O sigui que això és la felicitat,/ aquest treballador per hores

Autora: Anne Sexton (Anne Gray Harvey) (Norton, Massachusetts, 9 de novembre de 1928 - Boston, 4 d'octubre de 1974), poeta estatunidenca.  

Equivalent: Horixe da zoriona,/ orduka lan egiten duen behargina [BASC].

Font: Al poema de Kirmen Uribe "Bitartean heldu eskutik. Irla" (Mentrestant agafa'm la mà. Illa). Vista al bloc Tinta xinesa.

Traducció: Jon Elordin i Laia Noguera. 

L'amor és com el bridge, si no tens una bona parella més et val tindre una bona mà

Autor: Woody Allen (Nova York, EUA, 1935), director, guionista, actor i escriptor estatunidenc.

Font: Escrita per Brian en un comentari a aquest hilarant apunt de l'Allau.

Comentari: En el joc de cartes bridge, "un dels jugadors determina el triomf establint un pont (bridge) amb el seu company de joc" (al GDLC). Originàriament es deia biritch i britch, però el mot es transformà per virtut de la fantàstica metàfora, en un exemple anàleg al cas del mot català "bloc", en anglès blog.

De la desolació que fan, en diuen pau

Autor: Publi o Gaius Corneli Tàcit (56 - 117), historiador i polític romà.

Equivalents: Solitudinem faciunt, pacem apellant [LL].

Font: Llegida al Diccionari de locucions i frases llatines d'Antoni Peris (2001, Barcelona,  Enciclopèdia Catalana) (Ref.: Agricola, 30.4.).

El meu naixement no em vincula a un únic racó. El món sencer és la meva pàtria...

Autor: Luci Anneu Sèneca (Còrdova 4aC - Roma 65dC), filòsof, dramaturg, humorista i polític romà.

Equivalents: Mi nacimiento no me vincula a un único rincón. El mundo entero es mi patria... [ES]

Font: Vista a Mundocitas.

Nota: La fotografia és d'Anmartic, i l'he vista a Mundofotos.

Dedicatòria: A l'Arlet, la segona floreta de la família Puigmalet-Panisello, que va néixer ahir a la tarda, 16 de setembre.

No som tan enemics d'aquells que ens odien com d'aquells que ens menyspreen

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Font: Vista al llibre Pensaments (Proa, 2009), p. 136.

Les dites populars són el pes de la paraula que no es fa enrere, que es claven a l'ànima com un punyal i que són el pinyol de la nostra cultura

Autor: Pere Ribot i Sunyer (Vilassar de Mar, Maresme, 1908 - Girona 1997), poeta i religiós català.

Font: Llegida en un article de Jordi Dalmau, 'Fred del cel i de la terra', al Diari de Girona, del 15 de gener de 2009.

El teu saber no és res, si un altre no sap que saps

Autor: Aule Persi Flac (Aulus Persius Flaccus, en llatí) (Volterra, 4 de desembre del 34 dC - 24 de novembre del 62 dC), autor satíric romà.

Equivalents: Scire tuum nihil est, nisi te scire hoc sciat alter [LL]

Font: A la seva obra Saturae, 1.27. Vist al Diccionari de locucions i frases llatines, d'Antoni Peris (Enciclopèdia Catalana, 2001)

Si jo pogués recolzar una galta | en la fredor d'unes natges que sé, | estic ben cert que a la fi guariria, | car tot el mal em ve d'aquesta febre

Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.

Font: Del poema "La turista", del recull La nit (1956).

Nota: Ens adherim a la Diada d'Estellés, ideada per Josep Lozano per homenatjar el poeta de Burjassot cada 4 de setembre, dia de l'aniversari del seu naixement.

El més important que s'aprèn a escola és que les coses importants no s'aprenen a escola

Autor: Haruki Murakami (村上春樹, , Murakami Haruki) (Kyōto, 1949), escriptor japonès.

Citació completa: Sempre que veig que en una escola obliguen a córrer tots els alumnes em sap greu per ells. Fer córrer la gent que no vol córrer o la gent que no està feta per córrer és una tortura absurda. Sempre tinc ganes de dir als mestres que no obliguin tots els alumnes a córrer de la mateixa manera, però em sembla que no em farien cas. Les escoles són així. El més important que s'aprèn a escola és que les coses importants no s'aprenen a escola.

