Citació completa: L'eficàcia es castiga perquè posa en evidència la inoperància dels altres. Es com quan treballes en algun lloc on de vegades et recomanen no passar-te treballant... perquè desvetlles inquietud en la resta.
Font: Vista en un comentari del seu bloc La panxa del bou. Feia referència al cas d'en Vicenç Ferrer.
Nota: A part de La panxa del bou la Júlia també edita el bloc Tèrbol atzur, on recull veus femenines de la poesia catalana.
Nota 2: Al mateix bloc llegim: "L’hereu del trencaclosques és un viatge per la ciutat de Barcelona a través del batlle Joan Clos i el seu hereu, Jordi. Clos supera fins i tot Pich i Pon i les seves piquiponades en aquest recull fet pel periodista Joaquim M. Pujals de les ximpleries, bestieses i barbaritats dites entre el 1997 i el 2007 sobre i pel gran trencaclosques de la ciutat. Totes, absolutament totes, són certes!"
Nota 3: He canviat la citació perquè ja la teníem!!! Aquesta no és tan xula però mira... La va dir arran de la mort del Floquet de Neu.
Font i nota: El Jordi Palou amplia i millora la font: "La frase la vaig treure de La vida secreta de Salvador Dalí, lectura més que recomanable, dins el volum Textos autobiogràfics, i publicat per Destino el 2003. L'original es va publicar el 1942 i deuria estar escrit en el francès macarrònic de Dalí." Vista al butlletí diari Cada dia un mot de Rodamots (29/06/2009). Gràcies, Jordi.
Autor: Xavier Benguerel i Llobet (Barcelona, 1905-1990), escriptor català que va rebre el 1988 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Font: Llegida a "La dama del parc i la seva ombra" (1953), dins Narrativa catalana a l'exili (Julià Guillamon, ed., Barcelona: Galaxia Gutemberg, 2005).
Nota: Aquestes postals les repartien a l'exposició "Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya", que es va poder visitar al Palau Moja de Barcelona des del 21 d'abril al 21 de juny de 2009.
Autor:Cèsar August Jordana i Mayans (Barcelona, 1893 - Buenos Aires, 1958), escriptor català. Font: Llegida a El català i el castellà comparats (1933) (Barcelona: Ed. Barcina, 1980).
Nota: Aquestes postals les repartien a l'exposició "Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya", que es va poder visitar al Palau Moja de Barcelona des del 21 d'abril al 21 de juny de 2009.
Autor:Pablo Neruda (Parral, Xile, 1904 - Santiago de Xile, 1973), pseudònim de Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, poeta i diplomàtic xilè guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1971.
Citació completa: Algun dia en qualsevol lloc, onsevulla indefectiblement et trobaràs a tu mateix, i aquella, només aquella, pot ser la més feliç o la més amarga de les teves hores.
Equivalents: Algún día en cualquier parte, en cualquier lugar indefectiblemente te encontrarás a ti mismo, y ésa, sólo ésa, puede ser la más feliz o la más amarga de tus horas [ES].
Autora: Agatha Mary Clarissa, Lady Mallowan, coneguda com a Agatha Christie (1891-1976), novel·lista anglesa, prolífica escriptora de relats policíacs.
Equivalents: Es curioso, pero solamente cuando ves a las personas hacer el ridículo, te das cuenta lo mucho que las quieres [ES].
Autor:Jordi Rubió i Balaguer (Barcelona, 1887 - Barcelona, 1982), filòleg, professor i historiador de la literatura catalana.
Font: Llegida a Cartes de la guerra (maig 1938 - gener 1939) (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996). Correspon a una carta escrita al seu fill Manuel Rubió i Lois, destinat al front (12-6-1938).
Nota: Aquestes postals les repartien a l'exposició "Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya", que es va poder visitar al Palau Moja de Barcelona des del 21 d'abril al 21 de juny de 2009.
Citació completa: Són ben pocs els homes que volen alguna cosa intensament, i, d'aquests pocs, només un ínfima minoria és capaç de combinar la força de voluntat amb una continuïtat invariable. La majoria dels éssers humans són criatures espasmòdiques i intermitents, als quals agraden, per sobre de tot, els plaers de la indolència mental. Per aquest motiu una voluntat enèrgica i invariable es converteix, de vegades, en un poder tan terrible, gairebé en una força hipnòtica.
Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.
Citació completa: El més impressionant i incomprensible de la vida és la seva fantàstica brevetat i de vegades —excepcionalment—la seva dramàtica esplendor. Tota la resta —la seva intrínseca misèria— és perfectament intel·ligible. (Escrit a quaranta anys.)
Autor:Pere Gimferrer i Torrens (Barcelona, 22 de juny de 1945), escriptor, traductor i crític literari.
Citació completa: POESIA. La conversa, allí, no és mai un monòleg. El darrer llibre que, abans de la malaltia, va escriure Aleixandre, era, precisament, un llibre de diàlegs. Un poeta pot interrogar el món, pot interrogar els homes; pot trobar, en si mateix, tot el món, tots els homes. El còsmic i l'interior, mirallejant-se. I, si parla amb nosaltres, parla amb tothom i amb ell mateix alhora; veu, en una fracció del món, el món sencer. Tot és a tocar, august; tot ens és poesia.
Font:Dietari Complet, 2 (1980-1982), Barcelona: Edicions 62, 1996: 57. Vista al web Brown.edu.
Autor:Joan Sales i Vallès (Barcelona, 1912-1983), escriptor i editor català.
Citació completa: És amb vergonya que confesso no haver-me curat mai ni de la meva joventut ni de la meva guerra. ¡Les duc, les duré sempre a la sang com una infecció! Enyoro l'una i l'altra amb una recança tan culpable com invencible... aquella olor de joventut i de guerra, de boscos que cremen i d'herba xopa de pluja, aquella vida errant, aquelles nits sota les estrelles quan ens adormíem amb una pau tan estranya; tot és despreocupació en la incertitud, ¡incerta glòria del cor i de la guerra quan tenim vint anys i la guerra i el cor són nous i plens d'esperança!"
Font: "El vent de la nit", dins Incerta glòria. Vista en un comentari de la Jordina al bloc de l'Estupend.
Autor: Lenin (nom amb què és conegut Vladimir Il'ič Ul'janov) (Simbirsk, Rússia, 1870 - Gorki, Rússia, 1924), revolucionari, teòric marxista i dirigent polític rus.
Font: Vista en un fitxer de Word que ens ha lliurat gentilment el 17 de febrer de 2009 en Joan Ilari Lapuerta.
Agraïments: Gràcies, Joan per compartir amb nosaltres aquest cabal de citacions!
Al suplement de cultura de l'Avui (20/06/2009), a la secció dedicada a la blocosfera, cada setmana hi reprodueixen un apunt del Víctor (ja comences a fer ràbia, eh?); i si no, del Gazo (tu encara més). Aquesta setmana, a més, hi ha un apunt en què es parla (i bé) del Diccitionari. És del Sadurní, del bloc Distopies:
"En general, amb alguna excepció(a la xarxa hi ha un bloc interessant, que es diu Diccitionari, dedicat a les frases cèlebres, que té l’encert de posar-les totes en context, escriure la citació completa, donar dades exactes de la font, etcètera), no m’atrauen gaire les recopilacions de frases cèlebres. Solen ser frases tretes de context, sense matisos [...] i, per això mateix, adquireixen un to dogmàtic i inflexible que potser ni tan sols té res a veure amb el que va dir l’autor[...]. Amb tot, n’hi ha algunes que, amb matís o sense, penso que valen la pena de destacar [...], per exemple, algunes de les 2.639 que conté Aurea dicta. Paraules de l’antiga saviesa, dins la col·lecció Els clàssics de la Bernat Metge."
Bé, de fet aquesta no és l'entrada que va fer el Sadurní. La podeu llegir completa aquí. I ja que hi som, copio les citacions d'aquest mateix apunt que no podem llegir a l'Avui.
Abans, però, gràcies, Sadurní.
“Feixuc és el pes de la mort sobre aquell que, prou conegut dels altres, mor desconegut d’ell mateix”. Sèneca, a Tyestes.
