Mai els pobles no catalans d’Espanya no voldran ni podran reconèixer la nacionalitat, la personalitat catalana, tot i ser clara com l’aigua

Autor: Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, 7 d'octubre de 1887 - Barcelona, 12 d'abril de 1964), periodista i escriptor català.

Font: Anotació del 13 de gener de 1951 al recull Meditacions en el desert 1945-1953 (Barcelona: La Magrana, 1999). Vista al Twitter del Francesc Canosa.

Quan es comença a no fer res, no s'acaba mai

Autor: Just Cabot (Barcelona, 1898-París, 1961), escriptor i periodista català, director de la revista Mirador.

Font: D'una carta a Xavier Benguerel, segons l'escriptor i editor Quim Torra.

Si avui fem verema, demà follarem

Autor: Pau Riba i Romeva (Palma, 1948), músic i cantant català.

Cançó completa:
Pugeu a la barca, que naufragarem,
anirem mar endintre fins a perdre el món
sobre l'aigua verda, sota el blau del cel,
amanyagats de dia pels esclats del sol,
embriacs de lluna i silenci d'estels,
arribarem molt lluny on, voltats d'horitzó,
trencarem la barca i ens enfonsarem.

Pugeu a la barca, que naufragarem,
tothom pensarà que ens haurem ofegat
però ja podeu riure perquè no ho farem,
si hom no ho desitja, hom no es nega mai,
anirem sota l'aigua amb els ulls ben oberts
buscant per la història morta el rei dels mars,
algun peix dels 'rojos' ja ens dirà allà on és.

Pugeu a la barca, que naufragarem,
Neptú ens dirà hola amb ulls omnipotents
—No fotem candela, tros de rei vellet,
que l'absolutisme se l'ha endut el vent.
El rei de les barbes veurà bé on anem
—M'agradeu, grans brètols! —dirà astutament
—Teniu bona fusta i sabeu què voleu.

Pugeu a la barca, que naufragarem,
farem la república amb jo president,
vosaltres ministres i el rei res de res,
omplint-li la bossa ja el tindrem content.
Amb les mars unides sota un sol govern
en tindrem de sobres per fer el què farem,
tindrem més força que el món de l'Oest.

Pugeu a la barca, que naufragarem,
crearem un déu i farem tempestats,
llençarem en terra mig mar tot sencer
amb grans maremàgnums nodrirem l'espant,
sobre cada onada un gran cartell imprès:
'Tots els calés vostres llenceu-los al mar
que el gran déu de l'aigua ja té el misto encès'.

Pugeu a la barca, que naufragarem,
quan tots els diners del món siguin al fons
tornarem la calma i no els recollirem,
agafarem els peixos i tant sí com no
farem que se'ls mengin del primer al darrer.
Després tornarem a les terres d'on som:
si avui fem verema, demà follarem.

Font: "Simfonia núm. 2 (d'uns déus d'uns homes)". A:  Dioptria II (1971).

Les persones canvien quan s'adonen del potencial que tenen per canviar les coses

Autor: Paulo Coelho (Rio de Janeiro, Brasil, 1947), escriptor, compositor i autor brasiler.

Font: Vista al seu Twitter.

¿Se'n recorden, quan no existia Internet i sortíem a passejar al carrer com si fóssim animals?

Autor: Víctor Bernal, sobrenom piulador.

Font: Del seu Twitter.

És molt sospitós que Miss Univers sempre el guanyi algú de la Terra

Autors: La Libretilla, piulador.

Original: Es muy sospechoso que Miss Universo siempre lo gane alguien de la Tierra. [ES]

Font: Del seu Twitter.

La fe és una errata

Autor: El Cojo de Lepanto, piulador lleidatà.

Font: Vista al seu Twitter.

Hi ha un model de columnista que escriu, per exemple: “Aquest matí he trencat amb la dona que estimava…” I penses: ¿a mi què cony m’importa?

Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor català.

