divendres, 8 de febrer del 2008

Com aquella vella tan vella que no es volive morir perquè, cada dia, una cosa nova aprenive

Autor: Anònim.

Font: El parlar d'Andorra, Rosalia Pantebre, Centre de la Cultura Catalana d'Andorra, 1997.

Nota: Documentada, segons l'autora, a la parròquia d'Escaldes-Engordany.

4 comentaris:

reflexions en català ha dit...

'Aqueta' em 'llame' molt.

Anònim ha dit...

He fet un bloc, que encara no és oficial. És per als voluntaris per la llengua d'Andorra. Si teniu un moment...

http://voluntaris-and.blogspot.com

Dilluns el posarem en marxa des de la feina, però en teoria ni el porto jo ni el portem a la feina. A veure si funciona.

Salut

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Curiosa associació en el títol, això de voluntaris & blogspot. :-)

Té tant creixement com està experimentant a Catalunya, això dels voluntaris? És fantàstic, no?

Per cert, el Marc que fa preguntes i que vol fer un sopar cada mes és qui em penso o és una coincidència sospitosa?

Hehehe.. jo, quan feiem aquestes coses amb el portal de Llengua.org fèiem servir algun nom que no ens delatés... ;-)

reflexions en català ha dit...

Sí, és una coincidència molt coincident...

A Andorra funciona prou bé. Des del setembre hem fet 120 parelles noves. Ara començarem a fer-ho a les escoles, i ara hem començat a fer activitats (cine, sortides, el bloc...).

salut