Autor: Fernando Pessoa (Lisboa, Portugal, 1888 - Lisboa, Portugal, 1935), poeta i escriptor portuguès.Poema complet:
El poeta és fingidor.
Fingeix tan completament
que fins fingeix que és dolor
el dolor que de bo sent.
I qui llegeix el que escriu
en el dolor llegit sent
no els dos que el poeta viu
ans només el que ell no té.
I així per la via roda,
joguinejant amb la ment,
un tren de corda que roda:
el cor, contínuament.
Poema original:
O poeta é um fingidor.
Finge tão completamente
Que chega a fingir que é dor
A dor que deveras sente.
E os que lêem o que escreve,
Na dor lida sentem bem,
Não as duas que ele teve,
Mas só a que eles não têm.
E assim nas calhas de roda
Gira, a entreter a razão,
Esse comboio de corda
Que se chama coração.
Traducció: Joaquim Sala-Sanahuja.
Font: Poema "Autopsicografia". Vista al bloc Tinta xinesa.
8 comentaris:
m'ha emocionat sense ficcions
Que gran és en Pessoa!
Potser el poeta fingeix el dolor o potser, que encara seria pitjor, aquest dolor fingit l'acaba sentint com real.
Jo crec que els dolors que la vida ens para, mai no són fingits, siguis o no poeta.
Petons, companys!
Aquest poema del Pessoa sempre m'ha captivat..sublim persona a pessoa!
Ep, que no he dit que la traducció és de Joaquim Sala-Sanahuja.
¿"Que de debò sent"? "Que de bo sent" no ho havia sentit mai. De debò que no.
Perquè no ets una persona llegida (ni sentida ni escoltada).
de bo (o de bo de bo) loc adv De debò, de veres.
Que bo! De bo!
De bo de veres que m'inclino davant la seva sapiència, lingüista boletaire.
Potser fins i tot és un localisme vistairós.
Publica un comentari a l'entrada