Citació més llarga: Sobre això de parlar d’un mateix: hi ha un model de columnista que només parla del que fa ell. Si aquest columnista té una trajectòria dilatada i consolidada i una imatge pública consolidada, el públic l’hi accepta. Perquè ja te l’imagines en acció, fent tal cosa o tal altra. Però, si no té una imatge consolidada, de vegades fa vergonya aliena. Perquè t’adones que va de gran senyor i en realitat no és sinó un xitxarel·lo. Escriuen, per exemple: “Aquest matí he trencat amb la dona que estimava…” I penses: ¿a mi què cony m’importa? El lector comú ja ha passat full. Tu no, perquè tens el morbo de seguir a veure quantes confessions ridícules més fa. Llavors també hi ha qui, per comptes d’escriure columnes, escriu sermons. També hi ha la columna-míting, a base de consignes. No direm noms però és fàcil posar cares a cada un d’aquests models. Una columna necessita només una petita idea, explicada clarament. Amb una columna no salvaràs el món, i hi gent que es pensa que amb una columna farà la Revolució Francesa. La Revolució Francesa ja fa molts anys que la van fer. 

Font: D'una entrevista a la revista cultural Jot Down (30/08/2012).

Foto: Alberto Gamazo.

L'oficialitat real de les seleccions és ben lluny. Només cal veure el cas del rugbi. Que a una federació que va ser fundadora de la internacional no li permetin ara continuar formant-ne part és una agressió rastrera i xenòfoba. Hi ha una solidaritat dels Estats per donar pel cul (i sense gust) els que no ho són. No sóc Rappel per poder endevinar el futur, però aquesta dinàmica només es canviaria tenint un Estat. Sense Estat no ens deixaran.A la vida no t'has de tallar ni un pèl: ja te'l tallaran els altresNo direm noms, però tothom va d’“ara jo faré història amb un tuit”

Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor català.

Font: D'una entrevista a la revista cultural Jot Down (30/08/2012).

Foto: Alberto Gamazo.

Josep Maria de Sagarra deia –als anys vint?, als trenta?– una cosa que tinc ben gravada: la llengua és com un cavall i té dues regnes. Una regna és la normativa, l’acadèmia, l’institut o l’organisme oficial que dicta com s’han de dir les coses, i l’altra regna és el llenguatge del carrer. Deia Sagarra: si vols que el cavall avanci no pots fer servir només una regna

Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor català.

Citació més llarga: Tinc clars els meus dubtes inicials, als finals dels setanta i a principis dels vuitanta. Partia d’una llengua literària, prèvia, refistolada i encarcarada. Treballar en ràdio, més que no pas en premsa, em va fer adonar que quan escrivia guions de ràdio feia servir una llengua àgil i correcta, però a prop de la del carrer, sense refistolament. En canvi notava que quan em posava a escriure relats o novel·les automàticament m’encarcarava. Aquest procés va durar uns quants anys fins que vaig entendre que el que havia de fer era escriure de la mateixa manera quan ho feia per a una novel·la o uns relats que quan ho feia per a la ràdio. En aquest sentit sí que, esclar, alguns escriptors vam trencar amb tota aquella mena de postnoucentisme que encara arrossegàvem i que havíem adoptat perquè al panorama ambiental era el que més present era. Ningú, cap llengua ni cap escriptor, escriu com el carrer parla, però tampoc escriu com les institucions diuen que s’ha d’escriure… Josep Maria de Sagarra deia –als anys vint?, als trenta?– una cosa que tinc ben gravada: la llengua és com un cavall i té dues regnes. Una regna és la normativa, l’acadèmia, l’institut o l’organisme oficial que dicta com s’han de dir les coses i l’altra regna és el llenguatge del carrer. Deia Sagarra: si vols que el cavall avanci no pots fer servir només una regna, perquè aleshores el cavall sempre donarà voltes, sigui cap a la dreta, sigui cap a l’esquerra, però no avançarà mai. Per tant, has de saber què diu l’acadèmia i què diu el carrer, i anar avançant agafant ara una mica d’aquí, agafant més tard una mica d’allà. Amb les contradiccions que això pot implicar. Però, si no, el cavall no avança. No pots fer del tot cas al llenguatge del carrer ni pots fer cas del tot a l’acadèmia. Has d’anar sabent què diuen uns i altres. Totes les llengües tenen conflictes. T’has fixat, ara, amb l’italià? Al carrer tothom parla italià-anglès.