“Hi ha molts vells que només poden adduir els anys que han viscut, per a demostrar que han viscut molt”. Sèneca, a De Tranqillitate animi.
“No hi ha humilitat tan gran, que sigui insensible als afalacs de la glòria”. Valeri Màxim.
“Tal és el caràcter de la multitud: o humiliació servil o domini tirànic; la llibertat, que està posada entre aquests dos extrems, ni la sofreixen ni la saben emprar”. Titus Livi.
“Diuen que el més savi és aquell a qui espontàniament s’acudeix el que cal fer; el segon lloc és d’aquell que segueix les idees encertades d’un altre”. Ciceró, a pro Cluentio.
Citació completa: La França del segle XXI és el país del penediment històric, dels moralistes de trucalembut, dels jutges del passat que menyspreen les generacions anteriors, dels donadors de lliçons, dels policies del pensament, dels polítics incultes, dels professors que fan faltes d'ortografia, dels enamorats de l'exotisme que no accepten que uns altres ciudatans vulguin parlar una altra llengua.
Font: citada a l'article "La fam i les ganes de dinar" de Sam Abrams (publicat a El Mundo, edició de Barcelona, de dijous 11 de juny del 2009). Pertany al llibre Una educació francesa. Vista al blog Joan-Daniel Bezsonoff.
Autor:Joan Sales i Vallès (Barcelona, 1912-1983), escriptor i editor català. Poema complet: 60 EDAT MADURA
El plaer no deixa record. Només són dolços en el cor, després que els anys lleugers han fet folla carrera, els instants que ens van fer sofrir. L'home, sorprès, s'adona un bon matí que enyora la presó, l'exili, la trinxera, el camp que amb més suors i angúnies va cavar; i que dels seus amors solament persevera el que més el va fer plorar. Font:Viatge d'un moribund. Club Editor, Barcelona, 2007.
Citació completa: [...] literatura és tot allò que, almenys en principi, no sona a literatura, i l'autèntic escriptor és qui es lliura a un combat acarnissat per netejar la seva escriptura de fullaraca literària, convençut que només així tindrà accés a la literatura de veritat [...]
Autor:Carles Sindreu i Pons (Barcelona, 1900 - la Garriga, Vallès Oriental, 1974), escriptor, antiquari i publicista. Periodista esportiu a La Nau dels Esports. Col·laborà a Mirador, La Publicitat, D'Ací i d'Allà i El Be Negre.
Font: Vista al web de l'editorial A Contravent sota l'epígraf Carles Sindreu i les "radiacions". A l'Enciclopèdia diuen que "els seus poemes oscil·len entre el cal·ligrama o la greguería surrealista, fins a l'evocació del paisatge, del suburbi o del temps de la infantesa".
Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.
Citació completa: Quan diuen que l'art és una imitació, el defineixen pel seu procediment o la seva manera d'operar i no pel seu objecte. M'agradaria més dir que l'art és una multiplicació, perquè aleshores el definiria pels seus afectes i la seva utilitat. L'art, de fet, només existeix per multiplicar les coses que commouen els nostres sentits representant-nos-les i només és útil en tan[t] que multiplica al voltant nostre les coses belles, és a dir[,] les coses que ens commouen agradablement, deliciosament, i de tal manera que ens fan feliços.
Font: Vista al llibre Pensaments (Proa, 2009), p. 180.
Equivalent: I want to give a picture of Dublin so complete that if the city suddenly disappeared from the earth it could be reconstructed out of my book [AN].
Font: Vista a Wikiquote. Apareix al capítol IV de James Joyce and the Making of "Ulysses" (1934) de Frank Budgen.
Autor:T. S. Eliot (Missouri, Estats Units, 1888 - Londres, Anglaterra, 1965), poeta, novel·lista, dramaturg i assagista anglo-estatunidenc. Premi Nobel de literatura l'any 1948. Equivalent: Let us go then, you and I, / When the evening is spread out against the sky / Like a patient etherised upon a table [EN].
Font: Inici del poema "La cançó d'amor de J. Alfred Prufrock" ("The Lovesong of J. Alfred Prufrock"), del llibre Prufrock i altres observacions (Prufrock and other observations) del 1917.
