dimarts, 13 d’agost de 2013

"Declaració jurada de Carme Ballester".Primer va ser traslladat a una església de La Baule, on va ser custodiat per la Gestapo. Aproximadament, al cap de dues setmanes va ser conduït a la presó alemanya de la Santé, a París. El 13 d’agost de 1940 el meu marit va ser arrestat per uns homes de la Gestapo [sic] uniformats. [...] El 24 de setembre de 1940 –custodiat sempre per la Gestapo– va ser traslladat a la frontera espanyola per Hendaia i lliurat a les autoritats espanyoles. El 14 d’octubre de 1940 va ser condemnat a mort per un tribunal militar espanyol a Barcelona. El 15 d’octubre de 1940 va ser afusellat al fort de Montjuïc, a Barcelona



Nota: Avui fa 73 anys que Lluís Companys va ser detingut per la Gestapo a Ar Baol-Skoubleg (Bretanya).


Autora: Carme Ballester i Llasat (Barcelona, 27 d'abril de 1900 - París, 1972), política. Va militar a Estat Català i el 1936 es va casar amb Lluís Companys.


Context: Al començament de l’any 1939, poc temps abans de la presa de Barcelona per les tropes del general Franco, quan la resistència republicana a Catalunya s’enfonsava, el meu marit i jo ens vam refugiar a França, i vam establir-nos a La Baule, a la Bretanya. El 13 d’agost de 1940 el meu marit va ser arrestat per uns homes de la Gestapo [sic] uniformats. Primer va ser traslladat a una església de La Baule, on va ser custodiat per la Gestapo. Aproximadament, al cap de dues setmanes va ser conduït a la presó alemanya de la Santé, a París. El 24 de setembre de 1940 –custodiat sempre per la Gestapo- va ser traslladat a la frontera espanyola per Hendaia i lliurat a les autoritats espanyoles. El 14 d’octubre de 1940 va ser condemnat a mort per un tribunal militar espanyol a Barcelona. El 15 d’octubre de 1940 va ser afusellat al fort de Montjuïc, a Barcelona. 


Font: "Declaració jurada de Carme Ballester". Vist al Twitter del Quim Torra, que ens remet al web Memòria.cat.

1 comentari:

Jordi ha dit...

La memòria col·lectiva per una nació forma part dels fonaments de tot un poble que vol i desitja ser lliure.

Gràcies per contribuir, amb aquesta ressenya, a que no ens oblidem d'on venim i cap a on anem.