Autor: Alonso de Ercilla (Madrid, 1533 - 1594), poeta espanyol.Equivalent: No hay cosa más difícil bien mirado/ que conocer a un necio si es callado [ES].
Font: Vista a la pàgina web Busca biografías.
Autor: Alonso de Ercilla (Madrid, 1533 - 1594), poeta espanyol.
33 comentaris:
Dues cosetes:
En català les barres van enganxades a l'esquerra:
1) "No hi ha cosa més difícil ben mirat/ que conèixer..."
2) "conèixer un"
1) No m'agrada la barra enganxada a l'esquerra. Pels mateixos criteris els guió també hauria d'anar-hi enganxat, no?
És un separador d'hemistiquis o de versos. Sempre ho havia vist i escrit amb espai davant i darrere.
2) No hi ha cosa = No hi ha res
La versió inicial de la citació era "conèixer un neci" (sense preposició) i barra separadora amb només un espai... Ningú no és perfecte.
Pàmies, penses que "no hi ha cosa" és incorrecte i he de fer servir "no hi ha res"?
D.
Per cert, Marc, havia optat per "conèixer a" perquè aquí la versió castellana significa "reconèixer" i no pas "conèixer".
Hòstia, ara hi ha vincles però amb els colors alterats... Avui és un dia difícil a cal Diccio!
Doncs a mi sí que m'agrada la barra enganxada, sobretot perquè és així com es diferencia d'altres usos de la barra.
A la citació original estava així?
"mirado/ que conocer"
Estic tan cansat que me'n vaig a somiar que badallo.
És que "no hi ha cosa" em sona estrany.
De fet, res, rei, en llatí (si la memòria no em falla), volia dir 'cosa'. No et sona millor amb el nostre 'res'?
Miraré això de la barra, marc, no m'hi havia fixat mai.
Apartat 153 del llibre Els signes de puntuació de la UAB:
"(la barra inclinada) Separa els versos d'un poema quan són citats a línia seguida." "Noteu que cal deixar un espai en blanc a banda i banda de la barra".
Aquesta obra és del 95. No sé si hi ha cap altra normativa sobre barres inclinades més actual o amb més normativitat. El Qrtès és tan esquerranot...
Pàmies,
T'agrada corregir-me perquè no em dic Carner i no tradueixo Shakespeare (bé, oficialment, publicadament, vul dir):
A "Les alegres comares de Windsor", de l'ínclit Guillem Xékspir un tal Josep Carner trasllada:
SHALLOW: Qui havía de dir que fossiu aquí, senyor / rector! Bon dia, bon dia, sir Huc. / No hi ha cosa més estranya que ensopegar / ab un jugador sense daus y un doctor / sense llibres.
I em sembla que ja tinc material per una altra entrada shakespereana.
Doncs a l'Ortotipografia del Solà, al llibre d'estil del PSOEriódico i juraria que al Manual d'estil estan amb mi, al bàndol dels bons, hehe.
Demà t'ho confirmo.
David, no siguis així.
La intuïció del meu caparró em diu que "no hi ha cosa" és una construcció més estranya en català que "no hi ha res".
I Google m'ho confirma:
- "No hi ha cosa": 802 resultats
- "No hi ha res": 489.000 resultats.
A mi em sonava millor amb res, vés què hi farem. :-)
"Reflexioneu sobre llengua igual que si coguéssiu un peix petit". Són tan savis els antics...
He, he! Sí, Google és un gran "confirmador" de tendències. La norma és bella, no seré jo qui ho negui. Ara, si del que estem parlant aquí és de possibilitats correctes...
Marc, si les teves fonts són l'Ortotipografia de Solà-Pujol o el Manual de Mestres et alii, no cal que ho miris, que els tinc i ens donen la raó:
Manual d'estil. VII.16.3:
«La barra inclinada és un signe que consisteix en una línia recta diagonal de sentit ascendent, traçada d'esquerra a dreta, generalment de l'alçada d'una lletra majúscula.
«[...] Si la barra que separa dos mots coincideix amb el final de ratlla, es deixa la barra al final d'aquesta i no s'hi afegeix cap guió; tanmateix, aquesta partició no és gaire recomanable. Si forma part d'una abreviació, no es pot deixar al final de ratlla, sinó que cal escriure els dos termes a la ratlla inferior o mantenir-los en la de dalt. [...]
«La barra inclinada s'utilitza amb les funcions següents:
«a) Aproxima els dos termes que relaciona, que poden ser afins o excloents (a diferència del guió, que els relaciona estretament). Generalment es deixa un espai fi entre la barra i les dues expressions que aquesta separa. [...]
d) En l'escriptura de versos en línia, indica canvi de vers. Se situa entre espais, després dels signes de puntuació. També s'utilitza amb aquesta funció la pleca simple (|)».
I a l'Ortotipografia:
«La barra inclinada.
«2.51. [...]Aquí només cal afegir que en els casos en què la barra inclinada separi únicament dues paraules no duu espai a cap de les dues bandes, però si una o totes les expressions que separa són compostes i contenen espais entre els seus mots, caldrà posar un espai a banda i banda per evitar confusions.
«2.53 Els versos citats a línia seguida entre cometes se separen mitjançant barres inclinades (o verticals) amb un espai a banda i banda.
«Com que la barra inclinada indica la fi d'un vers i no el seu començament, si convé canviar de línia entre dos versos, la barra ha d'anar a la fi de la primera de les dues línies i no al començament de la segona.»
