Font: De la novel·la Incerta glòria. Vista al bloc Cites de Ferrancab.
dimecres, 30 de juny del 2010
Qui sap si la frivolitat de les multituds és necessària perquè el món sobrevisqui en èpoques com la nostra
Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 1912-1983), escriptor i editor català.
diumenge, 27 de juny del 2010
La pua és esmolada des de petita
divendres, 25 de juny del 2010
Els xoriços estan uniformement distribuïts per tot el planeta. La pregunta no és a quin país hi ha més lladres sinó què es fa quan se'ls captura. Als Estats Units els posen a la presó. En altres països els donen un ministeri Els globòfobs ataquen la globalització per protegir els interessos dels grups de pressió proteccionistes dels països rics
Autor: Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 17 de juny de 1963), economista català.
Citació exacta i una mica més llarga: Doncs bé, a Doha, els Estats Units, Europa i el Japó es van comprometre a dialogar amb l’objectiu de posar fi a aquesta situació tan perjudicial per al Tercer Món. És cert que, de moment, només es va acordar «dialogar» sobre el futur desmantellament d’aquest proteccionisme salvatge i que encara queda molt per fer. Però el simple fet que els rics accedissin a parlar del tema representa un pas tan gran, tan nou i amb uns potencials beneficis per als pobres tan extraordinaris, que tots els observadors han coincidit a qualificar l’acord de Doha de gran èxit per als països subdesenvolupats.
I és per això que un esperava que el moviment antiglobalització, autoproclamat defensor dels interessos del Tercer Món, inundés els mitjans de comunicació amb missatges de celebració. La realitat, això no obstant, ha estat molt diferent ja que l’únic que ha inundat els mitjans ha estat el silenci. [...] el mutisme dels globòfobs ve a confirmar el que sospitàvem des de fa temps: aquests grups ataquen la globalització no per defensar els països pobres, sinó per protegir els interessos dels grups de pressió proteccionistes dels països rics. Entre aquests grups destaquen els lobbies tèxtils nord-americans, els agricultors europeus i, sobretot, els violents camperols francesos liderats pel símbol per excel·lència del moviment antiglobalització: el recalcitrant i convicte pastor de cabres José Bové.
Font: Doncs jo ho veig així (Rosa dels Vents, 2010, p. 252). D'un article publicat a La Vanguardia el 17 de desembre del 1001.
Citació exacta i una mica més llarga: Doncs bé, a Doha, els Estats Units, Europa i el Japó es van comprometre a dialogar amb l’objectiu de posar fi a aquesta situació tan perjudicial per al Tercer Món. És cert que, de moment, només es va acordar «dialogar» sobre el futur desmantellament d’aquest proteccionisme salvatge i que encara queda molt per fer. Però el simple fet que els rics accedissin a parlar del tema representa un pas tan gran, tan nou i amb uns potencials beneficis per als pobres tan extraordinaris, que tots els observadors han coincidit a qualificar l’acord de Doha de gran èxit per als països subdesenvolupats.
I és per això que un esperava que el moviment antiglobalització, autoproclamat defensor dels interessos del Tercer Món, inundés els mitjans de comunicació amb missatges de celebració. La realitat, això no obstant, ha estat molt diferent ja que l’únic que ha inundat els mitjans ha estat el silenci. [...] el mutisme dels globòfobs ve a confirmar el que sospitàvem des de fa temps: aquests grups ataquen la globalització no per defensar els països pobres, sinó per protegir els interessos dels grups de pressió proteccionistes dels països rics. Entre aquests grups destaquen els lobbies tèxtils nord-americans, els agricultors europeus i, sobretot, els violents camperols francesos liderats pel símbol per excel·lència del moviment antiglobalització: el recalcitrant i convicte pastor de cabres José Bové.
Font: Doncs jo ho veig així (Rosa dels Vents, 2010, p. 252). D'un article publicat a La Vanguardia el 17 de desembre del 1001.
dimarts, 22 de juny del 2010
Ah, estaria bé si em pogués fer una fel·lació a mi mateix tot i interpretant "The White Album" a pets, però encara no me'n surto
Autor: Hank Moody, personatge de la sèrie Californication, escriptor novaiorquès i bala perduda.
Equivalent: Oh, and it'd be nice if I could fellate myself while farting "The White Album", but I haven't quite mastered that yet [EN].
Font: vista a Hank Quote-a-Thon!
Equivalent: Oh, and it'd be nice if I could fellate myself while farting "The White Album", but I haven't quite mastered that yet [EN].
Font: vista a Hank Quote-a-Thon!
dilluns, 21 de juny del 2010
M'encanten les dones. En tinc tots els discos
Autor: Hank Moody, personatge de la sèrie Californication, escriptor novaiorquès i bala perduda.
Equivalent: I love women. I have all their albums [EN].
Font: vista a Cuzoogle.com.
Equivalent: I love women. I have all their albums [EN].
Font: vista a Cuzoogle.com.
diumenge, 20 de juny del 2010
En el camí del mig, hi pot haver la veritat, però no hi sol pas haver gaires idees. La veritat és una idea que ha estat acceptada, una idea refredada
Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.
Citació una mica més llarga: És un home [Enric Jardí] que segueix amb una gran lucidesa i un agut esperit dialèctic els moviments extrems de les idees –únics que en definitiva tenen un pes. En el camí del mig, hi pot haver la veritat, però no hi sol pas haver gaires idees. La veritat és una idea que ha estat acceptada, una idea refredada.
