divendres, 8 de gener del 2010

L'aigua és H2O, dues parts d'hidrogen, una d'oxigen, però hi ha també una tercera cosa que la fa aigua i ningú no sap què és

Autor: David Herbert Richards Lawrence [D. H. Lawrence] (Eastwood, 11 de setembre de 1885 - Vence, França, 2 de març de 1930), escriptor anglès.

Equivalent: Water is H2O, hydrogen two parts, oxygen one, but there is also a third thing, that makes it water and nobody knows what that is [AN].

Font: Vista al llibre Bona crisi, de Jordi Pigem. Ara Llibres, 2009, p. 93.

Nota: A causa de l'allau de demandes sobre la tercera cosa, una mica de context. Diu Jordi Pigem:
"No seria possible predir l'aigua a partir de tot el que sabem sobre l’hidrogen i l’oxigen. Potser dir que l’aigua és H2O es queda tan curt com dir que l’ésser humà és bàsicament carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen. Ivan Illich afirmava que H2O és una creació social moderna i el contrari de l’aigua pròpiament dita. Un reflexió de D. H. Lawrence assenyala que
Water is H2O, hydrogen two parts, oxygen one,
but there is also a third thing, that makes it water
and nobody knows what that is.
L'aigua és H2O, dos parts d'hidrogen, una d'oxigen,
però hi ha també una tercera cosa que la fa aigua
i ningú no sap què és
Des que Lawrence va escriure aquestes línies, alguns estudis agosarats han aportat pistes sobre aquesta «tercera cosa»: des dels treballs de Víctor Schauberger i Theodor Schwenk fins als més recents de Jacques Benveniste (que va publicar a la revista Nature, el 1988, un article que semblava demostrar la «memòria de l’aigua», fonament de l’homeopatia), Alexander Lauterwasser (que ha documentat com l’aigua respon a les ones sonores) i Masaru Emoto (sobre la possible receptivitat de l’aigua als massatges del seu entorn). És d’esperar [sic] que algun dia coneixerem més bé l’aigua —i tot fluirà millor."

8 comentaris:

Marià ha dit...

...i quina és aquesta?

Clidice ha dit...

l'atracció, que fa que aquestes dues molècules d'Hidrogen caiguin irremeiablement en els encants de l'única molècula d'Oxígen ;) i és que: Eros mou el món :P

reflexions en català ha dit...

un gran cor, marià

Marià ha dit...

Gràcies!
Ja em pensava això, però no volia ser tan poètic, encara que esta vegada la poesia és real i palpable...

Puigmalet ha dit...

Tripartit: dues parts de psoe, una d'iniciativa i una tercera que fa aigües i ningú no sap què és.

Dan ha dit...

A risc de ser repel·lent diria que es tracta simplement de confondre el que és una cosa amb el de que està feta. Son dos conceptes diferents. La molècula d'aigua està feta amb dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen, peró l'aigua és una altra cosa. El tot és més que la suma de les parts. I això passa en la química i en la literatura, que simplement està feta de paraules una darrera l'altre, però és molt més que una suma de paraules.
Tenint en compte això, ja no cal cap misteriosa "tercera cosa".

Efrem ha dit...

Jo ho sé: és el noümen!!!

:P

David Gálvez Casellas ha dit...

"Homepatia"? Com en sou, d'insensibles i de políticament incorrectes... I la dona, que no pateix? Ai! Algú et dirà que ho corregeixis canviant "homepatia" per "antropopatia"... Algú et dirà que millor "homeopatia" i anar-hi anant...

En fi, un dels noms dels investigadors del context a la citació sembla de conya... El paio que ha documentat com l’aigua respon a les ones sonores es diu Alexander Lauterwasser! "Lauterwasser" vol dir literalment "aigua sorollosa" i el paio investiga l'efecte de les ones sonores a l'aigua.