dijous, 11 de juny de 2009

La més gran de totes les felicitats, la més profunda, és la de l’amor assolit, la de dos egoistes solitaris que la descobreixen i realitzen fonent-se

Autor: Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, 1887 - Barcelona, 1964), periodista i escriptor català.

Citació completa: I és que la felicitat no consisteix pas en quelcom que algú pugui donar-nos, sinó en una troballa que nosaltres mateixos hem de saber fer, individualment, solitàriament, sense que hi valgui l’ajuda d’altri. És com un tresor interior, ocult al fons de cadascú, no una mina que cal anar cercant enfora. Per això mai no hi ha hagut, ni hi haurà, felicitats col·lectives, com les que eternament prometen a la humanitat que les va somniant el explotadors i els il·lusos; hi ha tant sols paròdies i al·lucinacions multitudinàries. La felicitat autèntica és sempre personal i intransferible, com les més altes valors humanes; i la més gran de totes les felicitats, la més profunda, és la de l’amor assolit, la de dos egoistes solitaris que la descobreixen i realitzen fonent-se en un de sol. És, per dir-ho d’un cop, un equilibri perfecte, per bé que inestable, damunt el present pur, sense el més lleu aliatge de passat o d’avenir.

Font: «No és perdulari qui vol», del recull L’Exprés de França. Tres històries de París. Vista al bloc de la Lídia Pelejà.