Font: Vist en un article a Vilaweb, el 29 de setembre de 2012, de la seva intervenció al debat de política general a les Corts Valencianes el setembre de 2012.
dissabte, 29 de setembre del 2012
No tindreu porres ni policia suficient per a parar el poble
Font: Vist en un article a Vilaweb, el 29 de setembre de 2012, de la seva intervenció al debat de política general a les Corts Valencianes el setembre de 2012.
divendres, 28 de setembre del 2012
Els països pobres competeixen fent les coses més barates que els altres. Els intermedis, fent les coses més bé que els altres. I els rics només poden competir fent coses diferents de les dels altres. Coses noves. Per això és important la innovació
Font: Vista al seu bloc. La referència de la citació és Bogotà, 2010.
dimarts, 25 de setembre del 2012
Prou de renúncies mediocres/ que no ens permeten la història dempeus
Autor: Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948), músic i cantautor català.Cançó completa:
No abarateixis el somni,
res més que això tinc per dir-te, si vols.
No abarateixis el somni,
que és com l’estel que hi ha al fons del camí.
Si cal, refarem tots els signes
d’un present tan difícil i esquerp,
però no abarateixis el teu somni mai més.
Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la història dempeus.
Si cal, conviurem la misèria,
però ha de ser sense engany, dignament,
prou d’amenaces innobles
amb la fam i el tronar dels canons.
No abarateixis el somni,
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix.
Font: "No abarateixis el somni", cançó del disc T'estimo (1984). Vista a l'article d'Oriol Junqueras "Posem data a la democràcia" (25/09/2012).
dilluns, 24 de setembre del 2012
Que l'escala mecànica i el reposamans, o com cony es digui això, vagin a la mateixa velocitat no pot ser tan complicat
Original: Que la escalera mecánica y el reposamanos, o como coño se llame eso, vayan a la misma velocidad no puede ser tan complicado. [ES]
Font: Del seu Twitter.
La llibertat política per a un poble consisteix a governar-se com vol; la seva llibertat religiosa, a creure allò que vol; la llibertat de comerç, a vendre i a comprar com li ve de gust
Font: Pensaments (Proa, 2009), p. 294.
Seria inútil negar que la maduresa adquirida pels Drets de l'Home ha ocasionat un esmussament de la Fantasia
Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. Font: Del conte "Quieta nit". A: Cròniques de la veritat oculta (1955). Vista al Twitter del Moisès Llopis.
Les persones més sanes, les més ben plantades, les que estan més ben constituïdes, són les que accepten qualsevol cosa al món. Quan la gent comença a tenir defectes, té opinions personals
Font: Aforismos, a cura de Miguel Zavalaga Flórez.
Necessitem recuperar l’autoestima, i l’estima pel català, l’única llengua mitjana d’Europa amb una anomalia lingüística evident i una discriminació clara per part dels estats on es parla
Font: De l'article "Necessitem socis per la llengua, ara és l’hora de fer encara més feina". Vista al bloc de la Plataforma.
Nota: Martí Gasull va morir ahir en un accident a l'Himàlaia.
divendres, 21 de setembre del 2012
—Aquest uniforme que porteu és caducat. Fa més de dos anys que el nostre general el va suprimir, donant a entendre que els temps havien canviat. Aneu mal informats, vosaltres. —L'hem tret d'un diccionari —va dir-me amb tristesa
Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. Conte complet:
Un dia, fent guerra, vaig trobar-me separat de la meva gent, sense armes, sol i desemparat com mai. Em sentia una mica humiliat, perquè tot feia preveure que el meu concurs no devia ésser decisiu i la batalla feia via, amb un soroll i una quantitat de morts que esgarrifava.
Vaig asseure'm a la vora d'un camí per fer determinades reflexions sobre aquest estat de coses, i vet aquí que, de sobte, un paracaigudista vestit d'una manera estranya va prendre terra a prop meu. Sota la capa que portava, s'hi veia una metralladora i una bicicleta plegable, tot això dissimulat, és clar.
Va acostar-se'm i amb un accent estranger molt marcat em preguntà:
—Que em podríeu dir si vaig bé per anar a l'Ajuntament d'aquest poblet?
(Per allí, la setmana passada, hi havia un poble.)
