Citació completa: Se'l podia bescantar acusant-lo de xovinista, però sense fer cas de crítiques malèvoles, Francesc Pujols no deixava pas de repetir-ho: "L'ànima catalana és el mirall de la realitat". En aquesta frase rau l'essència de la seva filosofia. On contemplar millor les veritats? Més enllà de pretendre formular un concepte original de vida, allò que el preocupava era pensar en català. Havia triat bé l'espill? Posat a fer-ho evident, Francesc Pujols treia tot el suc que podia de cada un dels nostres modismes i no parava de citar-ne: que si "fer tronar i ploure", que si "rient, rient", que si "treure foc pels queixals", que si "qui més hi fa més hi perd", que si "amb temps i palla", que si "l'hereu escampa", que si "flors i violes", que si "fer-ne un gra massa" o que si "faci, faci".
Font: Llegida al capítol "Francesc Pujols i l'ànima catalana" (p. 111) de Pensar en català de Carles M. Espinalt (Barcelona: El Llamp, 1983).
Nota: Després de llegir la citació completa, a ningú escaparà que on posa Francesc Pujols es podria posar un altre nom, i tots tan tranquils.
Nota: Després de llegir la citació completa, a ningú escaparà que on posa Francesc Pujols es podria posar un altre nom, i tots tan tranquils.
2 comentaris:
Efectivament.
Diuen que això és arqueologia de la llengua.
T'estàs tornant un nostàlgic, Puigmalet. :-)
Publica un comentari a l'entrada