No hi ha com tenir una bona biblioteca a casa. :-)
La veritat és que aquí les discussions són apassionants i apassionades. Mira tu que discutir si un espai a banda i banda de la barra inclinada o si només un espai a la banda dreta... Mira tu que discutir sobre la caco o eufonia de "no hi ha res" versus "no hi ha cosa" (ep, i això partint de l'original castellà "no hay cosa")...
Jo el que em temo --i no faig conya, Pàmies--, és que hi ha una tendència per part dels que més en sabeu de mirar marcar distàncies sistemàtiques entre el català i el castellà. Entenc el principi, perquè el contagi indiscriminat és un fet i els que no en sabem gaire tendim a trinxar-ho tot. Amb tot, el principi aquest de "sona millor com més diferenciat o diferent" [del castellà] no ha de ser sempre exacte.
Va, home, Parèmies, no m'agafis tírria i m'ho vulguis esmenar TOT. Dame cancha, bródel!
David, si t'agrada amb "no hi ha cosa", jo no posaria la mà al foc que sigui incorrecta, però em sona estranya.
Són aquells casos de frases negatives i substantius o generalitzadors negatius. En aquest cas per a mi només hi escau res.
Penso que és anàleg a aquest altre exemple, que potser també et sonarà bé: "No hi ha cap persona". Per a mi ha de ser "No hi ha ningú".
Pel que fa a la discussió sobre la barra inclinada i els espais, m'agenollo i resto mut. Us llegeixo bocabadat d'admiració! Res a dir (o no gran cosa)!
«Els que en saben, dius?»
Però si jo no tinc el nivell K de català, que em van tombar dues vegades. :-)
El que n'ha de saber o el foten fora de la feina és el Marc i el que no diu res però en sap és el Puigmalet, que té el K i és mestre de català. :-)
No, "no hi ha cap persona" ja no em sona bé. Cadascú té les seves manies, vés! Idiosincràsies de l'oïda!
Res a dir (o no gran cosa) ... ha ha ha ha... Bona, David!
Et deixo posar "No hi ha cosa", que t'ho has guanyat, encara que sigui incorrecte.
Però no estic d'acord que "els que en saben" vulguin buscar les formes més allunyades del castellà. Això no és cert.
Perquè els cops que s'ha fet això, s'ha acostat al francès. I no sé què és pitjor. :-)
La Romania és un territori de transicions i línies de separació de llengües molt finetes (les línies, no les llengües). I hi ha molts casos d'influència i afinitat entre les llengües en contacte.
Per això parlar de les influències iberoromàniques o gal·loromàniques del català és com mirar dues cares d'una mateixa moneda.
Gràcies per ser tan amable. Com que m'has donat permís per deixar-me posar "no hi cosa", em sento de cop i volta inclinat a escriure "no hi ha res". No hi ha res millor que un bon intercanvi d'opinions. Hòstia, si no miro l'original, la frase prèvia em sona de conya (de fet, sempre m'havia sonat perfectament bé, però volia defensar l'opció a la traducció literal).
I tornant a la citació, potser havia d'haver callat. Ara ja és massa tard i ja dec haver quedat com "un neci".
Espera, Víctor, que el Qrtès també ha citat el Llibre d'estil del PeriòdiQ, que és la seva premsa de capçalera.
Aportació de korrektor:
Amb "res" el primer vers és decasíl·lab. Però el segon és d'onze. Amb "cosa" s'aconsegueix isometria. :P
Jo en compto 11/11 amb res. Precisament cercava l'assimetria i amb cosa se'm feia llaaaaaaaaaarg.
Però no em feu cas que no sé comptar ni a la sardana.
I ara que hi penso, no hem dit res (ni cosa) de la imatge. Fosca, no?
C*ll*ns! Aquest Pàmies té accions a Fecsa o què?
Amic Parèmies, "hi ha" forma diftongació, altrament dita sinalefa.
Darrerament tot és massa fosc, per aquí. Al setembre començaré a il·luminar amb citacions del Sirera, per exemple. jeje
Ja ho comptava això.
No | hiha | res | més | di | fí | cil | ben | mi | rat (+1) = 10+1=11
que | co | nèi | xer | un | ne | ci | siés | ca | llat (+1) = 10+1=11
Ostres, que no feia temps que no comptava poesia!
Il·lustra'm, Gómez de la Serna dels refranys estrafets!!
T'enllustro, Parèmies.
En català es compta fins la darrera tònica i prou. És en castellà que es sumen síl·labes.
I al segon vers no es faria diftongació entre "si és".
Amb "cosa" hi hauria isometria a 11. Ara és polimètric o anisomètric (10 / 11), com vulguis dir-li.
En això de la mètrica --i fora conyes-- estic amb en Puigmalet. No en res de teoria, però tinc la oïda molt fina i sé que mètricament parlant la traducció inicial era la bona.
"No en sé res de teoria, però tinc l'oïda", etc.
us adoneu que la quantitat de comentaris és escaient amb la citació? m'agradaria veure si cap altre entrada en té tants com aquesta ;-)
És que el Gálvezs és polèmic i arrossega la polèmica allà on va. L'anterior amb més comentaris era seva, també (30).
Puigmalet, ara només em falta entendre per què "hi ha" fa sinalefa i "si és", no. :-)
Publica un comentari a l'entrada