Autor: Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - 2003), poeta català.
Poema complet:
Deixem que l'herba creixi pels camins
i esborri el pas del vianant cansat.
Tot el que és bell incita a la bellesa.
No dol l'oblit, que en cada gest hi ha tota
la immensitat del voler i el desig
de fer-lo perdurable.
De nosaltres depèn que el pas del temps
no malmeti el senyals que hi ha escrits a les pedres
i que l'hoste que els anys anuncien no trobi
la casa abandonada, i fosca, i trista.
Equivalent: Il dépend de nous que le pas du temps n’endommage pas les signes gravés sur les pierres [FR].
Font: Vista al llibre Paremiologia de Maria Conca. Pertany al poema "La casa" de L'àmbit de tots els àmbits (1980).
2 comentaris:
Bones festes!
gràcies per compartir aquestes lletres d'En Miquel, salut per a tots els components del diccio.
Publica un comentari a l'entrada