Morir dignament no serveix de res

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: Morir dignamente no sirve para nada [ES].

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

La vida és com un monstre | amb la forma del laberint. | I la literatura, un animal | que se'l mira i en cerca la sortida

Autor: Vicenç Llorca i Berrocal (Barcelona, 1965), poeta i assagista català.

Citació completa:

La vida és com un monstre
amb la forma del laberint.
I la literatura, un animal
que se'l mira i en cerca la sortida.

Font: Vista a L'últim nord (2008). Bromera Poesia, Alzira. Obra guardonada amb el Premi VAE de Poesia de Burjassot 2007.

Agraïment: Volem donar les gràcies a Josep Maria Pla Royo, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

Pensem tant en la revenja que quan simplement la victòria arriba, sense drama, ens sentim estranys

Autor: Salvador Sostres i Tarrida (Barcelona, 1975), escriptor, periodista i blocaire català.

Citació una mica més llarga: En algun moment ho féu tot perquè no me'n sortís. En més d'algun moment hauria fet qualsevol cosa per causar-li tot el mal possible. Va fulminar-me i em va humiliar. Ara ja no té aquell poder i llegeix les meves columnes. Pensem tant en la revenja que quan simplement la victòria arriba, sense drama, ens sentim estranys. Sabem el que devem als nostres amics però només de tant en tant, quan baixa la ira i el temps ens torna a l'estat natural de la conciliació, notem la força, la sensualitat i el ritme que els nostres enemics ens han proporcionat. I si amb honor els vam combatre, amb el mateix honor els hauríem de poder donar les gràcies.

Font: Vista a l'article "Cavalls cap a la fosca" (27/08/2009).

Nota 1: Dedicada al Víctor i a altres fans del Sostres que hi ha per aquí.

Nota 2: La citació bona no és la que he penjat, sinó el fragment que hi ha a continuació, però no m'hi cap!!!

Els diccionaris de butxaca, no solament deformen la butxaca

Autor: Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 9 de febrer de 1884 - Brusel·les, 4 de juny de 1970), poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.

Font: Vista a Can Saragatona.

Agraïment: Volem donar les gràcies a Allau, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

Per ser feliç cal ser idiota, ser egoista, i tenir bona salut

Autor: Gustave Flaubert (Rouen, 12 de desembre de 1821 - Croisset, 8 de maig de 1880), escriptor francès.

Font: Vista a El Lloro de Flaubert, de Julian Barnes.

Agraïment: Volem donar les gràcies a Pratinsky, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

La qüestió essencial és allargar els cossos de les dones per fer-les primes. Després d'això sols queda augmentar-los les joies. Queden encantades

Autor: Cornelis Théodorus Marie van Dongen, més conegut com Kees van Dongen (Delfshaven, Països Baixos, 26 de gener de 1877), pintor neerlandès.

Equivalents: The essential thing is to elongate the women and especially to make them slim. After that it just remains to enlarge their jewels. They are ravished [EN].

Font: Sentit l'11 de juny de 2009 al TN de TV3.

Nota: A TV3 ho ampliaven amb el següent comentari atribuït al pintor: "La pintura és l'art de la mentida".

Agraïment: Volem donar les gràcies a Pratinsky, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

El poema, com a forma realitzada, és la defensa de la nostra vida contra la poesia

Autor: Carles Riba i Bracons (Barcelona, 1893 - Barcelona, 1959), escriptor i humanista català.

Citació completa: En el cinquantenari de la mort de Verdaguer, Carles Riba llegí, a la sessió plenària de l'Institut d'Estudis, una memòria al·lusiva, en la qual es troben aquestes inoblidables frases: "Com l'aigua en certes terres baixes, la poesia sol·licita, inunda i penetra de per tots costats la nostra vida: s'hi filtra i la corrompria sense el drenatge i els canals del poema. El poema, com a forma realitzada, és la defensa de la nostra vida contra la poesia."

Font: "Memòria de Verdaguer, en el cinquantenari de la seva mort", dins Obres completes II. Barcelona: Clàssics catalans del segle XX, Edicions 62, 1965. Vista a Notes disperses, de Josep Pla.

Nota: En podeu llegir una mica més aquí.

Qui té temps i el temps espera, perd l'amic i diners no en tindrà mai

Autor: Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 1452 - Le Clos-Lucé, Amboise, 1519), fou un pintor, escultor, enginyer, arquitecte i inventor italià.

