dimarts, 9 de juny del 2009

Quantes i quantes engrunes d'avantpassats porto vives!

Autor: Josep Pous i Pagès (Figueres, Alt Empordà, 1873 - Barcelona, 1952), escriptor, periodista i polític català.

Font: Vist a La vida i la mort de Jordi Fraginals (1952) (Barcelona, Edicions 62, 1994).

Nota: Aquestes postals es reparteixen a l'exposició "Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya", que es pot visitar al Palau Moja de Barcelona des del 21 d'abril al 21 de juny.

5 comentaris:

marc ha dit...

Pami et al., i si posem un tratse d'aquests per cercar al bloc?

Sas què vull dir? Jo ho tinc al meu bloc.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Jo n'havia fet per a alguns dels meus blogs, i el millor cercador és el que surt a la barra superior, al costat de la B de blogger.

Els altres, la veritat és que no sempre anaven prou fins.

Ara, si vols fer proves... Ara que ets CAP, no et portaré la contrària. ;-)

Puigmalet ha dit...

Així que el Davit et moi som un conjunt reduïble a "al.". Podries concretar que suposa això? Alcohòlics, alienígenes, aluminosos, al·lucinats, alienats...?

marc ha dit...

El Pami és l'amo i jo sóc cap. És normal que em dirigeixi bàsicament a gent del meu rang.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

I què és això del Dèivit? Que l'han fet ministre?


David!, vine cap aquí, au corre!! I plica, plica...