Font: A la p. 48 de la lectura estival De què parlo quan parlo de córrer d'Haruki Murakami (Barcelona: Empúries, 2010).

El dolor és inevitable. El patiment és opcional

Autor: Haruki Murakami (村上春樹, , Murakami Haruki) (Kyōto, 1949), escriptor japonès.

Citació més completa: ...explicava que des que havia començat a córrer sempre s'havia repetit una frase que li havia ensenyat el seu germà (que també era maratonià): Pain is inevitable. Suffering is optional. Aquest era el seu mantra.

Equivalent: Pain is inevitable. Suffering is optional [EN].

Font: A la p. 10 de la lectura estival De què parlo quan parlo de córrer d'Haruki Murakami (Barcelona: Empúries, 2010).

Si m'haguessis fet néixer gra de blat, | que seria senzill d'arribar a ser una espiga!

Autor: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 29 de desembre de 1942), poeta català.


Font: Extret del Cant espiritual.


Nota: Avui, dilluns, 30 d'agost de 2010, fa 100 anys que va néixer Màrius Torres.

Els nostres petons errants van recórrer el món

Autor: Pablo Neruda (Parral, Xile, 1904 - Santiago de Xile, 1973), pseudònim de Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, poeta i diplomàtic xilè guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1971.
Equivalents: Nuestros besos errantes recorrieron el mundo [ES].
Font: Vista a la Casa de Pablo Neruda "La Sebastiana", a Valparaíso.

Agraïment: Moltes gràcies a Francesc Balaguer, que ens l'ha feta arribar a través del formulari del Diccitionari.

Qui sembra ambigüitats recull contradiccions

Autor: Lluís Vicent Aracil i Boned (València, 1941), sociolingüista.

Font: Sentida de viva veu per qui fa l'aportació de la citació, Salvador Pardo, a qui agraïm que ens l'hagi fet arribar a través del formulari del Diccitionari.

L'Índia ha canviat molta més gent que cap altre lloc del món, a excepció de Nova York, la Patagònia, Roma, París, Londres, Samarcanda, Jerusalem, Vladivostok, el Tirol, Marràqueix i Can Brians

Autor: Quim Monzó i Gómez (Barcelona, 1952), escriptor, traductor i periodista català.

Font: Llegida a Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (Quaderns Crema, 2010).

Agraïment: Gràcies, Allau, per fer-nos-la arribar a través del formulari del Diccitionari!

Qui vulgui fer de toro, endavant

Autor: Anònim.

Equivalent: El que quiera hacer de toro, adelante. [ES]

Font: Vista en un comentari a El Mundo (espanyol) el 28/07/2010.

Nota: Dedicada a tots els amants de la barbàrie casposa.

No dubtis mai que un petit grup de ciutadans pensants i compromesos puguin canviar el món. De fet, són els únics que ho han aconseguit

Autora: Margaret Mead (Filadèlfia, 16 de desembre de 1901 - Nova York, 15 de novembre de 1978), etnòloga estatunidenca.

Font: Vista a la Lletra 82, el butlletí de Català Sempre.

Els polítics valents passaran a la història. Els covards, també

Autor: Quim Calvo i Vergés (Argentona, Maresme, 8-2-1963), és professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Font: És el lema d'una pancarta de la manifestació sobiranista del 10 de juliol del 2010 a Barcelona. També es va poder veure a l'entrada del Parlament de Catalunya el 16 de juliol del 2010 amb motiu del ple extraordinari sobre la sentència del Tribunal Constitucional ecspanyol. Ens diu el propi autor: «La primera aparició pública de la citació va ser el 28 de juny en un comentari a la noticia de lavanguardia.es: "El TC avala la mayor parte del Estatut pero recorta 14 artículos"».

Nota: Volem agrair el Quim Calvo que ens hagi fet arribar la informació de l'autoria de la pancarta.

Vivim una d’aquestes èpoques de fantàstica incertesa en què les perruques volen amb la brisa més lleugera

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Citació més llarga: Aquests dies és divertit llegir la premsa i veure com la classe política i periodística es va retratant davant dels esdeveniments. Vivim una d’aquestes èpoques de fantàstica incertesa en què les perruques volen amb la brisa més lleugera i els discursos diuen més de qui els pronuncia que no pas de la realitat que pretenen descriure.