Equivalents: Chi tempo ha e tempo aspetta, perde l'amico e danari non ha mai [IT].

Font: Vista a Leonardo Digitale.

Agraïment: Volem donar les gràcies a Pratinsky, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

El pessimista sol fer curt: quasi sempre és pitjor

Autor: Manuel de Pedrolo i Molina (L'Aranyó, Segarra, 1918 - Barcelona, 1990), escriptor català.

Font: Vista al Diari 1987. Correspon al dia 8 de juny de 1987.

Agraïment: Volem donar les gràcies a la Carme Rosanas, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

Som això: transparència / nascuda dels ferments / a les bótes de l'ànima

Autor: Jordi Cornudella Martorell (Barcelona, 22 d'octubre de 1962), editor, escriptor i filòleg català. Cornudella té publicats --que jo sàpiga-- dos llibres de poesia: Felí encès (1985) i El germà de Catul i més coses (1997). El segon va rebre el Premio Nacional [entengui's "espanyol"] de la Crítica. També ha publicat l'estudi Nabí, de Josep Carner (1986), un Àlbum Ferrater (1992) del qual és coautor amb Núria Perpinyà, i una edició de la poesia completa de J.V. Foix (2000). Ha traduït poesia clàssica del grec i del llatí, i poesia moderna de l'anglès, el francès i l'italià. El 2004 va obtenir el premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica per la coordinació del volum Maleïdes les guerres.

Poema complet:

"Tast"

És tot que es repeteix:
el borronar del cep,
la creixença del pàmpol
i la flor del raïm;
es repeteix el tomb
perfecte de l'anyada,
la verema i el fosc
repòs dins el celler.
I es repeteix l'aguait
del tastador que mira,
i ensuma, i en un glop
degusta el repetir-se
antiquíssim d'un vi
que s'assembla a nosaltres.
Som això: transparència
nascuda dels ferments
a les bótes de l'ànima.
Som el sauló i l'onada
de sempre, ni que sigui
per un moment només:
l'instant en què oblidem
l'afany de ser distints
i repetim el gest
d'acostar-nos la copa
altre cop fins als llavis.

Font: Tant la citació, com el poema i la major part de la informació continguda en la nota bio-bibliogràfica provenen de la publicació Nit de poetes, feta arran del festival d'estiu de Caldes d'Estrac (Caldetes) "Poesia i +" (26 de juny a 26 de juliol de 2009).

L'enemic principal dels llibres no és Internet, sinó "els homes, que els cremen, els censuren, els tanquen en biblioteques inaccessibles i [...]

Autor: Umberto Eco (Alessandria, Piemont, 1932), escriptor i semiòleg italià.

Citació completa: L'enemic principal dels llibres no és Internet, sinó "els homes, que els cremen, els censuren, els tanquen en biblioteques inaccessibles i condemnen a mort als qui els han escrit".

Equivalents: El principal enemigo de los libros no es Internet, sino “los hombres, que los queman, los censuran, los encierran en bibliotecas inaccesibles y condenan a muerte a quienes los han escrito“ [ES].

Font: Vista al blog Vidasconect@das.

Agraïment: Volem donar les gràcies al Francesc, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

No seré jo, ara, qui us descobreixi el blog La llumenera de Nova York. És prou prestigiós entre els escrits en català. Amb tot mereixement. Un punt de vista alhora proper i exòtic. Una manera de veure, d'analitzar, d'informar de les coses interessant, amena, fresca. Una mica de tot: paisatges, costums, reflexions, bones imatges, comentaris sobre la rutina i l'excepcionalitat. No puc evitar fixar-me, quan llegeixo els apunts, en l'extrema qualitat literària. Estil. Correció. Vocabulari. Ho té tot. I ho fa fàcil, que té molt de mèrit.

Us recomano que (si no ho heu fet fa 6 ratlles) aneu al text que m'ha fet escriure aquestes quatre ratlles. El detallet que m'ha acabat de motivar és la bellesa i la riquesa de l'expressió

El pitjor defecte que produeixen els diners en el nostre país és que les persones que els tenen, en les coses importants, no protesten mai, [...]

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació completa: El pitjor defecte que produeixen els diners en el nostre país és que les persones que els tenen, en les coses importants, no protesten mai, no diuen res: es tornen una espècie de cadàvers mediocres, sense el més lleu interès. La mutació de pobre a ric és la més important que es pot esdevenir en un home d’ací. Per a les altres persones, la nova aparició implica només un augment de l’avorriment.