—No sigueu ase —vaig dir-li—. Se us veu de seguida que sou un enemic, i si aneu cap allí us agafaran.
Això el va desconcertar, i després de fer un soroll amb els dits que denotava la seva ràbia replicà:
—Ja m'ho semblava, que no ho havien previst tot —respongué—. Què em fa falta? Quin és el detall que m'acusa?
—Aquest uniforme que porteu és caducat. Fa més de dos anys que el nostre general el va suprimir, donant a entendre que els temps havien canviat. Aneu mal informats, vosaltres.
—L'hem tret d'un diccionari —va dir-me amb tristesa.
Es va asseure al meu costat, aguantant-se el cap amb les mans, segons sembla per pensar amb més garanties. Jo me'l mirava i de cop li vaig dir:
—Vós i jo el que hauríem de fer es barallar-nos. Si portés armes com vós ja us ho diria d'una altra manera…
—No —digué—, no valdria. De fet estem fora del camp de batalla i els resultats que obtinguéssim no serien homologats oficialment. El que hem de fer és mirar d'entrar al camp, i allí, si ens toca, ens les mesurarem.
Provàrem, fins a deu vegades, d'entrar a la batalla, però una paret de bales i de fum ho impedia. Per mirar de descobrir una escletxa, pujàrem en un petit turó que dominava l'espectacle. Des d'allí es veia que la guerra seguia amb una gran empenta i que hi havia tot el que podien demanar els generals.
L'enemic em digué:
—Vist des d'aquí fa l'efecte que, segons com hi entréssim, més aviat faríem nosa…
(Vaig fer que sí amb el cap.)
—…I, això no obstant, entre vós i jo hi ha una qüestió pendent —acabà.
Jo trobava que tenia tota la raó, i per tal d'ajudar-lo vaig suggerir:
—I si anéssim a cops de puny?
—No, tampoc. Devem un cert respecte al progrés, pel prestigi del vostre país i del meu. És difícil —digué—, és positivament difícil.
Pensant, vaig trobar una solució.
—Ja ho sé! Ens ho podem fer a la ratlleta. Si guanyeu vós podeu usar el meu uniforme correcte i fer-me presoner; si guanyo jo, el presoner sereu vós i el material de guerra que porteu passarà a les nostres mans. Fet?
S'hi avingué, jugàrem i vaig guanyar jo. Aquella mateixa tarda, entrava al campament, portant el meu botí, i quan el general, ple de satisfacció pel meu treball, em va preguntar quina recompensa volia, li vaig dir que, si no li feia res, em quedaria la bicicleta.
Font: Del conte "Fet d'armes". A: Cròniques de la veritat oculta (1955). Vista al Twitter del senyor Calders. El conte complet, vist al bloc Panfleto Laetus.
Nota: Dedicada al Gazo, que segur que ja la té.
dijous, 20 de setembre del 2012
Les constitucions s'adapten, i si no s'adapten, no anul·len la voluntat dels pobles. Si Catalunya vol emprendre un camí de futur, no es pot posar la Constitució com una paret insalvable
Autor: Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956), polític. Font: Intervenció del president de Catalunya després de la reunió amb el president espanyol, Mariano Rajoy, per tractar del pacte fiscal proposat pel Parlament de Catalunya (20/09/2012).
Foto: © Dpt. Presidència - Generalitat de Catalunya.
Hi ha pobles que se senten nació, això no es canvia, són unes arrels, no es canvia per pressions ni fent por, no ho van canviar ni les dictadures, això
Autor: Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956), polític. Font: Intervenció del president de Catalunya després de la reunió amb el president espanyol, Mariano Rajoy, per tractar del pacte fiscal proposat pel Parlament de Catalunya (20/09/2012).
Foto: © Dpt. Presidència - Generalitat de Catalunya.
dimecres, 19 de setembre del 2012
Escric per vanitat, perquè em diverteix i per estar satisfet de mi mateix
Autor: Michel Houellebecq (illa de la Reunió, 26 de febrer de 1958), nom amb el qual és conegut l'escriptor francès Michel Thomas. Font: Vista al diari ARA (19/09/2012).
Quan m'avorreixo em registro en fòrums de cuina i hi escric receptes que no surten
Autora: Doña Fratelli, piuladora.Original: Cuando me aburro me registro en foros de cocina y escribo recetas que no salen.
