Gràcies, Sadurní

Al suplement de cultura de l'Avui (20/06/2009), a la secció dedicada a la blocosfera, cada setmana hi reprodueixen un apunt del Víctor (ja comences a fer ràbia, eh?); i si no, del Gazo (tu encara més).
Aquesta setmana, a més, hi ha un apunt en què es parla (i bé) del Diccitionari. És del Sadurní, del bloc Distopies:

"En general, amb alguna excepció (a la xarxa hi ha un bloc interessant, que es diu Diccitionari, dedicat a les frases cèlebres, que té l’encert de posar-les totes en context, escriure la citació completa, donar dades exactes de la font, etcètera), no m’atrauen gaire les recopilacions de frases cèlebres. Solen ser frases tretes de context, sense matisos [...] i, per això mateix, adquireixen un to dogmàtic i inflexible que potser ni tan sols té res a veure amb el que va dir l’autor[...]. Amb tot, n’hi ha algunes que, amb matís o sense, penso que valen la pena de destacar [...], per exemple, algunes de les 2.639 que conté Aurea dicta. Paraules de l’antiga saviesa, dins la col·lecció Els clàssics de la Bernat Metge."

Bé, de fet aquesta no és l'entrada que va fer el Sadurní. La podeu llegir completa aquí. I ja que hi som, copio les citacions d'aquest mateix apunt que no podem llegir a l'Avui.

Abans, però, gràcies, Sadurní.


“Feixuc és el pes de la mort sobre aquell que, prou conegut dels altres, mor desconegut d’ell mateix”. Sèneca, a Tyestes.

“Hi ha molts vells que només poden adduir els anys que han viscut, per a demostrar que han viscut molt”. Sèneca, a De Tranqillitate animi.

“No hi ha humilitat tan gran, que sigui insensible als afalacs de la glòria”. Valeri Màxim.

“Tal és el caràcter de la multitud: o humiliació servil o domini tirànic; la llibertat, que està posada entre aquests dos extrems, ni la sofreixen ni la saben emprar”. Titus Livi.

“Diuen que el més savi és aquell a qui espontàniament s’acudeix el que cal fer; el segon lloc és d’aquell que segueix les idees encertades d’un altre”. Ciceró, a pro Cluentio.