Font: Notes disperses (1969).

El savi no diu tot el que pensa, però pensa tot el que diu

Autor: Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC), filòsof grec.

Font: Vista a Proverbia.net.

Agraïment: Aquesta citació ens ha arribat anònimament a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

Anomenem doncs homes de geni aquells que fan de pressa allò que nosaltres fem lentament

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Font: Vista al llibre Pensaments (Proa, 2009), p. 231.

Com molt bé afirma el doctor López Ibor, la repressió sexual no provoca traumes. Grasfdj shdftag kasgdft!

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalents: Como muy bien afirma el doctor López Ibor, la represión sexual no provoca traumas. ¡Grasfdj shdftag kasgdft!

Font: Vista al llibre Autopista (1970).

Agraïment: Volem donar les gràcies al Galderich, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

Nosaltres, els qui coneixem, som desconeguts per a nosaltres, nosaltres mateixos ens som desconeguts: això té un bon fonament. [...]

Autor: Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken-Lützen, Alemanya 1844 - Weimar, Alemanya, 1900), filòsof alemany.

Citació completa: Nosaltres, els qui coneixem, som desconeguts per a nosaltres, nosaltres mateixos ens som desconeguts: això té un bon fonament. No ens hem cercat mai, ... com havia de passar que un dia ens trobéssim?

Equivalents: Nosotros los que conocemos somos desconocidos para nosotros, nosotros mismos somos desconocidos para nosotros mismos: esto tiene un buen fundamento. No nos hemos buscado nunca, ... ¿cómo iba a suceder que un día nos encontrásemos?

Font: Vista al pròleg de La genealogia de la Moral.

Agraïment: Volem donar les gràcies a l'Elvira FR, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

Personalment estic sempre disposat a aprendre, encara que no sempre m'agrada que em donin lliçons

Autor: Winston Churchill (Woodstock, 1874 - Londres, 1965), polític britànic i Nobel de literatura el 1953.

Agraïment: Volem donar les gràcies a la Tonina, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

Nota: Ens confessa la Tonina: «La tenim penjada a l'entrada de l'escola i en vaig fer un petit post de reflexions al meu blog».

El fil fa el collaret, no pas les perles

Autor: Gustave Flaubert (Rouen, 12 de desembre de 1821 - Croisset, 8 de maig de 1880), escriptor francès.

Agraïment: Volem donar les gràcies al Galderich, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

Nota: Ens confessa en Galderich: «La vaig veure en un llibre d'història de l'art que no recordo. La faig servir per explicar que la història de l'art no són les obres sinó el que les uneix a la societat i a la vida i les transforma».

Els grans cranis són perillosos perquè generen imitadors descordats

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), llicenciat en història i filosofia. També ha publicat el recull d'aforismes Viure mata i l'assaig Pensar l'art. Kant, Nietzsche, Tàpies, Bauçà.
Citació completa: Els grans cranis són perillosos perquè generen imitadors descordats. Normalment, a més, els grans homes tenen unes vides bastant desgraciades, poc aconsellables d'emular. De Pla pobre, que s'enamorava de les professionals, no cal dir-ho; de Derrida no ho sé pas gaire, i de Bauçà em sembla que ja ha quedat clar.

Font: Vista al llibre La mort de Miquel Bauçà. Editorial Fonoll, 2009, p. 52-53.

La força del dimoni rau en les parts baixes

Autor: Eusebi Jeroni Sofroni, conegut com a Sant Jeroni (Stridon, ca. 340 - Betlem, 420), escriptor i traductor de la Bíblia al llatí.

Equivalents: Diaboli virtus in lumbis est [LL].

Font: Llegida a Adversus Iovinianum, II.

Agraïment: Volem donar les gràcies a l'Andrea Victrix, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Per cert, la traducció del llatí també és seva. Gràcies!

Maria és qui coneix millor el misteri de la misericòrdia divina

Autor: Joan Pau II, Karol Józef Wojtyła, (Wadowice, Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005), papa número 264 de l'Església catòlica.

Equivalents: Marie est celle qui connaît le plus à fond le mystère de la miséricorde divine [FR]

Font: Vista a les Dicocitations.

Nota: Avui és la Mare de Déu d'Agost, i diuen que a les set ja és fosc. Felicitats a les Assumptes i Maries d'agost!