Font: D'una entrevista a la revista cultural Jot Down (30/08/2012).

Fotos: Alberto Gamazo.

Jo he adoptat un to col·loquial, per a entendre’ns. El terme exacte no és “perdre”, sinó “deixar de guanyar”

Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. 

Font: Del conte "Amb l'ajut de la informàtica". A: De teves a meves (1984). Vista al Twitter de Pere Calders.

Nota: Agraïm al Sr. Pere Calders, que es veu que pot piular des del més enllà i ningú no diu res, que ens hagi facilitat la font d'aquesta citació.

Correctors corregint amb esprais faltes dels cartells dels comerços abans de saquejar-los i cremar-los

Autor: Subal Quinina, sobrenom de Miquel Adam Rubiralta.

Font: Vista al seu Twitter.

Jo no m'esforço pas a ser preferit, sinó a ser seguit

Autor: Jean Giono (Manòsca, Provença, 30 de març de 1895 - 9 d'octubre de 1970), escriptor francès.

Font: Diccionari de citacions i frases de renom. Editorial Claret, 1997.

Nota: Ja hem superat els 900 seguidors al Twitter.

Mots que romanen,/ mentre ens varien els dies i se’ns muden els sentits,/ oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria

Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista català. 

Poema complet:

En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l’olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se’ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.

Equivalent [en asturià, traducció de Xuan Bello]:

No cimero y más fosco de la nueche, nun quiero sentir
l’olor de mayu que boria allá fuera, y ye pequeñu
el candil col que tengo abondo p’allumar
les páxines tenues del llibru, les poesíes de Carner,
que tu me disti ayeri. Hai dos años y cuatro meses
que-y di esti mesmu llibru a otra moza. Palabres
que lleí cuidando nella, y qu’ella lleó
pa min, y son del too nueves agora
que les lleo por ti, cuidando en ti.
Palabres que nos falaron a toos tres, y fain
que nos parezamos. Palabres que permanecen,
mentes varien los díes y camuden los sentíos,
ofrecíes pa que les volvamos entender. Como una patria.

Font: Del poema "Josep Carner". Vist al bloc de Xuan Bello i suggerit al Twitter de Quim Roig.

L'esvalot d'enfurismats crits de guerra cessà instantàniament, i llavors, de les profunditats del bosc, sorgí un tremolós i perllongat gemec de por melanconiosa i d'absoluta desesperació, com seria el gemec que seguiria la desaparició de l'última esperança sobre la terra.

Autor: Joseph Conrad (Berditxev, Ucraïna, 3 de desembre de 1857 - Bishopsburne, Kent, 3 d'agost de 1924), pseudònim de l'escriptor en llengua anglesa, d'origen polonès, Józef Teodor Konrad Nałęcz Korzeniowski.

Font: "Karain, un record". A: Contes del neguit (Editorial Alpha, 2012). Traducció de Ferran Ràfols. Vista al Twitter de Vicenç Pagès Jordà.

La humanitat és absurda però mira... l'anem perpetuant

Autora: Sandra Moncusí, piuladora.

Font: Del seu Twitter.

El concepte de text definitiu no correspon sinó a la religió o al cansament

Autor: Jorge Luis Borges (Buenos Aires, Argentina, 24 d' agost de 1899 - Ginebra, Suïssa, 14 de juny de 1986), escriptor argentí.

Original: El concepto de texto definitivo no corresponde sino a la religión o al cansancio. [ES]

Font: "Las versiones homéricas". A: Discusión (1932). Vista a La máquina del tiempo.

Tothom es queixa de no tenir memòria però ningú no es queixa de no tenir criteri

Autor: François de La Rochefoucauld (París, 15 de setmbre de 1613 - 17 dre març de 1680), escriptor francès.

Font: Vista al bloc Scapix.

Si no ets el consumidor, ets el producte

Autor: Bukowski, sobrenom de Juan José Cerero, escriptor espanyol.

Original: Si no eres el consumidor, eres el producto. [ES]

Font: Vista al seu Twitter.