Font: Del seu Twitter.
Excel·leix, i viuràs
Font: Pensaments (Proa, 2009).
Els pobles lliures són els que tenen la facultat i la facilitat de desfer-se de les seves lleis quan els desplauen
Font: Pensaments (Proa, 2009), p. 295.
Males notícies: s’ha mort aquella vella que no es volia morir mai. La baixa és particularment sensible, perquè l’aguantava la fama de la seva curiositat desperta, no es volia perdre res. I ha passat –no ens enganyem– allò que ja era de témer. Ara el problema és buscar-li substitut. Queda oberta la convocatòria
Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. Font: Del conte "Obituari". A: de teves a meves (1984). Vist al bloc del Joan Pinyol, que "en commemoració del mes del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29 de setembre de 1912", publica "cada dia un microconte seu".
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,/ la seda dels seus rulls com el pecat més dolç/ -i l'espatlla ben nua/ ben blanca
Poema complet:
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!
Font: "Sota el meu llavi el seu", poema de La rosa als llavis (1923). Vista al seu Twitter.
Imatge: Retrat de Joan Salvat-Papasseit (1918), de Rafael Barradas.
Els castellans són arrogants, intolerants i el que és pitjor: no tenen ni una sola bona idea
Autor: Segons Ramon Tremosa, "un dels governadors anglesos de Menorca al segle XVIII".Font: De la novel·la Els Nikolaidis (Proa, 2006), de Josep Maria Quintana. Vista a l'article "La UE i Alemanya acceptarien una Catalunya independent?", de Ramon Tremosa (18/09/2012).
Nota: Podeu llegir el primer capítol de l'obra aquí.
dimarts, 18 de setembre del 2012
Ara el rei Nostre Senyor/ declarada ens té la guerra
Autor: Anònim.Cançó completa:
Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
-Ara és hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra.-
Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes;
n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.
A presència dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:
-Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.-
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n´hi foren les dependències.
A vista de tot això
s'és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.
Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.
Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.
Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la mà dreta i l'esquerra:
-On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:
-Aquí és nostre capità,
aquesta és nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens ha declarat la guerra!
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
Font: Segons la Viquipèdia, és la versió d'Els Segadors del segle XVII apareguda i recollida al "Romancerillo Catalan" de Manuel Milà i Fontanals (primera versió del 1853, encara que publicat el 1882). Vista al Twitter del Quim Torra.
Imatge: "Corpus de Sang", d'Antoni Estruch i Bros (1907).
Aquests no són bons temps per escodrinyar les essències ni per debatre si són llebrers o conillers els que amenacen el nostre model de convivència
Autor: Joan Carles I d'Espanya (Roma, 5 de gener de 1938), rei d'Espanya i caçador.Carta completa: No soy el primero y con seguridad no seré el último entre los españoles que piensa que en la difícil coyuntura económica, política y también social que atravesamos es imprescindible que interioricemos dos cosas fundamentales.
La primera es que solo superaremos las dificultades actuales actuando unidos, caminando juntos, aunando nuestras voces, remando a la vez. Estamos en un momento decisivo para el futuro de Europa y de España y para asegurar o arruinar el bienestar que tanto nos ha costado alcanzar. En estas circunstancias, lo peor que podemos hacer es dividir fuerzas, alentar disensiones, perseguir quimeras, ahondar heridas. No son estos tiempos buenos para escudriñar en las esencias ni para debatir si son galgos o podencos quienes amenazan nuestro modelo de convivencia. Son, por el contrario, los más adecuados para la acción decidida y conjunta de la sociedad, a todos los niveles, en defensa del modelo democrático y social que entre todos hemos elegido.La segunda es que, desde la unión y la concordia, hemos de recuperar y reforzar los valores que han destacado en las mejores etapas de nuestra compleja historia y que brillaron en particular en nuestra Transición Democrática: el trabajo, el esfuerzo, el mérito, la generosidad, el diálogo, el imperativo ético, el sacrificio de los intereses particulares en aras del interés general, la renuncia a la verdad en exclusiva.
Son esos los valores de una sociedad sana y viva, la sociedad que queremos ser y en la que queremos estar para superar entre todos las dificultades que hoy vivimos.