Curiosament, els votants no se senten mai responsables del fracàs del govern que han votat

Autor: Alberto Moravia, pseudònim d'Alberto Pincherle (Roma, Itàlia, 28 de novembre de 1907 - Roma, Itàlia, 26 de setembre de 1990), escriptor, periodista i polític italià.

Equivalents: Curiosamente i votanti mai non si credono responsabili dell'insuccesso del governo che hanno votato [IT].

Font: Llegida a L'uomo come fine (2000). Milano: Bompiani, pàg. 217.

Agraïment: Volem donar les gràcies a Fanfan la Tulipe, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

La forma e la materia se transmuden ab tots llurs accidents en substància nova composta de noves formes e materies e accidents

Autor: Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316), prosista, filòsof, poeta i teòleg en llengua catalana.

Font: Vist a l'exposició "Il·luminacions. Catalunya visionària", al CCCB.

Agraïment: Volem donar les gràcies al Xavier Caballé, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

Inútil és que lo catalanisme busqui termes mitjos per arribar a un acomodo. Mentre nos mostrem indecisos, [...]

Autor: Valentí Almirall i Llozer (Barcelona, 1841 - 1904), polític i escriptor català.

Citació completa: Inútil és que lo catalanisme busqui termes mitjos per arribar a un acomodo. Mentre nos mostrem indecisos, la gent del centre nos creurà dèbils i avançarà cada dia més passos en la via de l'absorció.

Font: Llegida a Lo catalanisme (1886). Barcelona: Ed. 62 (MOLC, 22), pàg. 83-84.

Agraïment: Volem donar les gràcies a Fanfan la Tulipe, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

Quan algun pobre imbècil parla de la Catalunya real, sempre em ve al cap la frase d'un gran home: "El realisme és una malaltia que es cura viatjant"

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), llicenciat en història i filosofia. També ha publicat el recull d'aforismes Viure mata i l'assaig Pensar l'art. Kant, Nietzsche, Tàpies, Bauçà.
Font: Vista al llibre La mort de Miquel Bauçà. Editorial Fonoll, 2009, p. 110.

No saps prou de què és capaç una dona emprenyada

Autor: Publi Virgili Maró (Andes, actual Pietola, Màntua, cap a 70 aC - Bríndisi, 19 aC), poeta romà.

Equivalents: Notumque furens quod faemina possit [LL].

Font: Vista a l'Aeneida, V, 6.

Agraïment: Volem donar les gràcies a l'Andrea Victrix, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

Deixa que els altres facin guerres; tu, Àustria feliç, dedica't a casar-te, que els regnes que Mart atorga als altres, a tu te'ls donarà Venus

Autor: Maximilià I d'Habsburg (Wiener Neustadt, Àustria, 1459 - Wels, Àustria, 1519), emperador romanogermànic i arxiduc d'Àustria.

Equivalents: Bella gerant alii; tu, felix Austria, nube, nam quae Mars aliis, dat tibi regna Venus [LL].

Font: Vista a la divisa personal de l'emperador, manllevada i adaptada de Publi Ovidi Nassó: Heroides, XVII, 253-254. És considerada una lloança dels matrimonis per interès.

Agraïment: Volem donar les gràcies a l'Andrea Victrix, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

Els nostres millors judicis són aquells que es formen en nosaltres a desgrat nostre i sense que, conscientment, hi prenguem part, per dir-ho així

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Font: Vista al llibre Pensaments (Proa, 2009), p. 223.

Ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on un hom vagi, [...]

Autor: Francesc Pujols (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962), escriptor català.

Citació completa: Ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on un hom vagi, perquè bastarà i sobrarà que sigui català perquè la gent el tingui a casa seva o li pagui la fonda, que és el millor obsequi que se'ns pot fer als catalans quan anem pel món.

Font: Vista a La dominació catalana.

Agraïment: Volem donar les gràcies al Xavier Caballé, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

«»A tothom li agrada la pudor de la seva pròpia merda

Autor: Erasme de Rotterdam (1466? - 1536), erudit, teòleg i escriptor neerlandès en llengua llatina.

Equivalent: Stercus quique suum bene olet [LL].

Font: Tret del llibre Adagiorum Chilliades, III, 4, 2.

Agraïment: Volem donar les gràcies a l'Andrea Victrix, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

[...] perquè va ser amb abril i flors tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos

Autora: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana.

