Si dono de menjar als pobres, em diuen que sóc un sant. Però si pregunto per què passen gana i estan tan malament, em diuen que sóc un comunista

Autor: Hélder Pessoa Câmara (Fortaleza, 1909 - Recife, 1999), sacerdot brasiler.

Equivalent: Si le doy de comer a los pobres, me dicen que soy un santo. Pero si pregunto por qué los pobres pasan hambre y están tan mal, me dicen que soy un comunista [ES].

Font: Vista a Halón disparado.

Tot allò relacionat amb la tecnologia es converteix, en última instància, en una moda

Autor: Greg Papadopoulos, vicepresident de CTO Sun Microsystems.

Equivalent: All technology ultimately becomes a fashion item [EN].

Font: Al blog del CEO de Sun, Jonathan Schwartz, anunciant la conclusió de la compra de Sun per part de l'Oracle.

Nota: Publicada el dia que molta gent parla d'una tauleta.

Agraïments: Donem les gràcies al Xavier Caballé per haver-nos fet arribar aquesta citació.

La inoportunitat –el candor– de les criatures és deliciosa. Si no la tinguessin, aquests petits monstres tindrien ben poc interès

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació completa:
–Mamà, vull fer pipí... –sento que diu un nen a la seva mare, al carrer.

–Indecent... poca-vergonya! Això no es diu... –respon la senyora, engavanyada i avergonyida.

El que en tot cas no es podia negar és que el nen volia fer pipí. La inoportunitat –el candor– de les criatures és deliciosa. Si no la tinguessin, aquests petits monstres tindrien ben poc interès.

Font: Notes disperses (1969). Edicions Destino, 1992, p. 151

L'única cosa pitjor que un lladre de llibres és el germen de la sífilis

Autor: Samuel Johnson (Lichfield, Anglaterra, 1709 - Londres, 1784), escriptor i lexicògraf anglès.

Equivalents: The only thing lower than a book thief is a syphilis germ [EN]; La única cosa más baja que un ladrón de libros es el germen de la sífilis [ES].

Font: Vista al blog de Libros y bitios, on expliquen que està escrita sobre la càmera de seguretat de la llibreria Shakespeare and company, a París. I la imatge ho demostra:

L'home no és l'únic animal que pensa. Però és l'únic que pensa que no és un animal

Autora: Cécile Lestienne, periodista francesa, presidenta de l'Association des journalistes scientifiques.

Font: Al pròleg de La plus belle histoire du langage (Ed. Seuil, 2008). En català, La història més bonica del llenguatge (Barcelona: Edicions de 1984, 2009). Trad. d'Anna-Maria Corredor.

Què s'han cregut, els intel·lectuals catalans? Aviciats per una Generalitat de bona fe però il·lusa i menjada de supersticions culturalistes —de fet hereva d'una Renaixença basada en el greu malentès que una cultura, o fins i tot una cultureta literària, pot fer, o substituir indefinidament, un país—, s'han cregut que, infants necessaris i intocables, no havien de participar en la guerra d'altra forma que amb articles escrits a la rereguarda. O que, si la guerra es perdia, tenien assegurada una entrada preferent a l'exili. Un exili que duraria just el temps de preparar-los un retorn apoteòsic al país. Perquè les nacions, enlluernades i vençudes amb l'esclat de la cultura catalana, frisarien per la restauració d'una Generalitat sense la qual el món no podria viure. »Els intel·lectuals —això que a Catalunya en diuen intel·lectuals— m'embafen. I, amb totes les excepcions que calguin, francament, més m'estimo els polls de la derrota.»

Autor: Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, 1911 - Hospitalet de Llobregat, 1995), advocat i escriptor català.

Citació més llarga: És que els nostres intel·lectuals no tenen remei? És que realment es creuen haver nascut amb la flor al cul? Semblen suposar que algú els va fer la guerra (no prou ben feta, maleïda sigui) —tota aquesta jovenalla convertida en un parrac pollós— perquè ells se la campessin. Els intel·lectuals no perden mai: si guanya la seva causa, la presideixen; si la seva causa és derrotada, cal que algú els consoli del daltabaix. Pobrets. Mai no han pensat que tots aquests esparracats dels camps de concentració hi van posar el coll, a la guerra. I que ells són l'únic orgull legítim del país. Si no han après aquesta lliçó de la derrota, quina lliçó aprendran?

