Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català.Font: Forma part del poema "Assaig de càntic en el temple", d'El caminant i el mur:
Oh, que cansat estic de la mevacovarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
Nota: Aquesta citació forma part de l'homenatge blocaire 25 sense Espriu.
3 comentaris:
Al País Valencià avui dia encara ho diem moltes vegades... però ens quedem, pel mateix motiu que Salvador Espriu.
Sempre fidels. I tant!
Hi ha citacions d'Espriu frapants, amb molt de contingut de país. Amb calma aprofitarem per ampliar-ne el repertori, ara que hi ha tant material d'Espriu disponible a la xarxa. :-)
Publica un comentari a l'entrada