Citació completa: I tot anava així, amb maldecaps petits, fins que va venir la república i en Quimet se’m va engrescar i anava pels carrers cridant i fent voleiar una bandera que mai no vaig poder saber d’on l’havia treta. Encara em recordo d’aquell aire fresc, un aire, cada vegada que me’n recordo, que no l’he pogut sentir mai més. Mai més. Barrejat amb olor de fulla tendra i amb olor de poncella, un aire que va fugir, i tots els que després van venir mai més no van ser com l’aire aquell d’aquell dia que va fer un tall en la meva vida, perquè va ser amb abril i flors tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos.

Font: Vista al llibre La Plaça del Diamant.

Agraïment: Volem donar les gràcies al Xavier Caballé, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

Fer créixer les coses dient-los: heus aquí el miracle

Autor: Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 - Barcelona, 23 de febrer de 2008 ), escriptor català.

Font: Vist en el llibre digital Dedicatòries.

Agraïment: Volem donar les gràcies a la Montserrat Pinyol, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. A més, és el subtítol del seu blog. Gràcies!

Si mates els meus dimonis, els meus àngels moriran també

Autor: Thomas Lanier Williams, conegut pel pseudònim de Tennessee Williams (Columbus Mississippi, EUA, 26 de març de 1914 - Nova York, EUA, 25 de febrer de 1983), novel·lista i dramaturg estatunidenc.

Agraïment: Volem donar les gràcies a l'Helena Arumí, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

Com que correm el risc d'equivocar-nos, arrisquem-nos més aviat a seguir el plaer

Autor: Michel de Montaigne, nom amb què és conegut Michel Eyquem, senyor de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer de 1533 - 13 de setembre de 1592), moralista francès.

Font: Essais (Assaigs), llibre tercer. Vista al bloc de l'Efrem.

No abandonis el desig de fer de la teva vida quelcom extraordinari

Autor: Walt Whitman (West Hills, Nova York, 31 de maig de 1819 - Camden, Nova Jersey, 26 de març de 1892), poeta estatunidenc.

Equivalents: No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario [ES].

Font: Vista a Internet.

Agraïment: Volem donar les gràcies a l'Helena Arumí, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

Un Estat produeix la corrupció i altres inconveniències, però són pitjor les que produeix el fet de no tenir-ne

Autor: Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, desembre del 2004), escriptor balear.

Citació completa:
L'APATRICITAT
Tenir una pàtria —amb la seva forma visible d'un Estat— és obligatori per tal que no defugim sistemàticament les responsabilitats profundes de la nostra tribu i defendre'ns de nosaltres mateixos de viure perennement en un estat d'abjecta murriesa. Si no, la tribalitat es manifesta en forma d'una vaga sentimentalitat lletja i obscena, que és la cosa que cal suprimir. Un Estat produeix la corrupció i altres inconveniències, però són pitjor les que produeix el fet de no tenir-ne.
Un apàtrida és bell; quatre-cents mil, concentrats, cohabitant, una beneitura fastigosa. Una tribu ha de tenir una pàtria, si més no per gomboldar els poetes i poetesses que apareixen en el seu si, concretament per respectar-los llur llenguatge i perquè coneixen millor les regles de llur tribalitat (trivialitat)... Que sigui precisament el contrari és només una manifestació del Mal. A la Bíblia, el fenomen és explicat abastament. Comprenc que nosaltres rebutgem sistemàticament el tribut de sang que cal per tal de construir-la. És bèstia, aquest impost, però sembla que no hi ha altre remei, que el Mal imposa. I cal ser obseqüent amb el Mal.
Dulce et decorum est pro patria mori. És poc, molt poc. Cal fer més. Cal occir els enemics, ser intolerants. El pitjor de néixer en el si d'una comuna sense Estat és la quantitat de temps que hom perd pretenent de construir-lo. També té avantatges, però jo, personalment, hauria preferit les coses arranjades.
L'anticatalanisme. És un tema que a Amèrica interessaria qualsevol scholar, donada la seva complexitat i exotisme, com a tema d'estudi.
En el fons, els fundadors, promotors i conservadors-mantenidors de l'anticatalanisme han estat i són catalans de soca-rel, ben raçuts: amb la cara ampla.... prenguin la forma que vulguin: de mossens, d'anarquistes, de feixistes, de comunistes... Quant aquest segon ítem, lamentablement, no és gens original: en totes les comunes es produeix el mateix fenomen, que no pas per la seva extensió deixà de ser misteriós. Una explicació molt ad hoc fóra: quan hom s'és molt d’una cosa, massa, es produeix com un moviment de retrocés, un instint de ser altrament, encara que el físic no consenti aquestes modificacions, millor les traeixi.
A un txec, tot just independitzat dels eslovacs, hom li preguntava com hom diria a partir d'ara del seu lloc, car era evident que del dels eslovacs hom en diria Eslovàquia. I va respondre ben seriosament que no ho sabia, que els parisencs, tractant-los de frívols, gent que s'interessa més pel nom que per la cosa o bé n'era un homenatge, considerant que eren especialistes en aquests afers? En tot cas, fou xocant per a mi, com a pertanyent a una tribu que basa la seva petició d'independència, sobretot, en el fet de tenir un nom propi més que no pas en el fet de ser d'alguna manera, almenys durant el període en què m'ha esdevingut de viure-hi. Defugim tant això darrer que un monjo de Montserrat deia cofoi —per tal de justificar l'statu quo inqualificable— que la nostra característica principal era no ser de raça, 'com els gossos que no ho són', subratllava. Si realment fos així de clar i senzill, ¿per què hauríem de voler ser independents? Seria com voler pagar un peatge a una autopista que no en té. Una absurditat completa. Lamentablement, no podem compartir l'eufòria del monjo: som raçuts i ben raçuts: ens distingeixen d'una hora enfora, sobretot els nostres enemics, que seria de qui ens hauríem de determinar d’una vegada de separar-nos, sense cap explicació, sense saber ni el nom de la cosa, com el txec.