Deixant de banda els polítics, els tertulians radiofònics i televisius i els mestres de primària, que són els únics que es poden permetre el luxe de ser experts en tot, els individus contemporanis som constitutivament idiotes

 

Autor: Raül Garrigasait (Solsona, 1979), filòleg clàssic, traductor, escriptor, blocaire i editor català.

Font: El gos cosmopolita i dos espècimens més (Editorial A Contravent, 2012). Vista al Twitter del Quim Roig.

Foto: Núvol.

penso que la Revolució Francesa va fer una França jacobina i amb futur, mentre que nosaltres ens vam quedar ancorats en els vells feus medievals. Tots aquests rabiosos fan que estiguem pagant ara el preu d'una història deformada i no resolta"."Com que jo sóc jacobí és un tema que hauria resolt al segle XVIII, txas, txas, txas, ara ja no té solucióentrevista a l'edició impresa de la revista cultural Jot Down.La part positiva de la cultura és que, quan arriben els bàrbars, tu ets a la teva biblioteca, recolzat a la finestra, veient com criden les matrones, com les violen, com crema Roma, i tothom cridant, i tu dius: "Però carallots, què esperàveu? Els bàrbars fan aquestes coses. Si haguéssiu llegit sabríeu que tard o d'hora passen aquestes coses."

Autor: Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez (Cartagena, 25 de novembre de 1951), periodista i escriptor espanyol.

Original: La parte positiva de la cultura es que, cuando llegan los bárbaros, tú estás en tu biblioteca, apoyado en la ventana, viendo cómo gritan las matronas, cómo las violan, cómo arde Roma, y todo el mundo gritando, y tú dices: "Pero gilipollas, ¿qué esperábais? Los bárbaros hacen estas cosas. Si hubierais leído sabríais que tarde o temprano pasan estas cosas.

Font: D'una entrevista a l'edició impresa de la revista cultural Jot Down. Vista al bloc Cites.

La veritat és el tipus d'error sense el qual no podríem viure

Autor: Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken-Lützen, Alemanya, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, Alemanya, 25 d'agost de 1900), filòsof alemany.

Font: Der Wille zur Macht. Versuch einer Umwertung aller Werte ('La voluntat de poder. Recerca d'un canvi de valor de tots els valors'; primera edició, en les obres completes —publicades, tanmateix, incompletes—, en cinc volums, 1892-1993). Vista al bloc Cites.

“La política de la por”

Autor: Josep Maria Planes (Manresa, 31 de gener de 1907 - Barcelona, 24 d'agost de 1936), escriptor i reporter català. En un web dedicat a ell diuen que va ser "pioner i víctima del periodisme d'investigació".

Citació més llarga: Legalment, constitucionalment, el poder és nostre. Fa just cinc mesos que les masses populars legitimaven, d'una manera que no donava lloc a dubtes, aquest mandat. Ara sols és qüestió d'exercir-lo amb totes les conseqüències. Ni por, ni nervis, ni "prudència". Disposem de tots els ressorts necessaris per a defensar l'Autonomia i la República. No val la pena, doncs, de complicar les coses. N'hi ha prou que nosaltres n'estiguem convençuts perquè els enemics ho vegin clar.
Ens sembla que ja ha arribat l'hora que la por la tinguin els altres.

Font: “La política de la por”. (La Publicitat, 17/07/1936). Vista al web Memòria.cat.

Nota: Avui fa 76 anys que Planes va ser assassinat.

Les intervius més desagradables de fer són amb els savis, les mares de les artistes i els tenors. Els tenors són aquells que us diuen: —A tal banda vaig tenir un èxit formidable, però no ho digui que l'hi dic jo. Posi-ho com si fos cosa seva

Autor: Josep Maria Planes (Manresa, 31 de gener de 1907 - Barcelona, 24 d'agost de 1936), escriptor i reporter català. En un web dedicat a ell diuen que va ser "pioner i víctima del periodisme d'investigació".

