Citació més llarga: Una de les coses que ha d’estudiar la història de la literatura és el paper que té la literatura d’un país en la construcció del que entenem per consciència nacional. Evidentment hi ha moltes maneres de fer-ho, perquè això de tenir consciència nacional pot voler dir moltes coses que potser directament no s’identifiquen amb un nacionalisme –perquè de nacionalismes, a més, n’hi ha de moltes menes. Ara, és evident que en aquest país la literatura, sobretot perquè en determinades èpoques ha fet papers de suplència, ha servit per donar el sentit de continuïtat històrica i per la construcció de la unitat cultural… Per què…, de quin país parlem? De la Catalunya estricta o hi comptem també les Illes i el País Valencià? Perquè les coses varien molt. Els escriptors mallorquins, per exemple, des del segle XIX s’integren plenament en la vida literària catalana i en són fins i tot un puntal bàsic, però de vegades, en tenim una imatge massa deslligada del seu entorn social. Com que això políticament no ho tenim resolt, doncs sempre ens trobem amb aquest problema. I de València se’ns queixen que fem una literatura excessivament principatesca i que tenim poc en compte el País Valencià. Però, ¿tens manera de salvar a través de la literatura el que no ha salvat la política? Per tant, sempre et mous amb una certa inseguretat: un Fuster o un Vicent Andrés Estellés el pots integrar molt bé, i si vols, la novel·la d’aquests últims anys també, perquè hi ha hagut una forma d’unificació cultural, però quan entres en la literatura popular, o en altres àmbits, et trobes amb elements molt divergents i difícilment explicables des de la unitat.
Font: Vista a la revista Núvol, que reprodueix un fragment d'una entrevista que li va fer Josep M. Muñoz a la revista L’Avenç fa pocs mesos.
Nota: Jordi Castellanos ha mort avui a 66 anys.
Foto: Núvol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada