1994), escriptor i filòsof colombià.

Equivalent: El perdón es la forma sublime del desprecio [ES].

Font: Escolios a un texto implícito (Villegas Editores, 2006, p.136). Vista al bloc de José Miguel Serrano.

L'interès desperta la curiositat i l'estudi possibilita l'acció creadora

Autor: Manuel Sanchis Guarner (València, País Valencià, 1911-1981), filòleg, historiador i escriptor valencià.

Font: Pertany al llibre La llengua dels valencians (1933). Citada en un apunt del bloc Eines de llengua del Tècnic lingüístic.

La felicitat és un regal; el truc és no esperar-la, però delectar-se en ella quan arriba

Autor: Charles Dickens (Landport, 1812 - Gadshill Place, 1870), escriptor britànic.

Equivalent: “Happiness is a gift and the trick is not to expect it, but to delight in it when it comes” [EN]

Font: Pertany a l'obra Nicholas Nickleby (1838-1839). Vista al web Goodreads.

Nota: Avui recordem el 200 aniversari del naixement de Charles Dickens.

No sóc de dretes ni d'esquerres: no vull que em toquin la bragueta ni la cartera

Autor: Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 17 de juny de 1963), economista català.

Font: D'una entrevista al diari ARA.

Hi ha dues constants al món: la velocitat de la llum i el dèficit fiscal català

Autor: Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 17 de juny de 1963), economista català.

Font: D'una entrevista al diari ARA.

Tota idea, per bona que sigui, es fa dolenta quan s’escampa massa

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 1912-1983), escriptor i editor català.

Font: De la novel·la Incerta glòria. Vista al Twitter dedicat a Joan Sales, de Lletres.net.

Nota: Aquest any en fa cent que va néixer Joan Sales.

Es neix quan menys s'espera

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: Se nace cuando uno menos lo espera [ES].

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

Nota: Avui fa 27 anys de la mort del mestre, com ha recordat enigmàticament en Pere Llada. Com que en Perich ja ens va deixar clar que ni una mort digna no serveix de res, avui el recordem amb el contrari de la mort.