dilluns, 30 de març de 2009

Quan sento necessitat d'una religió, surto de nit a pintar les estrelles

Autor: Vincent Willem van Gogh (Groot Zundert, Brabant del Nord, 30 de març de 1853 - Auvers-sur-Oise, Illa de França, 29 de juliol de 1890), pintor i dibuixant holandès.

Font: Vista a Viquidites.

Nota: Avui fa 156 anys que va néixer Van Gogh.

14 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Ah, Pami, has recuperat l'apartat de comentaris recents. Així m'agrade.

Puigmalet ha dit...

N'hi ha que neixen "etrellats".

marc ha dit...

I n'hi ha que neixen torracollons. Aparia-ho, que jo bé que restitueixio les esses que et menges.

Helena Arumi ha dit...

Ohh!, m'agrada molt aquest pintor.
Li vaig escriure un relat curt en homenatge, us el deixo i abuso una mica...

La madonna

"La bellesa és una cosa difícil i severa que no es deixa atrapar així com així". Ho va dir Balzac. Maleït sigui, va pensar, quanta raó tenia en expressar aquesta afirmació categòrica.

La model restava estàtica i en silenci. La llum de la cambra era l'adient per assolir aquell gest embadalit i orfe d’afectacions sobreres, aquell esguard perfecte que tenia davant dels ulls. Només calia un fermall que sortís del seu pinzell i encerclés aquell instant, empresonant-lo per l’eternitat.
En un moviment convulsiu va passar el polze per la paleta matisada plena de tons i mentre carregava de color el pinzell, va sentir una pruïja que li pujava per l’espinada en veure aquells tons de color, d’una falsedat revoltant. - Un esforç, un esforç i ho tindré – pensava. Sucant el pinzell fervorosament, aplicant una veladura blavosa, tres pinzellades més, només tres, i seria possible fer circular l’aire pel coll d’aquella pobra dona, que ben segur s’ofegava dins l'atmosfera espessa de la tela. Ara, el setinat lluent que hi havia posat sobre els pits, expressava la gràcil suavitat d’una pell de noia. El secret inexplicable de donar vida a les figures no es podia verbalitzar.

Es va enretirar del llenç, ara sí, semblava una nova pintura, un esclat de llum el travessava. A la fi, hi havia una lleu aparença de veritat en la seva madonna. L’ombra és tan sols un accident, només la distribució de la llum dóna l’aparença al cos, pensava satisfet.
S’acostà novament i les formes prenien relleu, sentia l’aire com hi circulava per tot el quadre.

De cop, un afligiment sobtat l’aclaparà, mirant la pintura. Hi va copsar l’antítesi del que veien els seus ulls, la natura hi fugia, s’escapava novament. Només el Sol és un digne pintor de l’univers. Dubtava de la seva obra. Va reprimir un crit endins, gairebé un plor, mentre acomiadava a la model, dient-li que estava cansat, dissimulant la impotència que sentia deguda a la mediocritat que en sorgia del seu talent. On era l’art?, perdut, desaparegut. La madonna però, era dins el seu quadre, restava sepultada per la seva incompetència, però hi era, no feia gaire que l’havia vist. Hi havia vida, tan sols hi mancava una mica més de veritat.

Es va asseure abaltit a la cadira, es mirà les mans acolorides i esclatà, ara sí, en un plor catàrtic i sostingut, mentre abjurava per sempre del desig de capturar la bellesa de la vida en moviment.


:)

marc ha dit...

Molt xulo, Helena!

Helena Arumi ha dit...

Ostres Marc, després vaig pensar que potser no era el lloc per penjar un relat!, Va ser un impuls perquè a Relats escric també amb un nick que es diu "Vincent"
M'agrada aquest pintor, transmet molt!

:D

Puigmalet ha dit...

Un relat d'un pintor estrellat. Molt ben pensat, Helena!

Assumpta ha dit...

Ostres!! No coneixia aquest blog!! :-))

Em presento... em dic Assumpta i resulta que el meu marit fa els anys el mateix dia que en Vincent. Per altre part en Vincent és un pintor que m'encanta!! De la qual cosa dedueixo que el 30 de març i jo tenim bon feeling (oopsss una paraula en anglès aisss)

Bé, resulta que un dels components d'aquest blog (pel que veig aquí a la Barra lateral), en Puigmalet ha regalat al meu marit (a través del meu blog) aquesta preciositat d'entrada, quadre i frase inclosos... i jo estic MOLT, MOLT CONTENTA!!! (a més que aquest quadre a mi em té el cor robat)

Ara ell no hi és, però quan torni li ensenyaré i es sorprendrà una vegada més de com és de maco el món dels blogs :-))

Abraçades!!!

Assumpta ha dit...

Ah! El meu marit és una mica més jove... cent deu anys :-)

Puigmalet ha dit...

Benvinguda, Assumpta.

Aquest és el meu bloc seriós. L'altre és per passar l'estona. Fixa't també en el relat que ha deixat l'Helena aquí dalt. Val la pena.


Demi, per ser misògins déu n'hi do les visites que tenim darrerament...

Helena Arumi ha dit...

així, esteu confessant que SÍ, sou misògins, com en Sherlock Holmes???

:(
:(
:(

Per cert, les "misògines" dones, com es diuen? vosaltres que teniu tants diccionaris, o no existeix la paraula, perquè no hi han misògines? (juju)

(jajajaa)
muAAAccSSS!!

vpamies ha dit...

Jo ja fa molt temps que novaig a missa, i això que vaig ser misògin de tota la vida. Cultura familiar! :-)

Helena i Assumpta, benvingudes a aquesta humil morada de quatre lletraferits (amb el punt de la i, per això).

Assumpta ha dit...

Però cada vegada que vull entrar se'm bloqueja l'ordinador uns minuts, no sé per què :-(

vpamies ha dit...

Perquè hi ha molta teca, Assumpta!

De vegades algun script encalla els ordinadors que no han actualitzat les darreres versions.

Sobretot passa amb l'Internet Explorer. Pssa't a Firefox. :-)