Font: Vista en una carta publicada al web de la Casa Reial espanyola.
Només una persona inepta rendeix sempre al màxim de les seves possibilitats
Font: Vista a Las mejores citas de provocación. Barcelona: Ediciones Robinbook, 2008).
L'home pot ser un escèptic sistemàtic; però llavors ja no pot ser res més; i certament tampoc un defensor de l'escepticisme sistemàtic
Autor: Gilbert Keith Chesterton (Londres, 29 de maig de 1874 - Buckingham, 14 de juny de 1936), escriptor anglès.
Font: Vista a Las mejores citas de provocación. Barcelona: Ediciones Robinbook, 2008).
La independència no depèn de fer polítiques sofisticades ni de grans discursos patriòtics o paternalistes. N’hi ha prou d’anar confrontant la gent amb la veritat i deixar que cada català aprengui a veure’s sol al món i a defensar allò que és seu amb dents i ungles
Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.
Font: "Mas és Suárez", article publicat al web de la Fundació Catalunya Oberta (18/09/2012).
Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions
Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. Font: Del conte "Obcecació". A: Invasió subtil i altres contes (1978). Vist al bloc del Joan Pinyol, que "en commemoració del mes del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29 de setembre de 1912", publica "cada dia un microconte seu".
És increïble com es pot perpetuar una situació 'insostenible'
Autor: Carlos Esteban (Madrid, 1962), periodista i piulador.Original: Es increíble cómo puede perpetuarse una situación 'insostenible'. [ES]
Font: Del seu Twitter.
Sóc el millor teleoperador de tots els meus companys de doctorat
Autor: Boca negra, piulador.Original: Soy el mejor teleoperador de todos mis compañeros del doctorado. [ES]
Font: Del seu Twitter.
dilluns, 17 de setembre del 2012
Què és més erroni: jutjar una persona pel que no és o exactament pel que sí que és?
Equivalent: ¿Qué es más erróneo: juzgar a una persona por lo que no es o exactamente por lo que sí es? [ES]
Font: A La Biblia del caos.
Tot just quan estava a punt d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou. Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació
Font: "Balanç", conte del llibre Invasió subtil i altres contes (1978). Vist al bloc del Joan Pinyol, que "en commemoració del mes del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29 de setembre de 1912", publica "cada dia un microconte seu".
Compte amb el profeta: és algú que pateix una malaltia i que no està disposat a patir-la sol
Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), escriptor, llicenciat en història i filosofia. dissabte, 15 de setembre del 2012
Quan algun pobre imbècil parla de la Catalunya real, sempre em ve al cap la manifestació de l'Onze de Setembre del 2012
Autor: Un aprofitat.Font: És una manipulació barroera del gran aforisme d'Abel Cutillas: 'Quan algun pobre imbècil parla de la Catalunya real, sempre em ve al cap la frase d'un gran home: "El realisme és una malaltia que es cura viatjant."'
divendres, 14 de setembre del 2012
El que más sabe siempre está solo. El que va delante siempre está solo.La majúscula ejacula minúscules en fila
Equivalent: La mayúscula eyacula minúsculas en fila. [ES]
Font: Mucha muerte (Cuadernos del Vigía, Granada, 2011). Vista a Documenta minima.
"Per sentir admiració envers un savi, no l’hem d’acabar d’entendre bé." 0 retuits A 0 els agradaSegons diu la tradició, sant Antoni es va enamorar d'un porc; hi ha moltes dones que han seguit l'exemple
Autor: Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, Espanya, 13 de juny de 1931), autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista català.
Font: Màximes i mals pensaments (1927). Vista al bloc Quimera.
—Els ministres són prescindibles però la llibertat és imprescindible, oi, Humphrey? —Sí, ministre.
Autors: Els personatges de la sèrie Sí, ministre Jim Hacker (interpretat per Paul Eddington), ministre d'Afers Administratius (ministeri fictici) de la Corona Britànica, i Sir Humphrey (Nigel Hawthorne), secretari permanent del ministeri.Font: Vista al Twitter del Quim Torra.