Citació més llarga: La nostra modesta experiència dintre del ram ens permet d'establir una mena de quadro de preferències en quant a les persones interviuables. Les que dóna més gust d'anar a veure són:
Primer, les reines de bellesa; segon, les artistes de teatre; tercer, els literats que, per anar sobre segur, ja us donen la interviu escrita; quart, els personatges que tenen temps per perdre; cinquè, els il·lusionistes; sisè, els  criminals (convenientment tancats a la presó, està clar); etc.
Les intervius més desagradables de fer són amb els savis, les mares de les artistes i els tenors. Els tenors són aquells que us diuen:
—A tal banda vaig tenir un èxit formidable, però no ho digui que l'hi dic jo. Posi-ho com si fos cosa seva.

Font: “Confidències d'un repòrter”. (Mirador, 20/06/1929). Vista al web Memòria.cat.

Nota: Avui fa 76 anys que Planes va ser assassinat.

Davant del vent de follia que bufa a Espanya, Catalunya té el deure de posar a contribució tota la força del seu seny i la potència del seu patriotisme. Són en hores com aquestes que els homes de govern realment dignes d’aquest nom han de donar tota la mesura del seu valor

Autor: Josep Maria Planes (Manresa, 31 de gener de 1907 - Barcelona, 24 d'agost de 1936), escriptor i reporter català. En un web dedicat a ell diuen que va ser "pioner i víctima del periodisme d'investigació".

Font: “Crit d'alerta”. (La Publicitat, 02/06/1936). Vista al web Memòria.cat.

Nota: Avui fa 76 anys que Planes va ser assassinat.

Tenim la sort d'ésser un poble políticament jove, governamentalment verge. Tenim la sort de trobar-nos davant nostre amb una grandiosa tasca a realitzar, tasca que gairebé a tot arreu fa temps que està acabada

Autor: Josep Maria Planes (Manresa, 31 de gener de 1907 - Barcelona, 24 d'agost de 1936), escriptor i reporter català. En un web dedicat a ell diuen que va ser "pioner i víctima del periodisme d'investigació".

Citació més llarga: I és que enmig de l'aspra lluita, de la revolució sorda que en aquesta època fa trontollar les més velles, les que semblaven més sòlides construccions socials, Catalunya té encara moltes il·lusions a realitzar. L'ideal patriòtic que en altre bandes, si no superat del tot, es troba relegat a segon terme pels problemes materials, més directes, més dramàtics, a Catalunya és encara el motor poderós que posa en moviment totes les energies, tots els entusiasmes. Tenim la sort d'ésser un poble políticament jove, governamentalment verge. Tenim la sort de trobar-nos davant nostre amb una grandiosa tasca a realitzar, tasca que gairebé a tot arreu fa temps que està acabada.
Hem d'estructurar la Generalitat. Del no-res hem de fer-ne sorgir tota una construcció de govern. Hem de crear un Estat, li hem de donar un estil i hem d'omplir-lo d'un contingut.”

Font: “Tenim la sort...”. (La Publicitat, 03/03/1936). Vista al web Memòria.cat.

Nota: Avui fa 76 anys que Planes va ser assassinat.

“Amenaces de mort”. (La Publicitat, 09/07/1936).Suposo el lector assabentat dels meus articles sobre el terrorisme. Per tant, no val la pena d'insistir. No cal dir que mantinc fins a la darrera ratlla el que porto escrit fins ara. En resposta a tot això, la "Soli" diu que si no rectifico "m'obligaran a emmudir". Si no ho he entès malament, això és una amenaçada de mort. No conec altra sistema "d'obligar-me" a emmudir

Autor: Josep Maria Planes (Manresa, 31 de gener de 1907 - Barcelona, 24 d'agost de 1936), escriptor i reporter català. En un web dedicat a ell diuen que va ser "pioner i víctima del periodisme d'investigació".

Font: “Amenaces de mort”. (La Publicitat, 09/07/1936). Vista al web Memòria.cat.

Nota: Avui fa 76 anys que Planes va ser assassinat.

La Publicitat”, 3-3-1936

Autor: Josep Maria Planes (Manresa, 31 de gener de 1907 - Barcelona, 24 d'agost de 1936), escriptor i reporter català. En un web dedicat a ell diuen que va ser "pioner i víctima del periodisme d'investigació".

Font: Vista al web Memòria.cat.