Font: Vista a l'article Panorama, del bloc Dietari a destemps.

Si som, siguem i, si no som, deixem-nos/ de somnis, de records i de follies

Autor: Climent Forner i Escobet (Manresa, 1927), sacerdot i poeta català.

Poema complet:

Vosaltres la veieu? Jo no la veig

ni des dels pollegons del Pedraforca;

només hi crec, i amb una fe molt pura,

a prova de prodigis i miracles.

Fou una pàtria. Bella i poderosa

dama d’amors i honors, s’emmirallava

en la profunda i blava mar d’Ulisses,

mentre s’ornava els pits amb tarongina,

es bressolava amb dolços cants de monjos

i es desvetllava al so de roncs clarins.

Ara jeu morta sota fredes lloses

i avergonyides roses en espera

d’un nou oracle que ressusciti.

No és morta, dorm, o és morta ja per sempre?

Cal descalçar-nos i pregar en silenci.

Podem llençar balcons avall senyeres

talment un clam de festa que es desbordi

en quatre rius damunt de les teulades:

d’aigua rosada, els rius no són de sang.

Podem ballar sardanes a la plaça

i fer que les muntanyes amb nosaltres

no parin de ballar-ne: la tenora

fa un espinguet de funeral solemne.

Podem segar a cops de falç fantàstiques

espigues d’or, que no ens duran pa a taula

si les cadenes van oscant la falç.

Podem brandar l’ensenya amb braç ardit,

que no tremola ni una fulla d’àlber.

Podem fer de la parla un baluard,

que l’enemic, astut, és dintre casa.

Podem guarnir de fulles de paraules

el cadavèric Pi de les Tres Branques,

que no reverdirà de primaveres.

El Cavaller, l’ha devorat el drac

i Montserrat és un castell de núvols.

Si un vent de dalt, de ben endalt, no bufa

i esventa cendres i revifa el foc,

se’ns glaçaran de tan ressecs els ossos.

Cal declarar la guerra de la pau

i batre’s a pit nu i ull viu

amb totes les armes invencibles de l’amor.

Mai no serem si no som lliures, mai!

Que els sords ho sentin i que els muts ho cantin:

Mai no serem si no som lliures, mai!

Si som, siguem i, si no som, deixem-nos

de somnis, de records i de follies.

Siguem qui som amb voluntat de ferro.

Només serem allò que vulguem ser,

prínceps que fan honor al nom dels pares

i que s’abriguen amb la sang dels màrtirs.

Poble asservit i desunit, riota

davant altres pobles de la terra!

Posem-nos drets talment un bosc de pins

cridant aurores dins la nit dels segles.

Alcem-nos de la pols com un sol home.

Vosaltres la veieu? Jo no la veig,

només hi crec, i amb una fe molt pura.

Font: Vista a l'article de Quim Torra Escac: independentistes guanyen, a El Singular Digital. Els versos pertanyen al poema Plany per Catalunya.

Tant l'èxit com el fracàs són difícils de suportar. De bracet de l'èxit vénen les drogues, el divorci, la fornicació, la intimidació [...]

Autor: Joseph Heller (Brooklyn, Nova York, 1 de maig de 1923 - East Hampton, Nova York, 12 de desembre de 1999) novel·lista estatunidenc.

Citació completa: Tant l'èxit com el fracàs són difícils de suportar. Juntament amb l'èxit vénen les drogues, el divorci, la fornicació, la intimidació, els viatges, la meditació, la medicació, la depressió, la neurosi i el suïcidi. Juntament amb el fracàs ve el fracàs.

Citació original: Success and failure are both difficult to endure. Along with success come drugs, divorce, fornication, bullying, travel, meditation, medication, depression, neurosis and suicide. With failure comes failure [EN].

Font: Vista a ThinkExist.

Ai, fina pal·lidesa de l'amor,/ que no sap si ha d'esser amor encara!

Autor: Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març de 1894 - Barcelona, 27 de setembre de 1961), escriptor català.

Font: És la capçalera del bloc de l'Edurne.

