divendres, 4 d’abril de 2008

L'art no representa la realitat, sinó que la tradueix

Autor: Pere Ballart Fernández. Profesor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB.

Font: Vista a Cites literàries, treta del llibre El contorn del poema.

10 comentaris:

Puigmalet ha dit...

La cremallera no corda la realitat, sinó que l'apuja o l'abaixa.

Anònim ha dit...

Exacte!

I la meva realitat diu que les cremalleres no es corden, s'apugen i s'abaixen.

En canvi, em cordo les sabates, la camisa, les sabates; l'americana no, que encara no m'obliguen a portar-ne.

Anònim ha dit...

He repetit 'sabates' perquè van de dos en dos.

Anònim ha dit...

Per cert, m'agrada la idea de traducció del Ballart, de qui recordo un estudi sobre la ironia que em va semblar molt bo. No el vaig tenir de profe, però en parlaven prou bé.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

En el blog on l'he trobat hi havia algunes altres citacions interessants, que aniré pujant al Diccitionari. O hauria de dir apujant? :-)

Anònim ha dit...

hehe.

Jo diria 'apenjant'.

Anònim ha dit...

Per culpa vostra estic a tocar de la bogeria.

Fa cinc minuts ja no em semblava tan estrany 'cordar-se la cremallera', però quan m'he assegut davant del trastot aquest em torna a sonar malament.

A més, el DIEC2 només fa que aguditzar-te la bogeria i demostrar-te que els diccionaris no poden ser tan precisos com voldríem perquè en el fons són llenguatge nostre, i nosaltres som superprecisos...

Diríeu 'corda't el cordó'?

'Corda't el botó' sí, oi?

Deixem-ho? hehe

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Bona nit i tapa't.

Em recorda l'acudit que explicava l'Eugeni del buho, que acaba confessant: ¡dije culo!

Anònim ha dit...

El carnús té una pneumònia, o sigui que nanai.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Que es millori.

Sabrem esperar. :)