Font: Un de tants. Club Editor, 2009. Vista al bloc L'efecte Jauss 2.0.

Mentre van passant els anys i es va encorbant la figura el rostre, amb els desenganys, se'm torna caricatura

Autor: Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968), escriptor català.

Font: Vista a Escrits empordanesos, de Josep Pla. Editorial Destino, 1992, p. 844.

La balena blava és l'animal irracional més gran que existeix

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: La ballena azul es el animal irracional más grande que existe [ES].

Font: Autopista, Barcelona, 1970.

Nota: Fa entre 23 i 30 m de cap a cua i pot pesar 150 tones. Les femelles són més pesades que els mascles (d'aquí).

La llei és feta simplement i única per a l'explotació dels qui no poden entendre-la o, per pura necessitat, no poden obeir-la

Autor: Bertolt Brecht (Eugen Berthold Friedrich Brecht) (Augsburg, 10 de febrer de 1898 – Berlín, 14 d'agost de 1956), dramaturg i poeta alemany.

Font: Vista a L'Òpera dels Tres Rals (1928).

Agraïments: Volem donar les gràcies al Max, que ens l'ha feta arribar a través del formulari del Diccitionari.

Marit vell i muller jove | granota fica't al cove

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre el sentit comú, pàg. 21.

La societat no pot compartir un mateix sistema de comunicació en la mesura que està dividida en faccions enfrontades

Autor: Bertolt Brecht (Eugen Berthold Friedrich Brecht) (Augsburg, 10 de febrer de 1898 – Berlín, 14 d'agost de 1956), dramaturg i poeta alemany.

Font: Vista a Kleines Organon für das Theater (1948).

Agraïments: Volem donar les gràcies al Max que ens l'ha feta arribar a través del formulari del Diccitionari.

Una de les coses més maques que existeix és rebre carta de la família: senyal que són lluny

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: Una de las cosas más hermosas que existen es recibir carta de la familia: es señal de que está lejos.

Font: Autopista, Barcelona, 1970.

El llenguatge és més que sang

Autor: Franz Rosenzweig (Kassel, 1887 - Frankfurt, 1929), pensador jueu establert a Alemanya.

Equivalent: El lenguaje es más que sangre [ES].

Font: Vista a l'inici del llibre LTI. La lengua del Tercer Reich de Víctor Klemperer.

Nota: LTI fa referència a Lingua Tertii Imperii, la llengua del Tercer Reich. L'obra de Klemperer (publicada el 1947) analitza com la propaganda nazi va pervertir la llengua alemanya.

La vanitat és l'amor que la intel·ligència no ha pogut transformar en gràcia, i s'ha podrit

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Font: "La desgràcia catalana (carta des de Londres)", article publicat al web de la Fundació Catalunya Oberta.

Qui compta amb els demés | com si no comptés amb res

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre el sentit comú, pàg. 21.

He fet molts més amics per la cultura americana que al Departament d'Estat. També he fet molts menys enemics, però això no és gaire difícil

Autor: Arthur Miller (Nova York, 17 d'octubre de 1915 - Roxbury, Connecticut, 10 de febrer de 2005), dramaturg nord-americà.

Equivalents: I have made more friends for American culture than the State Department. Certainly I have made fewer enemies, but that isn't very difficult [EN].

Font: Vista a The New York Herald Tribune (31 març 1954). Va dir això com a resposta al fet que li retiressin el passaport per suposada 'deslleialtat', en temps de la caçera de bruixes.

Agraïments: Volem donar les gràcies al Max, que ens l'ha feta arribar a través del formulari del Diccitionari.

El que més atreu a l'home de la dona i viceversa és, en tots dos casos, la bondat

Autor: Daniel Goleman (Stockton, EUA, 7 de març de 1947), psicolèg estatunidenc.

Font: Vista al llibre Bona crisi, de Jordi Pigem. Ara Llibres, 2009, p. 116.

De l'hoste el que més amoïna | és que tingui dret a cuina

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre el sentit comú, pàg. 21.

