Autor: Manuel Baixauli (Sueca, Ribera Baixa, 1963), escriptor i artista valencià.
Font: Vista a
Vilaweb, en l'article '
O Camps o democràcia'.
Nota: El govern Camps de la Generalitat Valenciana ha deixat tot el País Valencià sense rebre el senyal de TV3 aquest dijous, 17 de febrer de 2011, després de 26 anys ininterromputs de poder-se veure gràcies als repetidors d'Acció Cultural del País Valencià (
ACPV).
Citació completa: Us reprodueixo el text complet del manifest personal de Manuel Baixauli.
«'Manifest personal' de l'escriptor de Sueca contra el tancament de TV3
Els qui em coneixen saben que deteste el carnaval de la política. Tot i que intente de tindre unes nocions elementals de com va el món, quan fullege un diari passe molt per damunt les pàgines de política i m’entretinc, només, en la secció de cultura. Si un dia dedique més temps a la política, és perquè algun fet em crida l’atenció o perquè m’afecta la vida privada.
La situació dels valencians durant aquests últims anys, me l’he mirada, com tants veïns meus, amb preocupació. Obres caríssimes i innecessàries, sense una demanda social que les justifique, al costat de mancances en camps tan importants com la salut i l’educació públiques; creixement urbanístic irracional, que ha degradat el paisatge i ens ha enfonsat en una crisi de conseqüències encara imprevisibles; ocultació i demonització de la identitat cultural i lingüística que ens fa irrepetibles davant del món; manipulació i degradació dels mitjans de comunicació, avui esclaus del poder; presidents a qui sospitosament toca, més d’una vegada l’any, la loteria, o que fan construir, amb diners de tots, un monument de la seua pròpia cara, ja de si horrible; subvencions destinades a ajudes al tercer món que van a parar, en canvi, a immobles del partit polític que governa; presidents presumptament implicats en trames empresarials corruptes... La llista és llarga, no hi cap ací.
En saber cada cas, he reaccionat unes vegades amb ironia, unes altres amb tristesa, però en totes m’ha vingut al cap una idea llegida a Imre Kertész, supervivent de l’holocaust nazi i premi Nobel. Ell es preguntava, referint-se al cim de la barbàrie nazi, com s’havia pogut arribar a una situació tan diabòlica sense haver-se’n alertat a temps, i ell acabava responent-se que era perquè havia arribat a dosis menudes, dia rere dia, com quan es puja un campanar escaló a escaló, i de sobte t’adones que ja ets a dalt. Una imatge m’ha fet comprendre que, a València, ja som a dalt: la dels meus fills mirant una pantalla buida, negra. Els meus fills miraven cada dia els dibuixos del Canal Super 3. Dijous, mentre els veien, la pantalla es tornà fosca, i muda. La imatge dels meus fills mirant el buit m’alertà i em féu comprendre que no vivim temps per a la ironia ni la tristesa. És temps d’actuar. Aquell qui veta l’emissió de canals televisius, en l’època de la globalització i de la desaparició de les fronteres informatives, aquell qui gosa envair la nostra vida privada, entrar a les nostres cases i imposar-nos què hem de veure i què no, aquell intrús no pot continuar governant en un país que es diga democràtic.
Els qui hem obert els ulls tenim la responsabilitat de fer-los obrir als qui els tenen tancats o miren cap a un altre lloc. També Hitler guanyà unes eleccions; i si va cometre els pitjors crims de la història fou perquè una multitud còmplice el consentia o mirava cap a un altre costat.
No es tracta de fer el joc a cap partit de l’oposició, més d’un còmplice del que ha passat, és tracta de fer fora els qui manen ara, els qui ens han dut dalt del campanar i es deleixen per espentar-nos. Quan es castiga un delicte, no es fa sols per escarmentar qui l’ha comés, sinó també per advertir els altres perquè no el cometen.
En alguns països d’Àfrica, els joves han tombat en quatre dies dictadures que semblaven inalterables. Als mitjans de comunicació corromputs, han oposat les eines que facilita internet i un desig poderós, irrefrenable, de viure en condicions dignes.
Aprenguem d’ells la lliçó. Moguem-nos. El que avui pareix inalterable ho pot desmuntar la voluntat del poble. No hem d’esperar que ningú resolga el nostre problema. Hem d’adreçar-nos als veïns cecs i als veïns indiferents, hem de fer-los veure allò que per a nosaltres és un dilema d’una obvietat insultant: o Camps o democràcia. No hi ha terme mitjà.»
Autor: Julián Ríos (Vigo, 1941), escriptor castellà.
Autor: Cesare Pavese (Santo Stefano Belbo, 1908 - Torí, 1950), escriptor italià.
Autor: Antoni Casals i Pascual (Barcelona, 1959), metge i escriptor català.
Autor: Ramon Barnils i Folguera (Sant Cugat del Vallès, 13 d'octubre de 1940 - Reus, 14 de març del 2001), periodista català. 
Autora: Núria Plana Revilla (1948-).
Autor: Stendhal, pseudònim de Henri Beyle (Grenoble, 1783 - París, 1842), escriptor francès.
Autor: Francesc Canosa (1975), periodista, doctor en Comunicació i professor de la FCC Blanquerna (Universitat Ramon Llull). És director de l’editorial Trípodos. Crític literari d’El País i guionista de documentals per a televisió. Ha treballat com a reporter i guionista (TV3, Canal 9, Canal Estilo, Antena 3 i Tele 5) i també a la premsa. 
Autor: Louis-Ferdinand Céline, pseudònim de Luois-Ferdinand Destouches (Courbevoie, 1894 - Meudon, 1961), escriptor francès.
Autor: Antonio Machado (Sevilla, 1875-Cotlliure, 1939), poeta espanyol.
Autor: Gonzalo Torrente Ballester (Ferrol, 13 de juny de 1910 - Salamanca, 27 de gener de 1999), escriptor espanyol.
Autor: Sigmund Freud (Freiberg, actual Příbor, Moràvia, 6 de maig de 1856 - Londres, 23 de setembre de 1939), neuròleg i psiquiatre austríac, fundador de la psicoanàlisi.
Autor: Abraham Lincoln (1809 - 1865), advocat i polític estatunidenc i setzè president dels Estats Units d'Amèrica.
Autor: Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 1927), escriptor i periodista català.
Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), llicenciat en història i filosofia. També ha publicat el recull d'aforismes Viure mata i l'assaig Pensar l'art. Kant, Nietzsche, Tàpies, Bauçà.
Autor: Companyia d'espectacles Clown fish.
Autor: Rabindranath Tagore (Calcuta, Índia, 1861 - 1941), escriptor, poeta, compositor i filòsof indi, premi Nobel de Literatura el 1913.
Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.
Autor: probablement fos Willard Motley, un escriptor afro-estatunidenc nascut al si d'una família benestant el 1909 o el 1912 (depenent de les fonts). Va crèixer a Chicago, al barri d'Englewood, en una de les poques cases d'afro-estatunidencs que residien allí.
Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.
Autor: José Ortega y Gasset (Madrid, 1883-1955), filòsof espanyol.
