dijous, 4 d’octubre de 2012

Les coses no tenen significació, tenen existència./ Les coses són l’únic sentit ocult de les coses

Autor: Fernando Pessoa (Lisboa, Portugal, 1888 - Lisboa, Portugal, 1935), poeta i escriptor portuguès.

Poema original:
O mistério das coisas, onde está ele?
Onde está ele que não aparece
Pelo menos a mostrar-nos que é mistério?
Que sabe o rio disso e que sabe a árvore?
E eu, que não sou mais do que eles, que sei disso?
Sempre que olho para as coisas e penso no que os homens pensam delas,
Rio como um regato que soa fresco numa pedra.
Porque o único sentido oculto das coisas
É elas não terem sentido oculto nenhum,
É mais estranho do que todas as estranhezas
E do que os sonhos de todos os poetas
E os pensamentos de todos os filósofos,
Que as coisas sejam realmente o que parecem ser
E não haja nada que compreender.

Sim, eis o que os meus sentidos aprenderam sozinhos: —
As coisas não têm significação: têm existência.
As coisas são o único sentido oculto das coisas.

Poema traduït:
El misteri de les coses, ¿on és?
¿On és que no apareix
a mostrar-nos si més no que és misteri?
¿Què en sap el riu i què en sap l’abre?
I jo, que no sóc més que ells, ¿què en sé?
Sempre que miro les coses i penso en allò que els homes en pensen,
ric com un rierol que sona frescal en la pedra.
Car l’únic sentit ocult de les coses
és que no tenen cap sentit ocult.
Més estrany que totes les estranyeses,
i que els somnis de tots els poetes,
i que els pensaments de tots els filòsofs,
és que les coses siguin realment allò que semblen ser
i que no hi hagi res a comprendre.

Sí, heus aquí el que els meus sentits han après tots sols:
les coses no tenen significació, tenen existència.
Les coses són l’únic sentit ocult de les coses.


Traducció: Joaquim Sala-Sanahuja.

Font: Poemes d'Alberto Caeiro ("XXXIX") . Vista al bloc Tinta xinesa.