Sé sumar (malgrat ser de lletres pures), però quedaria més bonicot amb un marcador. I aquí deu ser fàcil perquè és un marcador de totes les entrades. Hem d'investigar, mon senyor.
Jo em sentiré absolutament afalagat si ens la regales en forma d'entrada amb remissió a aquesta i, si et plau, amb la dedicatòria pertinent.
Així matem un grapat de trets amb el mateix pardal, vull dir, de pardals amb el mateix tret i fas que a la teva qualitat (indubtable) hi aportis també un plus de quantitat, tampoc gens menyspreable. :)
Víctor (i Marc per si no ho sap), aquell que signa amb el .com no és un servidor, sinó el carallot de mon germà. Jo mai regalaria una citació que no és meva sense especificar-ne la font. .com, aviam si som més rigorosos, home!
Ostres, no me n'havia adonat. Sí que ho sabia, sí.
Ara bé. A totes les famílies, els progenitors tenen cura de donar un nom als seus plançons :) precisament per això, per no confondre'ls.
Imagina't la situació: ─Puigmalet, a taula! ─Puigmalet.com, acaba't els macarrons!
Pensa per exemple amb can Pàmies, que som vuit germans, i jo sóc el cinquè: no m'hagués quedat lliure ni el .com, ni el .net, ni el .org, ni el .cat. Potser seria vpamies.info, amb prou feines!
9 comentaris:
Ah!, sí, Todtnauhaberg.
Ja!
Saps (o sap vostè, amo) si seria possible posar un marcador amb el total de citacions que anem collint, recollint i oferint?
Marcador automàtic, no. Però si sumes els totals de cada any: 158+289=447.
I això d'amo em sona tan malament, lacai o escude...lla. ;-P
Sé sumar (malgrat ser de lletres pures), però quedaria més bonicot amb un marcador. I aquí deu ser fàcil perquè és un marcador de totes les entrades.
Hem d'investigar, mon senyor.
M'ha recordat una definició:
BUROCRATA ÉS AQUELL QUI TÉ UNA PREGUNTA PER CADA RESPOSTA.
Si us agrada, us la regalo.
Jo em sentiré absolutament afalagat si ens la regales en forma d'entrada amb remissió a aquesta i, si et plau, amb la dedicatòria pertinent.
Així matem un grapat de trets amb el mateix pardal, vull dir, de pardals amb el mateix tret i fas que a la teva qualitat (indubtable) hi aportis també un plus de quantitat, tampoc gens menyspreable. :)
Víctor (i Marc per si no ho sap), aquell que signa amb el .com no és un servidor, sinó el carallot de mon germà. Jo mai regalaria una citació que no és meva sense especificar-ne la font.
.com, aviam si som més rigorosos, home!
Ostres, no me n'havia adonat. Sí que ho sabia, sí.
Ara bé. A totes les famílies, els progenitors tenen cura de donar un nom als seus plançons :) precisament per això, per no confondre'ls.
Imagina't la situació:
─Puigmalet, a taula!
─Puigmalet.com, acaba't els macarrons!
Pensa per exemple amb can Pàmies, que som vuit germans, i jo sóc el cinquè: no m'hagués quedat lliure ni el .com, ni el .net, ni el .org, ni el .cat. Potser seria vpamies.info, amb prou feines!
En el teu cas el bateig t'ha arribat de gran, VParèmies.
Posarem la citació si el ràbula.com ens diu d'on l'ha treta o de qui és.
Publica un comentari a l'entrada