Autora:Patrícia Gabancho (buenos Aires, 1952), periodista i escriptora catalanoargentina.
Citació completa: El senyor Carod-Rovira, conscient de la jugada [“el 50% dels artistes del pavelló de Catalunya a la Biennal de Venècia no pertanyen a la cultura catalana”], diu: "L'art no té pàtria". Aquesta exacta afirmació ja la va contestar Joan Maragall ara fa cent anys: l'art no té pàtria, va dir, però l'artista sí. Hem fet el pagès.
Font: Vista a l'article "Ja 'semo' cosmopolites". (Avui, 13 de juny del 2009).
Autor: John Keats (Londres, 31 d'octubre de 1795 - Roma, 23 de febrer de 1821) fou un dels principals poetes britànics del romanticisme.
Traducció: Marià Villangómez Llobet, Obres completes. Versions de Poesia 1, Columna, Barcelona, 1991.
Equivalent: Alas! when passion is both meek and wild! [EN]
Font: Vista a la novel·la Revolutionary Road, de Richard Yates (Proa, 2008). El vers original pertany a la sisena octava del poema de John Keats 'Isabella, or the Pot of Basil' ("Isabella, o el test d'alfàbrega").
Equivalents: La vera lingua europea è la traduzione[IT], La verdadera lengua europea és la traducción [ES], Die wahre europäische Sprache ist die Übersetzung [AL], The real European language is the translation [AN], La véritable langue européenne est la traduction [FR], O verdadeiro lingua europea é a tradución [GA], A verdadeira língua europeia é a tradução [PO], Η πραγματική ευρωπαϊκή γλώσσα είναι η μετάφραση [GR].
Autor:Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, 1887 - Barcelona, 1964), periodista i escriptor català.
Citació completa: I és que la felicitat no consisteix pas en quelcom que algú pugui donar-nos, sinó en una troballa que nosaltres mateixos hem de saber fer, individualment, solitàriament, sense que hi valgui l’ajuda d’altri. És com un tresor interior, ocult al fons de cadascú, no una mina que cal anar cercant enfora. Per això mai no hi ha hagut, ni hi haurà, felicitats col·lectives, com les que eternament prometen a la humanitat que les va somniant el explotadors i els il·lusos; hi ha tant sols paròdies i al·lucinacions multitudinàries. La felicitat autèntica és sempre personal i intransferible, com les més altes valors humanes; i la més gran de totes les felicitats, la més profunda, és la de l’amor assolit, la de dos egoistes solitaris que la descobreixen i realitzen fonent-se en un de sol. És, per dir-ho d’un cop, un equilibri perfecte, per bé que inestable, damunt el present pur, sense el més lleu aliatge de passat o d’avenir.
Font: «No és perdulari qui vol», del recull L’Exprés de França. Tres històries de París. Vista al bloc de la Lídia Pelejà.
Autor:Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 1870 - Buenos Aires, 1939), escriptor, polític i economista català.
Font: Vist a Les presons imaginàries (1899) (Barcelona, Selecta, 1965).
Nota: Aquestes postals es reparteixen a l'exposició "Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya", que es pot visitar al Palau Moja de Barcelona des del 21 d'abril al 21 de juny.
Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.
Citació completa: Lord Chesterton defensava el dret de primogenitura, la institució de l'hereu, dient que la institució és molt bona perquè fa que a les cases nobles no hi pugui haver més d'un imbecil
Font: Notes disperses (1969). Vista al bloc més estupend.
Font: Vista a "André Malraux o l'esperança", dins Notes sobre el superrealisme i altres escrits (1938) (Barcelona, Edicions 62, 1977).
Nota: Aquestes postals es reparteixen a l'exposició "Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya", que es pot visitar al Palau Moja de Barcelona des del 21 d'abril al 21 de juny.
Autor:Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 27 d'octubre de 2010), lingüista català.
Citació completa: Si volem ser un poble normal, hem de tenir un Estat reconegut, una llengua referencial i una literatura i una història i... Hem d’aspirar a la igualtat amb els altres pobles que ens envolten. No en podem ser un apèndix subordinat.
Autora: Júlia Costa i Coderch (Barcelona, 1948), mestra, escriptora i blocaire.