Quan miro dins meu i veig que no sóc res, això és saviesa. Quan miro fora i veig que ho sóc tot, això és amor. Entre tots dos gira la meva vida

Autor: Sri Nisargadatta Maharaj (Bombai, 17 d'abril de 1897 - Bombai, 8 de setembre de 1981), líder espiritual indi.

Font: Vista al llibre Bona crisi, de Jordi Pigem. Ara Llibres, 2009, p. 109.

La paradoxa d'avui dia és que ens és molt més fàcil d'imaginar la fi de la vida a la terra que qualsevol petit canvi en el capitalisme

Autor: Slavoj Zizek (Liubliana, 1949), filòsof, psicoanalista, sociòleg i filòleg eslovè.

Equivalent i citació contextualitzada dins un text més ampli: We all silently accept global capitalism is here to stay. On the other hand, we are obsessed with cosmic catastrophes: the whole life on earth disintegrating, because of some virus, because of an asteroid hitting the earth, and so on. So the paradox is, that it’s much easier to imagine the end of all life on earth than a much more modest radical change in capitalism [EN].

Font: Surt al documental Žižek!

Agraïment: Volem donar les gràcies al Max, que ens l'ha feta arribar a través del formulari del Diccitionari.

La guerra és per a l'home el mateix que la maternitat és per a la dona.

Autor: Benito Mussolini (Dovia di Predappio, 1883 - Giulino di Mezzegra, 1945), polític i dictador italià.

Equivalents: La guerra per l'uomo è pari alla maternità per la donna [IT].

Font: Discurs pronunciat a Roma el 26 de maig de 1934. Recollit a Spataro, G. (1968): I democratici cistiani dalla dittarura alla repubblica. Milano: Mondadori, 1968, p. 199.

Agraïment: Moltes gràcies a Fanfan la Tulipe, que ens l'ha feta arribar a través del formulari del Diccitionari.

Qui mira massa lluny, | lo de prop se li esmuny

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre el sentit comú, pàg. 21.

El refrany és la reflexió profunda i condensada d'una veritat dictada per la raó i l'experiència

Autor: Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 - Barcelona 1959), etnòleg i folklorista català.

Citació completa: El refrany és la reflexió profunda i condensada d'una veritat dictada per la raó i l'experiència, pertot admesa i acceptada, la definició justa dels fets importants de tot ordre de la vida.

Font: Vista al pròleg del Cançoner (1951), en l'apartat sobre Refranyer (pàg. 93).

Nota: Avui, 17 de gener de 2010, a les 12.00 pm del migdia, es clouen els actes de commemoració de l'Any Amades, per celebrar el cinquantenari de la seva mort. Amb aquesta citació ens afegim a l'esdeveniment.

Val tant de pràctica un gram | com de teoria un pam

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre el sentit comú, pàg. 21.

Si et menges la closca de l'ostra | ja et poden ben dir un parenostre

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre el sentit comú, pàg. 21.

I en temps de restriccions i sufragi restringit vés-te'n aviat al llit i remena't els c...

Autor: Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968), escriptor català.

Font: Vista a Escrits empordanesos, de Josep Pla. Editorial Destino, 1992, p. 734.

Nota: Per introduir aquest epigrama, Josep Pla diu: "Després de la guerra civil, Figueres i Castelló tingueren un altre aspecte. L'epigramista ho recollí:"

El cervell no és un got a omplir sinó un llum a encendre

Autor: Plutarc (Queronea, 46 - 127), historiador i assagista grec.

Equivalent: El cerebro no es un vaso por llenar, sino una lámpara por encender.


Font: Vista a Microsiervos.

Per què hauria de ser la nostra maldat el bagatge d'un passat simiesc i la nostra bondat únicament humana?

Autor: Stephen Jay Gould (Nova York, 10 de setembre de 1941 - Nova York, 20 de maig del 2002), paleontòleg estatunidenc.

Citació un xic més llarga: Per què hauria de ser la nostra maldat el bagatge d'un passat simiesc i la nostra bondat únicament humana? Per què no hauríem de veure una continuïtat dels nostres trets nobles amb els dels altres animals?

Font: Vista al llibre Bona crisi, de Jordi Pigem. Ara Llibres, 2009, p. 114.

Qui ofereix a la lleugera | se li buida la cartera

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre el sentit comú, pàg. 21.