Aquests parlaires insuportables que sempre et fan saber allò que saben i que no et fan saber mai allò que pensen

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Font: Vista al llibre Pensaments (Proa, 2009), p. 284.

Em pensava que el cervell era l’òrgan més important del cos fins que em vaig dir: “Mira qui t’ho està dient, això”

Autor: Emo Philips (Chigago, EUA, 7 de febrer de 1956), actor, productor i artista estatunidenc.

Font: Vista a Shambalah.com.

La fornicació, vet aquí almenys una cosa bona. Fornicar i prendre drogues contra aquest terrible llinatge d’idiotes que governa el món

Autor: Albert Szent Gÿorgyi (Budapest, Hongria, 16 de setembre de 1893 - Woods Hole, Massachussetts, EUA, 22 d'octubre de 1986), metge estatunidenc d'origen hongarès.

Font: Vista a Shambalah.com.

Si els gossos tenen tants amics és perquè belluguen la cua en lloc de bellugar la llengua

Autor: Anònim.

Font: Vista a Shambalah.com.

Foto: El pesat del Quico, el meu gos.

Alguns porten un reglament carcerari com a projecte de constitució

Autor: Stanislaw Jerzy Lec (Lviv, Ucraïna, 1906-Varsòvia, Polònia, 1966), escriptor polonès.

Font: Pensaments despentinats. Ed. Bosquil, València, 2003. Vista al web Rodamots.

Temeu més vosaltres en pronunciar la sentència que jo en escoltar-la

Autor: Giordano Bruno (Nola, Campània, Itàlia, 1548 - Roma, 17 de febrer de 1600), filòsof i escriptor italià, executat per heretge.

Equivalent: Tembláis más vosotros al pronunciar la sentencia que yo al recibirla [ES].

Nota: La traducció és la versió que apareix a la Viquipèdia. És la resposta que va donar Giordano Bruno al tribunal de la Inquisició que el va condemnar a la foguera per heretge.

Font: L'he llegit al llibre de Víctor Amela, Antología de citas (Ed. Styria, Barcelona, 2010).

Els que no són intel·ligents sempre suposen que l'autor del llibre o del diari ho és molt: per tant pensen o parlen com ell

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Citació completa: Els diaris i tota mena de llibres són més perillosos a França que enlloc, perquè tothom vol ser intel·ligent; i els que no ho són, sempre suposen que l'autor del llibre o del diari ho és molt: per tant pensen o parlen com ell

Font: Vista al llibre Pensaments (Proa, 2009), p. 266-267.

Molts són els empleats i pocs els ben pagats

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalents: Muchos son los empleados y pocos los bien pagados [ES].

Font: Vista al llibre Autopista (1970).

Una societat construïda i pacificada es basa en un entrellat de mutus menyspreus passius

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació una mica més llarga: Veure fins a quin punt la salut física, la satisfacció física, contribueix a la creació de bones persones seria del més gran interès. En la producció de la satisfacció física intervé considerablement la possessió d’una cartera plausible. La meva experiència és molt curta i negligible. En determinats casos concrets he vist, però, en persones de bona salut una clara tendència a l’oblit –a l’oblit del rancor, de la malvolença, de la venjança, de la crueltat. Sense una memòria molt activa, al·lucinant, malaltissa, els actes de crueltat gratuïta, capriciosa, són inconcebibles. La més alta virtut de l’home civilitzat és la capacitat real o aparent d’oblit. Una societat construïda i pacificada es basa en un entrellat de mutus menyspreus passius.

Font: Vista a El quadern gris. Edicions Destino, 1992, p. 319.

La llengua és la meva pàtria i la vull lliure

Autor: Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947), escriptor català.

Font: Vista al butlletí RodaMots d'ahir dimecres, 30 de juny de 2010. Fa referència al discurs que va fer en el lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Qui sap si la frivolitat de les multituds és necessària perquè el món sobrevisqui en èpoques com la nostra

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 1912-1983), escriptor i editor català.

Font: De la novel·la Incerta glòria. Vista al bloc Cites de Ferrancab.

La pua és esmolada des de petita

Autor: Proverbi sahrauí.

Equivalents: La púa es afilada desde pequeña [ES].

Transliteració des de l'àrab: Choca men segrha emhada.

Font: Vist al llibre de Fernando Pinto Cebrián (1997), Proverbios saharauis (Madrid, Miraguano Ediciones).