Nota: Avui fa 76 anys que Planes va ser assassinat.

Els nostres polítics són incapaços d'atendre'ns perquè posen el partit per davant del país i, aquí, hi ha el pecat".

Autor: Josep Maria Ballarín i Monset (Barcelona, 1920), capellà i escriptor.

Citació més llarga: DEC SER UN CARALLOT, però em fa creure més en Déu la desesperació freda d'un amic que no pas les pràctiques missaires. El desesperat m'aboca al forat negre, m'ensenya a guardar-me'n. Que també en dec tenir la temptació, però la dec dur tan fonda i amagada que fins me'n salva un got de bon vi. Com diu Chesterton, no pot ser que el món sigui dolent, perquè la cervesa és bona. Hi afegeixo perquè les mandonguilles són bones, perquè fa bo de fumar-se un puro havent menjat les dites mandonguilles.

Font: De l'article "Forat negre" (AVUI, 14/06/2012). Vista al bloc El niu de l'esparver.

Que lent el món, que lent el món, que lenta/ la pena per les hores que se'n van/ de pressa

Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista català. 

Poema complet:

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers... Què són?
Paletes:
manca una casa a la mansana.
Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany.
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Font: "Cambra de la tardor", poema de Menja't una cama (1962). Vist a Escriptors.cat.

El cervell humà no està preparat per a l'ideal comunista

Autor: Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, Girona, 1953), arqueòleg, antropòleg i paleontòleg català.

Font: D'una entrevista al diari ARA (22/08/2012).

Foto: Xavier Bertral.

No teniu ni idea de l'important i satisfactori que és parlar amb un mateix de manera habitual

Autor: Bukowski, sobrenom de Juan José Cerero, escriptor.

Original: No tenéis ni idea de lo importante y satisfactorio que es hablar con uno mismo de manera habitual. [ES]

Font: Vista al seu Twitter.

"Ho superaràs..." El problema ve generat pels clixés. Perdre algú que estimes vol dir alterar per sempre més la teva vida. No ho superes perquè "ho" és la persona que estimaves

De la plana web personal de l'autora:
http://www.jeanettewinterson.com 

Autora: Jeanette Winterson (Manchester, 27 d'agost del 1959) és una escriptora britànica.

Fragment expandit: "Ho superaràs..." El problema ve generat pels clixés. Perdre algú que estimes vol dir alterar per sempre més la teva vida. No ho superes perquè "ho" és la persona que estimaves. El dolor s'atura, hi ha gent nova, però el forat no perd mai. Com podria perdre? La singularitat d'algú que t'importava prou com per passar un dol no es fa anodina amb la mort. Aquest forat al meu cor té la teva forma i ningú més pot encaixar-hi. Per què hauria de voler que així fos?

Equivalent (fragment complet): "You'll get over it..." It's the clichés that cause the trouble. To lose someone you love is to alter your life for ever. You don't get over it because "it" is the person you loved. The pain stops, there are new people, but the gap never loses. How could it? The particularness of someone who mattered enough to grieve over is not made anodyne by death. This hole in my heart is in the shape of you and no-else can fit it. Why would I want them to? [EN]

Font: Del llibre Written on the Body, citació vista a Goodreads.com.

Nota: Citació dedicada al Víctor i la seva família.

Si vols explicar a un estranger com som els catalans, digues-li que el 53% diu que votaria sí a la independència i que el 60% pensa que guanyaria el no

Autor: Marc Cortès Minguet (Igualada, 7 de novembre de 1972), lingüista, blocaire, boletaire, pare, català...

Font: Vista al Diari Gran del Sobiranisme.

Agraïment: Fa ja uns dies que el Diccitionari va superar les 3.000 citacions. En els darrers mesos, el mèrit principal de mantenir el ritme de publicació ha estat del Marc, així que avui, que és Festa Major al Pla de Sant Tirs, és ell el protagonista del Diccitionari.

Les combinacions de pronoms febles del mateix sexe també són antinaturals?

Autor: Marc Cortès Minguet (Igualada, 7 de novembre de 1972), lingüista, blocaire, boletaire, pare, català...