Font: El canvi: des de l'Eixample (premis Crítica Serra d'Or 1999, i de la Crítica 1999). Vista al bloc Dies de fúria.

El que veiem no és el sol que hi ha al cel, sinó el que hi ha al fons de la nostra retina

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Font: Vista al llibre Pensaments (Proa, 2009), p. 315.

Demana als llibres la ciencia y a la vida la experiencia

Autor: Ramon Miquel i Planas (Barcelona, 1874 - 1950), bibliòfil i erudit català.

Font: Pertany a l'apartat "De llibres y llibreries" del seu llibre Els Cent Aforismes del Bibliofil, publicat per Miquel Rius el 1924 a Barcelona.

Agraïment: Moltíssimes gràcies al Biblioaprenent que m'ha facilitat aquests aforismes molt amablement.

Llibres, es virtut guardarne y estultícia arreconarne

Autor: Ramon Miquel i Planas (Barcelona, 1874 - 1950), bibliòfil i erudit català.

Font: Pertany a l'apartat "De llibres y llibreries" del seu llibre Els Cent Aforismes del Bibliofil, publicat per Miquel Rius el 1924 a Barcelona.

Agraïment: Moltíssimes gràcies al Biblioaprenent que m'ha facilitat aquests aforismes molt amablement.

La dòna y la llibreria no's solen dur simpatia

Autor: Ramon Miquel i Planas (Barcelona, 1874 - 1950), bibliòfil i erudit català.

Font: Pertany a l'apartat "De llibres y llibreries" del seu llibre Els Cent Aforismes del Bibliofil, publicat per Miquel Rius el 1924 a Barcelona.

Agraïment: Moltíssimes gràcies al Biblioaprenent que m'ha facilitat aquests aforismes molt amablement.

L'esperit català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors

Autor: Francesc Pujols (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962), escriptor català.

Font i nota: Vista en un plafó del primer Congrés de serveis lingüístics de territoris de parla catalana (Convit), que va tenir lloc a Girona el 16 i el 17 de juliol del 2009. En aquest plafó hi havia vint citacions de vint autors diferents corresponents a les vint taules que es van muntar per al dinar de clausura del congrés. Quart lliurament d'una sèrie de citacions convit. El primer, el segon i el tercer, aquí, aquí i aquí.

El llibre desmesurat sol passar molt temps desat

Autor: Ramon Miquel i Planas (Barcelona, 1874 - 1950), bibliòfil i erudit català.

Font: Pertany a l'apartat "De llibres y llibreries" del seu llibre Els Cent Aforismes del Bibliofil, publicat per Miquel Rius el 1924 a Barcelona.

Agraïment: Moltíssimes gràcies al Biblioaprenent que m'ha facilitat aquests aforismes molt amablement.