Els xoriços estan uniformement distribuïts per tot el planeta. La pregunta no és a quin país hi ha més lladres sinó què es fa quan se'ls captura. Als Estats Units els posen a la presó. En altres països els donen un ministeri Els globòfobs ataquen la globalització per protegir els interessos dels grups de pressió proteccionistes dels països rics

Autor: Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 17 de juny de 1963), economista català.

Citació exacta i una mica més llarga: Doncs bé, a Doha, els Estats Units, Europa i el Japó es van comprometre a dialogar amb l’objectiu de posar fi a aquesta situació tan perjudicial per al Tercer Món. És cert que, de moment, només es va acordar «dialogar» sobre el futur desmantellament d’aquest proteccionisme salvatge i que encara queda molt per fer. Però el simple fet que els rics accedissin a parlar del tema representa un pas tan gran, tan nou i amb uns potencials beneficis per als pobres tan extraordinaris, que tots els observadors han coincidit a qualificar l’acord de Doha de gran èxit per als països subdesenvolupats.
I és per això que un esperava que el moviment antiglobalització, autoproclamat defensor dels interessos del Tercer Món, inundés els mitjans de comunicació amb missatges de celebració. La realitat, això no obstant, ha estat molt diferent ja que l’únic que ha inundat els mitjans ha estat el silenci. [...] el mutisme dels globòfobs ve a confirmar el que sospitàvem des de fa temps: aquests grups ataquen la globalització no per defensar els països pobres, sinó per protegir els interessos dels grups de pressió proteccionistes dels països rics. Entre aquests grups destaquen els lobbies tèxtils nord-americans, els agricultors europeus i, sobretot, els violents camperols francesos liderats pel símbol per excel·lència del moviment antiglobalització: el recalcitrant i convicte pastor de cabres José Bové.

Font: Doncs jo ho veig així (Rosa dels Vents, 2010, p. 252). D'un article publicat a La Vanguardia el 17 de desembre del 1001.

Ah, estaria bé si em pogués fer una fel·lació a mi mateix tot i interpretant "The White Album" a pets, però encara no me'n surto

Autor: Hank Moody, personatge de la sèrie Californication, escriptor novaiorquès i bala perduda.

Equivalent: Oh, and it'd be nice if I could fellate myself while farting "The White Album", but I haven't quite mastered that yet [EN].

Font: vista a Hank Quote-a-Thon!

M'encanten les dones. En tinc tots els discos

Autor: Hank Moody, personatge de la sèrie Californication, escriptor novaiorquès i bala perduda.

Equivalent: I love women. I have all their albums [EN].

Font: vista a Cuzoogle.com.

En el camí del mig, hi pot haver la veritat, però no hi sol pas haver gaires idees. La veritat és una idea que ha estat acceptada, una idea refredada

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació una mica més llarga: És un home [Enric Jardí] que segueix amb una gran lucidesa i un agut esperit dialèctic els moviments extrems de les idees –únics que en definitiva tenen un pes. En el camí del mig, hi pot haver la veritat, però no hi sol pas haver gaires idees. La veritat és una idea que ha estat acceptada, una idea refredada.

Font: Vista a El quadern gris. Edicions Destino, 1992, p. 333.

L'ocell amb el seu grup

Autor: Proverbi sahrauí.

Equivalents:

• El pájaro con su grupo [ES]
• Cada ovella amb sa parella [CA]
• Birds of a feather, flock together [EN]
  

Transliteració des de l'àrab: Etair ala men fergu.

Font: Vist al llibre de Fernando Pinto Cebrián (1997), Proverbios saharauis (Madrid, Miraguano Ediciones).

Les carreteres d'Espanya són les millors carreteres d'Espanya

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: Las carreteras de España son las mejores carreteras de España [ES].

Font: Autopista, Barcelona, 1970.

Un home equilibrat deu ésser aquell que mirat d'un cantó presenta unes qualitats i mirat del cantó oposat uns defectes

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Font: Vista a El quadern gris. Edicions Destino, 1992, p. 337.

Nota: Dedicada al Gran Demi. Més que res, perquè em perdoni. Ho sento, Pami. Ja veuràs com al final t'agradarà aquesta merda de plantilla.