Autor: Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973), poeta i editor de blocs.Equivalent: Si la poesía cambiara el mundo todos los pobres serían poetas [ES].
Font: Vista al seu bloc Salms, és el titular d'una entrevista al diari Levante.
Nota: En Porcar és el creador de l'hiperbloc català de literatura Blocs de Lletres.
17 comentaris:
Absolutament lúcid!
T'he trobat per aquest món dels blogs i aquest teu m'ha semblat meravellós, com una col·lecció valuosa de pensaments i reflexions per a mastegar a poc a poc.
Felicitats per fer-ho així. Vindré a escoltar i a aprendre de tot el que hi has posat.
Benvinguda Arumi!
Merci per la floreta.
I si vols enviar-nos alguna citació just sota la capçalera trobaràs el formulari.
Us he recomanat al fòrum d'aquí:
http://www.relatsencatala.com/rec/Controller
La veritat, no sé com he trigat tant a descobrir-vos!
:)
T'has menjat una essa, gazo.
espereu, l'enllaç:
Fòrum RC
En un post signat com a "gypsy"
A reveure!
Gràcies, Helena!
Llàstima que les frases del dia que penja l'Angie tenen poca informació (autor, font...). Si no les aprofitaríem, oi tant!!
Relats en català és un espai magnífic per a la creació i d'on emergeixen noves veus molt interessants.
li diré a l'angie que us posi les fonts i us engreixi el blog, que és genial!
Uf que xulo!, de debò!
Menja't una cama, estupend.
Aquí ve una noia i tots perdeu el cul, eh?
hehe
Jo crec que perdem el cul vingui qui vingui, que som molt hospitalaris. :-)
Jo també sóc hospitalària, jeje.
Si voleu passar per Caseta meva, sereu benvinguts/des.
Ara no és tan xulo com això vostre, poseu el llindar alt. També és veritat que sou un equip... i això deu anar genial. Però tots sou del genere masculí, no sereu misògins, oi?
jejeee
:)
No pas, Helena.
L'únic missògin és el Marc, però em sembla que ja ho era abans d'entrar al Diccitionari.
I teníem una rossa, però ens va deixar, snif. :-)
La meva essa la tenia el Demi!
¿Heu vist quin nom tan maco té el bloc de l'Helena? Allò sí que és poesia i no "Gazophylacium"...
Què està passant? Entra l'Helena (quin nom!) i tots perdeu l'oremus... Com sempre, no? El Vittorio es posa tendre, el Gazo es posa líric, el Marc gelòs, jo no hi sóc mai. Acabem on acaba sempre la cosa quan ens descobreix una nova i sensible visitant: acusacions de misoginia (iròniques o no). Ja hem vist els respectius blogs. Ja hem tirat quatre floretes. Ara vindran invitacions a fer cafès per part dels més metropolitans (o extraradians o rodalians). I els pirinencs adoptarem la màscara ja moldejada: d'orcs, gelosos i misògins. Tot per dissimular que també volem fer una cafè amb llet amb vosaltres. Jo no sóc misògin. No discrimino: sóc misantrop.
Us deixo un poema de la Montserrat Abelló, com el post és sobre poetry, faig una petita aportació perquè després de llegir-lo us sentiu més vius encara!
"I dins meu una veu em diu:
vine amb mi a contemplar
com són les paraules per dintre,
a sentir el pols de les coses.
I llavors penses en aquells
que estimes i amb qui has
conviscut al llarg dels anys
i encara no coneixes
–mirades que fugen,
pensaments tancats, potser
només desclosos en moments
fugaços o en la intensitat
del desig.
Però mai a dins,
sempre a la vora del torrent
de silencis o de paraules;
sempre a punt i amatent,
però sense saber, sense saber."
(De Foc a les mans, 1990)
Gràcies Joan!, que dura és la vida del blogaire desconegut... s'ha de fer màrqueting per tenir visitants i captar seguidors!, mil gràcies!
David, tots som a prop, virtualment i a temps real, un petonàs!
Marc, un plaer ensopegar-vos, per a mi una ha estat una troballa valuosa el vostre blog i vosaltres com a artífex de l'invent!
Víctor, tens MOLTS blogs!, me'n recomanes algun especialment? o passa com amb els fills que tots tenen el seu què?
una abraçada als quatre!!!!
:-P
Helena aquí trobaràs moltes paraules per contemplar-les per dintre.
I dels meus blogs? refranys.com és la porta d'entrada a tots els continguts paremiològics. Te'ls recomano tots, és clar!, però no t'empatxis: són per assaborir-los en petites dosis, que creen addicció. :-)
Publica un comentari a l'entrada