Es diccionaris són plens de paraules gratis i certes, paraules d'amor senzilles i tendres
Autor: Antònia Font, grup de música mallorquí nascut el 1997. Cançó completa:
Me sobren paraules (agulla, fil de cosir, tisores, estufa),
me sobren paraules (vermut, patates, olives),
paraules molt curtes (pi),
paraules molt llargues (esternoclestmastoideu),
paraules molt fàcils (mamà),
paraules difícils (obliqüitat)... i jo què sé.
Me falten paraules per explicar què significa per jo.
me falten paraules...
es diccionaris són plens de paraules gratis i certes,
paraules d'amor senzilles i tendres.
(Ella tenia dues llunes en tota sa cara,
les obria i les tancava.
i tenia ses dues cares de sa lluna.
una blanca i s'altra obscura).
Me sobren paraules però no tenc res a dir
(cadàver, pitufo), me sobren paraules,
d'aquí a dos anys me retir.
paraules molt lletges (nyu).
paraules molt guapes (lapislàtzuli)
paraules provisionals amb es accents girats.
Font: "Me sobren paraules", cançó del disc Lamparetes (2011).
Nota: Dedicada al Gazo.
Un dia m'amagaré jo per veure la cara que posen les claus
Autor: Anònim.Equivalent: Un día me voy a esconder yo para ver la cara que ponen las llaves. [ES]
Font: Vista a Lo Mejor de Twitland.
Els pobles opten pel canvi quan la incertesa del present és més gran que la incertesa del futur
Font: Vista al seu Twitter (14/09/2012).
Amb el que 'mola' dormir, morir-se ha de ser l'hòstia
Autor: Conde de la Fere, piulador.Font: Del seu Twitter.
Nota: Ja sé que molar és un castellanisme, però en un àmbit tan informal com aquest, i vistes les opcions oficials de traducció que tenim en aquest context, molar és el verb que em llame més.
L’altre dia, mentre m’afaitava, vaig descobrir-me una altra cara. I no m’era pas desconeguda, s’assemblava a la d’un veí meu que no puc veure, un home insuportable amb el qual ens barallem a cada pas. Des d’aleshores em tinc mania i m’odio, ja no em puc quedar sol amb mi mateix
Font: "Miratge", conte del llibre De teves a meves (1984). Vist al bloc del Joan Pinyol, que "en commemoració del mes del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29 de setembre de 1912", publica "cada dia un microconte seu".
Em sembla mentida que, matant com mata, la tristesa no m’hagués matat a mi
Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. Font: "El principi de la saviesa", conte del recull Cròniques de la veritat oculta (1955). Vista al web Nervi.cat.
Estat d'Espanya, aquest petit Poble Productor, et crida per primera vegada a l'ordre!
Autor: Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, 25 de setembre de 1954), escriptor i filòsof.Citació completa: El poder pertoca de dret a aquell qui realment crea. A aquell que és autor correspon l’estructura del mot ja és prou eloqüent- la legítima autoritat.
Llibertat del noi a l’escola, dieu? –No llibertat solament, sinó autoritat, en els moments que sia ell, el qui porti la iniciativa, que ell realment, creï, inventi, doni producte efectiu. El mestre, en aquests moments, no solament ha de respectar l’infant, però ha de seguir-lo, obeir-lo. El seu dever és la disciplina. I si a ell manca, resulta un indisciplinat, un revoltat;
Llibertat de Catalunya, dieu? –Com, llibertat! Si Catalunya és realment prenys de futur, si la sabeu viva i activa i creadora, a l’Estat qui la governa hauríem de demanar-li que la respecti? No, sinó que l’obeeixi. Demanem per ella l’autoritat, no solament la llibertat. Si l’Estat es torna, vistes les coses des del punt de vista de mira de la justícia pura, un rebel, un veritable revolucionari.
Estat d’Espanya, aquest petit Poble Productor, et crida per primera vegada a l’ordre!
Font: Segons Salvador Domènech, pertany al "Glosari del 20 de juny de 1916 [Quaderns Crema, 1992] –edició del vespre- i en el del dia 21 –edició del matí (6)–."
Imatge: Efígie d'Ors feta per Frederic Marès (1963).
dijous, 13 de setembre del 2012
Quina fera, una vegada s’ha escapat, torna incauta a les cadenes que ha trencat?
Autor: Quint Horaci Flac (Venúsia, 65 aC - Roma, 8 aC), poeta llatí.Font: Vista al Twitter de G. Sergi d'Assís.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)