Font: Vista al seu Twitter.

Les combinacions de pronoms febles del mateix sexe també són antinaturals?
— a cal rèflex (@calreflex) juny 30, 2012

Agraïment: Fa ja uns dies que el Diccitionari va superar les 3.000 citacions. En els darrers mesos, el mèrit principal de mantenir el ritme de publicació ha estat del Marc, així que avui, que és Festa Major al Pla de Sant Tirs, és ell el protagonista del Diccitionari.

La necessitat es crea amb lleis potents i clares, i amb poder real al darrere. Si hi afegeixes polítiques integradores, igualtat d’oportunitats, escola de qualitat en català (amb anglès i castellà), si mantens l’ascensor social, si omples de català tots els àmbits culturals, d’oci, etc., la nostra llengua serà necessària i atractiva, la llengua de prestigi que tothom adoptarà

Autor: Marc Cortès Minguet (Igualada, 7 de novembre de 1972), lingüista, blocaire, boletaire, pare, català...

Font: Vista al Diari Gran del Sobiranisme.

Agraïment: Fa ja uns dies que el Diccitionari va superar les 3.000 citacions. En els darrers mesos, el mèrit principal de mantenir el ritme de publicació ha estat del Marc, així que avui, que és Festa Major al Pla de Sant Tirs, és ell el protagonista del Diccitionari.

El 75,4% de les persones que saben que existeix la paraula 'tanmateix' no saben que significa el contrari del que es pensen

Autor: Marc Cortès Minguet (Igualada, 7 de novembre de 1972), lingüista, blocaire, boletaire, pare, català...

Font: Vista al seu Twitter.

El 75,4% de les persones que saben que existeix la paraula 'tanmateix' no saben que significa el contrari del que es pensen.
— a cal rèflex (@calreflex) juny 28, 2012

Agraïment: Fa ja uns dies que el Diccitionari va superar les 3.000 citacions. En els darrers mesos, el mèrit principal de mantenir el ritme de publicació ha estat del Marc, així que avui, que és Festa Major al Pla de Sant Tirs, és ell el protagonista del Diccitionari.

N’hi ha que, després de pixar, només es renten les mans en llocs públics. N’hi ha que només ho fan si els veu algú. I jo, que no ho faig mai

Autor: Marc Cortès Minguet (Igualada, 7 de novembre de 1972), lingüista, blocaire, boletaire, pare, català...

Font: Vista al Diari Gran del Sobiranisme.

Agraïment: Fa ja uns dies que el Diccitionari va superar les 3.000 citacions. En els darrers mesos, el mèrit principal de mantenir el ritme de publicació ha estat del Marc, així que avui, que és Festa Major al Pla de Sant Tirs, és ell el protagonista del Diccitionari.

Si no sabeu resumir, torneu al Facebook

Autor: Marc Cortès Minguet (Igualada, 7 de novembre de 1972), lingüista, blocaire, boletaire, pare, català...

Font: Vista al seu Twitter.

Si no sabeu resumir, torneu al Facebook.
— a cal rèflex (@calreflex) juny 27, 2012

Agraïment: Fa ja uns dies que el Diccitionari va superar les 3.000 citacions. En els darrers mesos, el mèrit principal de mantenir el ritme de publicació ha estat del Marc, així que avui, que és Festa Major al Pla de Sant Tirs, és ell el protagonista del Diccitionari.

P. Els passadissos del Congrés, ¿no s'assemblen una mica a la cabina dels germans Marx? R. ¡Síiiiiiiii, però són pitjors, perquè són molt menys simpàtics! A més, els falta l'encant del blanc i negre

Autora: Uxue Barkos (Pamplona, 5 de juliol del 1964) és una periodista i política que es defineix com "progressista i basquista"¹ a més d' "abertzale i independentista."²

Equivalent:

P. Los pasillos del Congreso, ¿no se parecen un poco al camarote de los hermanos Marx?

R. ¡Síiiiiiiii, pero son peores, porque son mucho menos simpáticos! Además, les falta el encanto del blanco y negro [ES].

Font: entrevista de Borja Hermoso a la secció "Cultura", El País, 1 d'agost de 2012.