Citació una mica més llarga: És un home [Enric Jardí] que segueix amb una gran lucidesa i un agut esperit dialèctic els moviments extrems de les idees –únics que en definitiva tenen un pes. En el camí del mig, hi pot haver la veritat, però no hi sol pas haver gaires idees. La veritat és una idea que ha estat acceptada, una idea refredada.
Font: Vista a El quadern gris. Edicions Destino, 1992, p. 333.
L'ocell amb el seu grup
dissabte, 19 de juny del 2010
Les carreteres d'Espanya són les millors carreteres d'Espanya
Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.
Equivalent: Las carreteras de España son las mejores carreteras de España [ES].
Equivalent: Las carreteras de España son las mejores carreteras de España [ES].
Font: Autopista, Barcelona, 1970.
dijous, 17 de juny del 2010
Un home equilibrat deu ésser aquell que mirat d'un cantó presenta unes qualitats i mirat del cantó oposat uns defectes
Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.
Nota: Dedicada al Gran Demi. Més que res, perquè em perdoni. Ho sento, Pami. Ja veuràs com al final t'agradarà aquesta merda de plantilla.
Font: Vista a El quadern gris. Edicions Destino, 1992, p. 337.
Nota: Dedicada al Gran Demi. Més que res, perquè em perdoni. Ho sento, Pami. Ja veuràs com al final t'agradarà aquesta merda de plantilla.
Fes el que fa el teu veí o muda't
dilluns, 14 de juny del 2010
Porta sandàlies mentre aconsegueixes sabates
diumenge, 13 de juny del 2010
Viure, entre altres coses, és escriure. Mentre escrius vius molt [...]
Autor: Jesús Moncada (Mequinensa, Baix Cinca, 1941 - Barcelona, 2005), narrador i traductor de la Franja.
Citació completa: Viure, entre altres coses, és escriure. Mentre escrius vius molt. És allò que deia Flaubert de "Madame Bovary c'est moi". Ets tu i tots els qui t'envolten. Per això físicament els meus personatges tenen poques característiques definides. Normalment deixo que el lector se'ls imagini.
Font: Entrevista d'Assumpció Maresma: "Moncada contraataca", El Temps, 24 de febrer de 1992. Del web escriptors.cat.
Nota: Citació per a l'homenatge blocaire a Jesús Moncada (cinquè aniversari de la seva mort) promogut per en Pere, de Provisionals.
Citació completa: Viure, entre altres coses, és escriure. Mentre escrius vius molt. És allò que deia Flaubert de "Madame Bovary c'est moi". Ets tu i tots els qui t'envolten. Per això físicament els meus personatges tenen poques característiques definides. Normalment deixo que el lector se'ls imagini.
Font: Entrevista d'Assumpció Maresma: "Moncada contraataca", El Temps, 24 de febrer de 1992. Del web escriptors.cat.
Nota: Citació per a l'homenatge blocaire a Jesús Moncada (cinquè aniversari de la seva mort) promogut per en Pere, de Provisionals.
divendres, 11 de juny del 2010
El que coneixes en tu mateix ho veus en els altres
dimarts, 8 de juny del 2010
Encara que t'ofereixin una part del jaç, no t'hi asseguis
dissabte, 5 de juny del 2010
La majoria dels lladrucs del gos són per defensar-se
dijous, 3 de juny del 2010
Vaig ser savi una vegada: quan vaig néixer vaig plorar
Autor: Dita popular gal·lesa.
Font: Vista a les Viquidites.
Nota: Dedicada a la Maria, filla de l'Estupend i la Josefina. Nosaltres som una mica més materialistes i diem que els nens (i les nenes també) vénen amb un pa sota el braç. Jo em conformo amb que tingui cara de pa de ral!
Sempre he admirat la gent capaç i disposada a tenir més de cap fill
Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.
Equivalents: Siempre he admirado a esa gente capaz y dispuesta a tener más de ningún hijo [ES].
Font: Vista al llibre Nacional II (1972).
Nota: Dedicat a la Josefina (i una mica al Marc, també).
Equivalents: Siempre he admirado a esa gente capaz y dispuesta a tener más de ningún hijo [ES].
Font: Vista al llibre Nacional II (1972).
Nota: Dedicat a la Josefina (i una mica al Marc, també).
dimecres, 2 de juny del 2010
Si féssim cas dels consells dels altres, anirien molt millor les coses dels altres
Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.
Equivalent: Si hiciéramos caso de los consejos de los demás, andarían mucho mejor las cosas de los demás[ES].
Equivalent: Si hiciéramos caso de los consejos de los demás, andarían mucho mejor las cosas de los demás[ES].
Font: Nacional II, Barcelona, 1972.
Una mà no aplaudeix
dimarts, 1 de juny del 2010
El 1971 érem guapos, joves i estúpids. Ara ja només som estúpids
Autor: Mick Jagger, nom amb què és conegut Michael Philip Jagger (Darfort, Kent, 26 de juliol de 1943), cantant i compositor anglès.
Citació completa: El 1971, el moment en què està ambientat aquesta pel·lícula [Stones in exile], Nixon encara era a la Casa Blanca, no s'havia acabat la guerra al Vietnam, Eddie Merckx acabava de guanyar el Tour de França i nosaltres érem guapos, joves i estúpids. Ara ja només som estúpids.
Font: Vista a l'Avui del 20 de maig del 2010.
Citació completa: El 1971, el moment en què està ambientat aquesta pel·lícula [Stones in exile], Nixon encara era a la Casa Blanca, no s'havia acabat la guerra al Vietnam, Eddie Merckx acabava de guanyar el Tour de França i nosaltres érem guapos, joves i estúpids. Ara ja només som estúpids.
Font: Vista a l'Avui del 20 de maig del 2010.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)