Poema complet:
Ara que ha acabat la nit i has marxat
i que t’he vist, tan bella i tan cansada,
pens que t’hauria d’haver dit que mai
no tornarem ser tan joves com ara.
Ens ofegam en un mar de temps.
Demà serem més vells. Potser pus mai
no posseirem l’energia exacta
per muntar la nit sobre el cos de l’altre.
La nostra amistat no ha sigut gens fàcil;
no ens hem mentit més que quan ens hem dit
que el desig no hi tenia res a veure.
Per res voldria fer que s’acabés
la nostra relació; tan perfecta
que els dos ens conformam a cimentar-la
en la suposició que pus mai
acabam les nostres nits al teu llit.
Font: "Amiga", dins el poemari Llunari. Barcelona: Proa, 2008. Vista al bloc Tinta xinesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada