Però hi ha ciutadans que no només voldrien eliminar l'ús d'expressions desafortunades sinó esborrar-ne el rastre dels diccionaris

Autor: Lluís Freixas Mascort, redactor d'El Punt-VilaWeb. Escriu una columna que es diu La galeria.

Citació completa: «¿No troben que avui ens ofenem amb molta facilitat? Si queda algú –individu o col·lectiu– que no s'hagi sentit mai injuriat per un anunci, un acudit o una frase feta, qualsevol dia l'entrevistaran al diari. Hem començat –i segurament era just– per evitar frases fetes de tota la vida: ja no podem treballar com negres, ni fer el pagès, ni anar deixats com gitanos, ni deixar-nos enganyar com xinos, ni permetem que els nens facin l'índio. Però hi ha ciutadans que no només voldrien eliminar l'ús d'expressions desafortunades sinó esborrar-ne el rastre dels diccionaris. No sé si hauran llegit res de la polèmica sobre el diccionari espanyol-anglès Collins. Si en busquen els rastres a internet veuran que ara ha revifat però que es remunta al 2006, com a mínim, i és deguda al fet que aquest diccionari inclou el terme polaco referit pejorativament als catalans. Això molesta força, es veu; però és clar, aquest ús existeix, per criticable que sigui, i els diccionaris (amb les excepcions oportunes) el recullen com el de la llengua catalana recull el terme xarnego, que és igualment execrable i igualment real. Sembla que, en algunes edicions, el Collins el considera d'ús familiar. Els que un servidor de vostès ha pogut consultar indiquen clarament que és d'ús pejoratiu. Ara bé, els diccionaris no aconsellen què dir ni com dir-ho: només descriuen la realitat lingüística, la mateixa realitat que, tractada amb un sanitós sentit de l'humor, ha donat nom a Polònia: la dels dijous a TV3, és clar.»

Font: Article El diccionari o la vida, de Lluís Freixas, a la columna La galeria, d'El Punt VilaWeb.

Nota meva: L'article ve motivat pel joc de blogs Apunts simultanis: el Projecte Polaco. Penso que l'autor no ha entès el sentit lúdic de la iniciativa, que en cap cas anava encaminada a cap boicot ni acte de talibanisme enciclopedista. El joc ha donat per apuntar un reguitzell de teories sobre l'origen del terme, saber en quina tradició lexicogràfica es basa, per veure articles literaris, recreacions de situacions lingüístiques possibles i moltes coses més.

Els organitzadors del joc estem molt satisfets de com s'ha desenvolupat, del seguiment desinteressat i de la voluntat lúdica de l'esdeveniment.

D'entre les conclusions que es poden treure del desenvolupament d'aquest joc, que han seguit més de 30 blogaires de molt diverses procedències i interessos, és que no hi ha unanimitat sobre si s'han de bandejar aquestes expressions dels diccionaris d'ús (no pas de tots els diccionaris) o si el fet que aparegui aquesta, indefectiblement, hauria de comportar que n'apareguessin d'altres de similars sobre altres col·lectius o si l'etiquetat del terme és el més adequat ([familiar]?).