No us diré que no ploreu, que no totes les llàgrimes són amargues

Autor: Gandalf, mag de la trilogia del Senyor dels Anells.

Font: Vist al darrer lliurament de la trilogia del Senyor dels Anells. Gandalf, el mag, s'adreça als quatre hòbbits per acomiadar-se, abans que aquests retornin a la Comarca.

La resistència a les noves idees és proporcional al quadrat de la seva importància

Autor: Bertrand Russell (nom complet: Bertrand Arthur William Russell) (Trellech, Gal·les, 1872 - Penrhyndeudraeth, Gal·les, 1970), matemàtic i filòsof gal·lès, guardonat amb el Premi Nobel de literatura l'any 1950.

Font: Vista al llibre Bona crisi, de Jordi Pigem. Ara Llibres, 2009, p. 21.

Si no van d'acord els socis | no faran pas grans negocis

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre el sentit comú, pàg. 21.

L'aigua és H2O, dues parts d'hidrogen, una d'oxigen, però hi ha també una tercera cosa que la fa aigua i ningú no sap què és

Autor: David Herbert Richards Lawrence [D. H. Lawrence] (Eastwood, 11 de setembre de 1885 - Vence, França, 2 de març de 1930), escriptor anglès.

Equivalent: Water is H2O, hydrogen two parts, oxygen one, but there is also a third thing, that makes it water and nobody knows what that is [AN].

Font: Vista al llibre Bona crisi, de Jordi Pigem. Ara Llibres, 2009, p. 93.

Nota: A causa de l'allau de demandes sobre la tercera cosa, una mica de context. Diu Jordi Pigem:

"No seria possible predir l'aigua a partir de tot el que sabem sobre l’hidrogen i l’oxigen. Potser dir que l’aigua és H2O es queda tan curt com dir que l’ésser humà és bàsicament carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen. Ivan Illich afirmava que H2O és una creació social moderna i el contrari de l’aigua pròpiament dita. Un reflexió de D. H. Lawrence assenyala que
Water is H2O, hydrogen two parts, oxygen one,
but there is also a third thing, that makes it water
and nobody knows what that is.

L'aigua és H2O, dos parts d'hidrogen, una d'oxigen,
però hi ha també una tercera cosa que la fa aigua
i ningú no sap què és
Des que Lawrence va escriure aquestes línies, alguns estudis agosarats han aportat pistes sobre aquesta «tercera cosa»: des dels treballs de Víctor Schauberger i Theodor Schwenk fins als més recents de Jacques Benveniste (que va publicar a la revista Nature, el 1988, un article que semblava demostrar la «memòria de l’aigua», fonament de l’homeopatia), Alexander Lauterwasser (que ha documentat com l’aigua respon a les ones sonores) i Masaru Emoto (sobre la possible receptivitat de l’aigua als massatges del seu entorn). És d’esperar [sic] que algun dia coneixerem més bé l’aigua —i tot fluirà millor."

Consola't amb lo que tinguis | que cosa pitjor no et vingui

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre el sentit comú, pàg. 21.

Si el mosso va mudat | el treball queda penjat

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre el sentit comú, pàg. 21.

Tant si fas com si no fas | criticat sempre ho seràs

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre el sentit comú, pàg. 21.

Cada terra comunica a les més substancials paraules dels seus homes un sentit sentimental que no hi ha diccionari ni gramàtica que l'ensenyi

Autor: Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860-1911), poeta català.

Font: A Elogi de la paraula (1903).

Els pits, les cuixes, rodonesa bessona del flanc, el sexe, entre la molsa uns llavis, tanta bellesa, tanta

Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 -València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.

Font: Vista a la pàgina web Mallorcaweb.com.

Format original:
Els pits, les cuixes,
rodonesa bessona
del flanc, el sexe,
entre la molsa uns llavis,
tanta bellesa, tanta

Tota la vida que em miro les paraules com si les estigués veient per primer cop

Autor: Ernest Miller Hemingway (Oak Park, EUA, 1899 - Ketchum, 1961), escriptor estatunidenc que va guanyar el Premi Nobel de literatura el 1954.

Equivalents: All my life I've looked at words as though I were seeing them for the first time [EN].

Font: Vista a la pàgina web Brainy Quote.

Visitant un hospital | veuràs si la salut val

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre el sentit comú, pàg. 21.