dimarts, 4 de desembre del 2012
El pensament s'estructura a través de la llengua que parlam. La nostra llengua ens serveix per comprendre allò que ens envolta, per donar-hi una dimensió, per apropar-nos-hi. Cada llengua és un univers de signes que, quan es combinen, permeten la narració precisa i l'adjectivació exacta, suggereixen l'èpica o desperten l'emoció. Cada llengua és un tresor que cal preservar de l'infortuni, de la degradació lenta, de la mort
Autora: Maria de la Pau Janer i Mulet (Palma, Mallorca, 13 de gener de 1966), escriptora.
Font: D'un article al diari Avui, el 5 de març del 2005. Vista al butlletí número 734 (04/12/2012) d'InfoMigjorn.
Etiquetes:
00 Maria de la Pau Janer,
11 català,
11 llengua,
11 llengua catalana,
11 pensament,
adjectivació,
degradació,
dimensió,
emoció,
èpica,
infortuni,
llengua,
mort,
narració,
pensament,
signe,
tresor,
univers
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada