dijous, 10 de novembre de 2011

L’Eixample, als anys de la postguerra, era un barri de senyors que maldaven per mantenir-se incommovibles davant el canvi de les coses i el temps

Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Citació completa: L’Eixample, als anys de la postguerra, era un barri de senyors que maldaven per mantenir-se incommovibles davant el canvi de les coses i el temps. Els fills dels senyors de l’Eixample havien fugit cap la part alta de Barcelona, on hi havia dues cambres de bany, escala de servei, i algunes habitacions duien nom anglès: hall, office, living. A l’Eixample, s’hi van quedar els professionals, els qui no saberen surar després de la guerra, alguns rendistes i les vídues dels antics fabricants del tèxtil. Moltes d’aquestes senyores van haver de sobreviure —i encara ho fan— amb vitalicis més aviat rònecs, les butxaques escurades però el senyoriu fins al canyet.

Font: Llegida a Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991). Vist a la revista "Visat", del Pen Català

Nota: Avui, 10 de novembre de 2011, fa vint anys que va morir Montserrat Roig. I des de la catosfera, hem volgut retre-li homenatge.

3 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

I la Montserrat Roig era dona de l’Eixample. Bon homenatge.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Aquest llibre està ple de perles...i m'encanta l'expressió "les butxaques escurades però el senyoriu fins al canyet." Gràcies Víctor!

vpamies ha dit...

Quadern de mots, de l'Esquerra de l'Eixample, sí.

Núria, la prosa de Montserrat Roig és ben rica i expressiva.